Els quatre eixos d’un bon pla de tornada a l’escola

Entrevista a Dolors Queralt, directora de l'institut escola Daniel Mangrané de Jesús (Tortosa)

En moments d’incertesa les respostes són més valuoses que mai. En aquest punt es troben centenars de centres educatius del nostre país davant l’inici de curs: buscant les millors respostes.

Les escoles i instituts, espais d’equiparació d’oportunitats i de construcció de futur, obriran les seves portes el dia 14 de setembre després de sis mesos de tancament. Serà un moment únic. El confinament i l’estiu han generat situacions de pèrdua d’aprenentatges, desvinculació amb el món escolar i tensió emocional per molts alumnes. A més, tot i que l’aposta per un curs presencial ha estat forta, la possibilitat de nous confinaments està sobre el tauler. La organització també es veurà alterada per la configuració de grups estables de convivència, que rebaixaran les ràtios fins a 20 alumnes com a màxim.

Amb aquests inusuals ingredients, els centres educatius han hagut de dissenyar plans de reobertura per treure’l tot el suc als recursos dels que disposen i assegurar les millors oportunitats educatives a tots els alumnes.

Dolors Queralt, directora de l’institut escola Daniel Mangrané de Jesús (Tortosa), aprofita els últims dies abans de la reentré per afinar el seu full de ruta i afegir les noves indicacions del Departament d’Educació. “La clau és recordar sempre que tot el que fem té un perquè i aquest perquè és l’alumne”, afirma. En la pressa de decisions ha participat tota la comunitat, tots aquells que d’una forma o altra seran protagonistes aquest curs únic. “Si tu garanteixes que la gent se senti partícip, que tingui un perquè... li trauràs un millor aprofitament als recursos que tens”, explica sobre el seu pla de tornada a l’escola, un pla que no ha de suposar un trencament respecte a l’ADN del centre, sinó un pas més que dóna continuïtat a la feina feta i que és sostenible.

Com diu la Dolors, és un moment per aprendre a gestionar la incertesa i desaprendre algunes coses per poder aprendre’n de noves. Aquest missatge va inclòs en els quatre eixos del seu pla de tornada a l’escola: l’avaluació inicial, la gestió emocional, els entorns virtuals d’aprenentatge i els protocols, que ells han vinculat amb els quatre elements de la natura: "El foc amb els protocols de seguretat perquè si no tenim compte podem prendre mal, com passa amb el foc. L'aigua amb la gestió emocional de la mateixa manera que l'aigua pot presentar diferents estats, així mateix nosaltres mateixos podem estar en diferents estat emocionals. L'aire amb els entorns virtuals, el núvol virtual on tot està penjat i la terra amb l'avaluació inicial, la base, el punt de partida que ens ha de guiar".

La gestió emocional

    “Aquest confinament ens hem adonat més que mai que hi ha dos coses importants pels nostres alumnes: ells per si mateixos i ells com a part d’un tot, d’un grup, d’una escola, d’una societat...”, reflexiona la directora. Treballar les emocions dels alumnes és fonamental, però també s’ha de treballar molt el vincle perquè els alumnes se sentin part d’una comunitat.

    Per assolir aquest acompanyament emocional tan necessari, l’institut escola Daniel Mangrané ha dissenyat el projecte transversal per aquest curs: “Dins teu”, que té per objectiu donar resposta a la dualitat entre l’individu i el col·lectiu. Aquest projecte serveix com a vincle per unir els alumes de totes les edats i busca donar resposta a les seves necessitats a través de diferents recursos. Un d’ells és la tutorització, una peça clau pel benestar dels alumes i que al Mangrané es fa de manera intensiva. “Tenim una hora de tutoria que es diu “Dins teu” on treballem aquest acompanyament”, explica la directora, “a més, tenim una comissió de gestió emocional que s’ha estat trobant tot l’estiu i que ha marcat els objectius per aquest curs”.

    Més enllà del treball amb l’alumne com l’individu, també hi ha estratègies cap a fora. Uns dels objectius aquest curs al Mangrané és teixir xarxes amb altres agents. Així, des de l’institut escola s’han posat en contacte amb entitats, associacions i altres professionals per vincular els alumnes amb el seu entorn. Com exemple, els primers dies els alumnes treballaran en un mural junt l’artista Lara Gombau, un projecte anomenat Expressa't que, seguint amb la línia de treball del centre, farà ús de la cultura i de l'expressió artística per treballar les emocions.

    L’avaluació inicial

      La primera pregunta que s’ha de fer el centre és: d’on partim? Com han evolucionat els alumnes des que van marxar el mes de març? “No hem de donar per fet que aquest curs comencem com tots els cursos, haurem d’adaptar allò que teníem programat”, explica la directora, que reconeix que aquest curs hauran de partir de la prova inicial que fan cada setembre i adaptar-la a les necessitats concretes que identifiquin. Com a novetat, l’institut escola Mangrané farà servir els sociogrames a tots els nivells educatius. Aquesta eina ajuda a conèixer com s’estableixen les relacions socials dels alumnes i és especialment útil després d’aquest període d’aïllament que hem viscut: “Abans fèiem sociogrames quan hi havia canvi de cicle, però ara hem pensat que seria bo que ho féssim a tots els nivells perquè la realitat de les relacions entre ells poden haver canviat respecte al març”, diu la Dolors.

      Entorns virtuals d’aprenentatge

        Durant aquest nou curs podria haver-hi nous confinaments i els centres han d’estar preparats. Per això, a l’institut escola Mangrané han enllestit les plataformes necessàries per les classes virtuals i formació per a les famílies que han enviat durant l’estiu. “Les tecnòlogues del centre han preparat uns vídeos en un genial.ly, que són uns tutorials adaptats. Així, si hi hagués nous confinaments a les famílies no els vindria de nou”, explica la directora.

        Protocols

          Les noves indicacions del Departament d’Educació han obligat als centres educatius a fer canvis d’última hora en els seus protocols de seguretat davant la covid-19. Cada escola haurà de trobar la seva fórmula considerant els seus recursos i possibilitats, però la Dolors Queralt adverteix de la importància del “com” en la planificació d’aquests protocols.

          “Arrel de les noves indicacions del Departament, ens vam preguntar: ara què fem amb aquests grups? No els partim? Els partim? Els partim per cicles? Per nivells?”, medita la Dolors, “i per resoldre aquests temes vam preparar un correu específic per a cada cicle amb un formulari amb les tres o quatres opcions i vam demanar a l’equip docent que decideixin quina troben millor i ens expliquin perquè”. Pel que fa a les famílies, s'han organitzat reunions informatives per grups estables per explicar-los l'organització específica del seu nivell, escoltar les seves inquietuds i donar les respostes necessaries.

          Notícies

          Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

          Acceptar