5 eixos de treball per tancar la bretxa digital

El coronavirus ens obliga a l’aprenentatge en línia, però què faig si no tinc ordinador ni connexió a Internet?

Vivim en un món hiperconnectat, en el què el coneixement es troba a un clic de distància. La tecnologia és omnipresent, especialment a través d’Internet i dels dispositius mòbils: a l’Estat Espanyol, el 66% de menors de 10 a 15 anys disposen d’un smartphone. El 92.9% es conecten a Internet. En el cas dels adolescentes de 15 anys el 93,8% disposen de telèfon mòbil i el 98% es connecta a Internet^[1]

Els adolescents espanyols, passen més temps connectats a Internet que les hores que es passen a l’institut^[2].

Aquestes dades són rellevants per conèixer la importància del fenomen, però, tot i ser dades a considerar, sent realistes, quan es tracta de treballar amb un smartphone o una tablet per seguir les activitats del curs, és pràcticament impossible.

Molt sovint parlem de la tecnologia com una eina o un recurs que ens apropa a un món ple de possibilitats d’aprenentatge per al nostre alumnat. Paradoxalment, però, moltes vegades, passa tot el contrari perquè tenim alumnat que no té possibilitat d’accedir a l’ús de la tecnologia i és en aquest cas quan parlem de bretxa digital que comporta una bretxa educativa, cultural i social. Se’ns planteja doncs un repte capital sobre l’equitat educativa perquè cada alumne i alumna té dret a tenir una educació, i no importa que sigui presencial o virtual. Sense accés a la tecnologia és impossible l’equitat educativa en la nostra societat digital i menys en els nous temps d’educació intermitent, que possiblement, haurà d’oscilar entre la presencialitat i la virtualitat.

Per tant, en aquests moments i en aquestes circumstàncies d’aprenentatge en confinament, especialment, és l’hora de tractar d’aconseguir l’equitat educativa procurant que cap alumne quedi al marge de l’accés a l’educació per manca de recursos econòmics. I, com que és innegable que la tecnologia ha vingut per quedar-se i fer-se cada vegada més present a la nostra vida personal i professional, és evident que continuarà desenvolupant un paper clau tant en l’educació actual com de les futures generacions.

Per a una educació digital de qualitat i equitativa, la inclusió social i educativa es converteix en una conditio sine qua non i en conseqüència, l’accés a la tecnologia esdevé un dret fonamental.

En aquest moment de confinament i pel nou temps d’aprenentatge híbrid, hem trobat solucions i iniciatives per paliar el problema de la manca de dispositius i de connexió a Internet. Així, moltes les escoles han prestat a l’alumnes més desafavorit econòmicament, els portàtils i/o les tauletes digitals del centre per poder fer un seguiment de les activitats educatives.

Gairebé totes les administracions han fet un esforç per evitar que cap alumne es quedi desconnectat del sistema educatiu:

• Fondo Supera COVID-19 que destina 2 milions d’Euros per a dotar de 5.000 ordinadors i 15.000 solucions de connectivitat a Internet i webcams a joves universitaris de tot l’estat.

• El govern d’Aragó amb la col·laboració de vàries entitats i empreses, ha repartit 500 ordenadores, tablets amb targeta sim i routers.

• La Comunitat de Madrid, ha facilitat 3.500 tablets i targetes SIM amb Internet.

• A Castilla-La Mancha, el govern regional, ha adquirit 4.000 dispositius i compta amb 1.145 targetes de connexió 4G per a l’alumnat de Batxillerat i FP i 400 tarjetas SIM per a la resta de l’alumnat.

• La Generalitat Valenciana ha destinat 14.000 tablets amb accés a Internet per a l’alumnat més vulnerable.

• I un llarg etcètera.

El problema és que, en molts casos, això no és suficient per aconseguir que cada alumne tingui un dispositiu personal. Només a Catalunya, el govern estima que hi ha 55.000 famílies sense connexió per seguir les classes a distància i no pot atendre més de 22.000, per tant, per a cobrir la resta de la demanda, el Departament d’Educació, espera cobrir-la amb campanyes impulsades per ajuntaments, entitats o empreses.

Hi ha algunes idees que poden complementar o substituir aquestes accions en molts casos i aquí exposem algunes possibles basades en experiències recollides d’arreu per aconseguir ordinadors i/o altres dispositius mòbils i connexió a Internet, per accedir a les activitats acadèmiques, a la informació i per a comunicar-se amb la comunitat educativa en aquesta època de confinament:

1.- Soluciones sorgides dins de les escoles o de docents individuals.

Campanyes de cerca de maquinari des dels centres educatius.

La pròpia escola fa campanya per trobar ordinadors en préstec per l’alumnat que no disposa d’aquests mitjans a casa seva.

Un exemple són les escoles bretones^[3] que han fet cerques amb urgència d’ordinadors en préstec per alguns nens i nenes que no disposen dels mitjans tècnics per continuar aprenent. Per limitar l’ampliació de la bretxa entre determinades famílies, els establiments de barris de baixos ingressos a Rennes fan una crida a la solidaritat.

Iniciatives petites i limitades en amplitud però grans com a detalls de solidaritat i qualitat personal del propi professorat: un profe de Tecno de Secundària d’una escola de Barcelona sabia d’una alumna de Primària amb especials dificultats econòmiques, que no podia seguir les classes ja que no disposa d’ordinador portàtil ni de cap altre dispositiu mòbil. Se li va acudir fer una crida a través dels seus grups de whatsapp per trobar algú que tingués un portàtil o tauleta en desús. El mateix dia tres dels seus contactes li van oferir un portàtil. Va escollir el de millors condicions, el va revisar, va actualitza el programari i li va fer arribar a la seva alumna.

O un professor^[4] d’un institut de Jerez de la Frontera que va pagar de la seva butxaca la connexió d’un alumne per no perdre-ho.

2.- Campanyes d’empreses i institucions solidàries

Hi ha moltes iniciatives impulsades per empreses locals, o d’àmbit més ampli, perquè facin donació dels seus antics ordinadors en funcionament.

Denis Szalkowski, l'alcalde d'una ciutat d'Eure fa una crida a les empreses^[5] a donar el seu equipament antic.

Empreses que fan donacions per iniciativa pròpia

United Way^[6] fa donació d’ordinadors portàtils a estudiants per ajuda amb l’aprenentatge virtual durant la pandemia de COVID-19.

École à la maison^[7], una fundació que ofereix ordinadors a l’alumnat que el necessita

Campanyes de recollida de portátiles per part d’institucions diverses, com per exemple la Cambra de Comerç de Sooke^[8], en la Columbia Britànica de Canadà, per recolectar ordinadors portàtils per als estudiants.

Campanya de la Cambra d’Educació i el Trinity College Dublin^[9], a Irlanda, per ajudar els estudiants durant la pandèmia. Es demanen dispositius que siguin utilitzables i s’accepten dispositius que fabricats des del 2015 en endavant. També pot fer una donació financera a través del lloc web del programa. Totes les donacions aniran destinades a la compra o la reposició de portàtils per als estudiants.

La Semeuse^[10], una associació d’educació popular de Nice, es mobilitza fent trucades per aconseguir donacions d’equips informàtics per satisfer les necessitats de maquinari però també ofereix ajuda i tutoria telefònica amb els deures.

Hi ha plataformes que connecten a donants de dispositius amb persones que els necessiten.

Un bon exemple és Labdoo^[11], una plataforma-xarxa, que ja funciona des de fa més de 15 anys i ha aconseguit portàtils a més de 1600 escoles d'uns 130 països. Amb la pandèmia han decidit aprofitar la seva experiència per fer provisió d'uns mil ordinadors i portar-los a aquells alumnes sense recursos perquè puguin seguir les classes a distància durant la resta de el curs.

El programa “A tu lado^[12]” de l’ONG Save The Children, ofereix recolzament escolar a distància i eines tecnològiques (connexió a Internet, distribució de tablets…)

3.- Restauració, reutilització i fabricació d’ordinadors low cost

Engineering Good^[13], una associació sense ànim de lucre de Singapur, està preparant / posant a punt ordinadors portàtils antics per a aquells que no poden pagar-ne un. És una associació molt compromesa i ben estructurat amb coordinadors del programa, voluntaris que donen suport en tot el que calgui, un equip tècnic que restaura els ordinadors i un equip de compra de peces per reparar els equips que ho necessiten o que han de renovar algun component.

Els voluntaris d’un fab-lab de Grillon^[14] van dissenyar i muntar una cinquantena d’ordinadors a 100 euros per permetre que els estudiants sense ordinador a casa es connectin a les lliçons dels mestres de la universitat de Valréas (Vaucluse). Els alumnes de l'escola de Sant-Paul-Trois-Châteaux (Drome) a la vegada, es beneficien d'aquesta solidaritat. Aquests ordinadors es presten a famílies que no en tenen. El Rotary Club va finançar aquesta inversió.

A la ciutat de Seattle (EEUU) tenen un programa estable “Free City Surplus Computers^[15]” que és interessant com a model. La ciutat excedeix centenars d’ordinadors cada any. Aquests ordinadors, que solen tenir uns tres anys d’edat, es proporcionen de forma gratuïta a les agències de serveis humans i escoles sense finalitat de lucre de Seattle.

Human-I-T^[16] connecta individus de baixa renda i sense ànim de lucre amb tecnologia, Internet i formació digital. Les persones qualificades poden comprar ordinadors de baix cost. Tenen ordinadors de preus baixos, com ara 55 $ i ordinadors portàtils per 85 $. Ofereixen enviaments gratuïts, un any de suport tecnològic il·limitat i una garantia del maquinari per un any. Human-I-T també treballa amb escoles sense ànim de lucre que necessiten més de 50 ordinadors per fer grans enviaments a granel.

Electronic Access Foundation (EAF)^[17] és una organització sense ànim de lucre creada amb la finalitat de donar equipament electrònic excedent a altres organitzacions benèfiques qualificades que necessiten maquinari. EAF obté donacions mitjançant la col·laboració amb corporacions, universitats i organitzacions oferint-los una alternativa al reciclatge dels seus excedents d’equips electrònics, com ara ordinadors d’escriptori, ordinadors portàtils, servidors, tauletes, telèfons mòbils, pantalles planes i molt més.

4.- Alliberant wifis

Un dels casos més habituals que també es produeix sovint entre l’alumnat és que té ordinador portàtil, netbook o tablet però no disposa de connexió a Internet des de casa. Per tant, és un problema afegit que també té solucions diverses. Per exemple:

El projecte Guifi.net és una xarxa lliure a través d'usuaris que comparteixen connexions d'internet a distància, creada fa vint anys. En l’actualitat té gairebé 36.000 nodes operatius

La iniciativa ‘Liberad a Wifi’^[18], impulsada des de la “Red Aragonesa de entidades sociales para la inclusión” és una de les solucions més creatives i solidàries. En paraules de Adrián Serrano, coordinador de la secretaria de la xarxa, consisteix en “crear una xarxa segura de wifi. En la teva connexió wifi fas una partició i tu et quedes amb la gran. A l’altra part li poses un usuari i una contrasenya diferent perquè pugui accedir una altra persona. És com si tinguessis una barra de pa i parteixes un tros per compartir "

O una forma més senzilla i “controlada” consisteix a oferir als veïns amb fills en edat escolar que saps que no tenen connexió Internet, compartir la teva clau de WiFi.

En aquests casos, és important conèixer els riscos i què fer per minimitzar-los. Per exemple seguint els consells de la “Oficina de Seguridad del Internauta”

Ajuntaments que obren temporalment les seves xarxes wifi: “El ayuntamiento de Fraga ofrece acceso WiFi gratuito a sus vecinos”, Wifis del Ayuntamiento de Vigo,

Les biblioteques estan tancades, però moltes estan oferint WiFi gratis en les seves rodalies i estan treballant en més opcions d'oci i formació en línia, augmentant la despesa en serveis de transmissió d'àudio i vídeo en línia com Hoopla i estan augmentant la seva col·lecció de llibres electrònics i altres recursos en línia, com els Recursos-e abiertos #YoMeQuedoEnCasa de la Universidad de Sevilla.

WiFi gratuito que Comcast^[19] ha ofrecido a familias de bajos ingresos durante la pandemia de coronavirus, según un comunicado de las Escuelas Públicas de DC

5.- Crowfunding, fundraising... recaptació de fons

També hi ha iniciatives de crowdfunding social per a petites (o grans) recollides de fons per aconseguir material. Per exemple “Necesitamos tres ordenadores portátiles para que estudien tres jóvenes en exclusión social” dins de la plataforma “Mi grano de arena”^[20]

La UC Santa Cruz de California, ha creat la campanya “COVID-19 Slug Support Campaign”^[21] en la que centenars de donants han aportar més más de $ 180,000 a data de publicació d’aquest post, que està ajudant als estudiant amb necessitat extrema deguda a l’actual crisis de coronavirus.

Els funcionaris del Col·legi Fort Lewis de Colorado van crear el Fons d'emergència Skyhawk^[22] per proporcionar als estudiants ordinadors portàtils i altres equipaments per atendre els problemes dels que no tenen accés a Internet a casa.

La Fundació TBAP ^[23] va llançar una campanya per donar suport als estudiants sense recursos per a l'aprenentatge digital durant aquesta crisi de Coronavirus. D'una banda s'han alliberat £ 12,000 dels seus fons per permetre que TBAP compri ordinadors portàtils i connexions a Internet per als seus alumnes més desfavorits i per una altra han recorregut al finançament col·lectiu a través de fundraising per tal de recaptar més fons per ajudar a més alumnes a accedir a programes d'educació digital des de casa, mentre estan aïllats.

Venture X amb la col·laboració del Districte de Peel i de la Fundació Toronto (Canadà) està fent una campanya molt activa, Tech 4 Learning^[24], per aconseguir donació de portàtils, tablets i donacions en metàl·lic per aconseguir la meta d’aconseguir 10.000 dispositius informàtics per donar suport a la Junta Escolar de Districte de Peel.

-Juanmi Muñoz. Codirector ODITE. Soci director CEL Working-

Referències (enllaç extern)