5 estratègies per fer de pont: del confinament a l’inici de curs.

L’etapa de confinament a la que ens ha obligat el coronavirus ha suposat, en el cas dels nois i noies en edat escolar, per un costat un trencament sobtat amb la vida escolar, els companys, les matèries, les docents. Aquesta escletxa s’ha intentat minimitzar amb les interaccions a distancia, gràcies, en general, als recursos digitals i al suport de les famílies. Per un altre banda, el confinament també ha ocasionat una convivència obligada amb altres persones, en general el nucli familiar que habitualment viu a la mateixa casa.

Aquesta situació, segurament, ha generat situacions de diferents signe. A la dificultat per a seguir els aprenentatges de una forma més sistemàtica, s’ha donat la possibilitat d’aprendre de i amb els germans i/o les mares, els pares, en algun cas inclús amb els avis, o de tenir més autonomia per decidir quan i com estudiar. Als possibles conflictes i tensions que provoca estar en un espai relativament reduït, tenint que negociar moltes contingències del dia a dia, potser també s’ha obert la porta a una comunicació més tranquil·la i prolongada, a compartir activitats i recuperar sensacions.

Trobar els aspectes positius i negatius d’un incident tan singular com aquest confinament, pot ser un bon exercici per adquirir nous coneixements i competències com a ciutadans. Malauradament però, per alguns alumnes aquesta balança no haurà estat gens equilibrada per motius molt diferents i que seria molt llarg d’enumerar. Des de mancances relatives la dificultat per accedir a les propostes escolars, passant per la impossibilitat de tenir un espai on estudiar, fins a situacions familiars força complexes i conflictives que la proximitat potser a agreujat encara mes.

Com podem, per un costat, valorar les vivències, coneixements i competències que s’han aprés? Com podem, seguidament, aprofitar aquests aprenentatges per donar continuïtat a les activitats de l’estiu i després per iniciar el curs?

Per respondre a aquests interrogants proposem 5 estratègies obertes que responen als següents criteris: partir de les experiències viscudes -CoronaVivéncies- com una manera de que resultin significatives; aprofitar les diferències entre els alumnes com una forma d’aprendre recíprocament i complementar competències; i

1. CoronaVivències (conceptes): Recollir les diferents experiències d’aprenentatge, de manera individual, en relació a temes generals a partir d’un qüestionari (Google forms). S’han de respondre a casa, abans de venir a escola (sigui ara el juny-juliol o sigui el setembre). Barrejar preguntes mes de contingut curricular i altres de contingut personal-emocional. Què has aprés en relació al menjar, els jocs, la TV i les series, internet, la ciència i els virus, del personal sanitari, de la teva família, dels teus amics/amigues, de tu mateix, etc.

2. CoronaVivències (emocions): Per avaluar l’impacte emocional de la situació de confinament, amb els alumnes mes grans podem treballar per grups algunes situacions conflictives concretes (per exemple algunes de les situacions a https://design2fightcovid19.com/psico-es/https://www.canva.com/es_mx/aprende/33-cortometrajes-ideales-educar-emociones/). Una altra opció és que un grup d’alumnes grans (o d’alguna optativa de teatre) facin alguna dramatització i els petits expliquin com s’han sentit i si van sentir al mateix o no durant aquests dies, i que van fer per afrontar-ho, etc. Aquestes activitats es poden realitzar presencialment, si es torna a escola abans de vacances, o virtualment, a partir d’alguna eina digital de treball en grup.

3. Activitats durant les vacances (micro-projectes): Per aconseguir fer un pont (casi un aqüeducte) entre confinament, vacances i escola, es podrien proposar algunes activitats per vacances d’estiu vinculades a les coronavivències anteriors, el resultat de les quals es presentarien tot just iniciar el nou curs (setembre-octubre). Aquestes activitats haurien de tendir a reforçar les competències que hagessin quedat mes minvades, tant a nivell de grup-classe com a nivell individual. Podria pensar-se en activitats per parelles (Peer-tutoring) de tal manera que els alumnes s’ajudin mútuament, compensant determinades limitacions i habilitats (alumnes amb accés a Internet amb alumnes sense; alumnes que van fora de vacances amb alumnes que no hi van; alumnes amb bona comunicació escrita amb alumnes amb bona comunicació oral, etc).

Aquestes activitats podrien tenir la forma de micro-projectes. Alguns exemples: Quina dieta seguies durant el confinament? I durant les vacances, segueixes la mateixa? Creus que una és mes sana que l’altre? Perquè?; en el lloc on passes les vacances, quines coses han canviat més degut a l’etapa de confinament?; en el lloc on passes les vacances, com van viure el confinament 5 persones diferents? (per exemple, una família veïna, uns amics dels pares, un/a venedor/a ambulant, un/a amic/amiga vostre, uns turistes estrangers), etc., etc.

Caldrà transmetre als pares la necessitat de que durant les vacances facin el treball que es proposa per tal de millorar les competències menys desenvolupades.

4. Avaluació i seguiment per part dels docents (check-list): A partir de les respostes donades a les activitats d’avaluació proposades el punt 1 i 2, els professors poden donar feed-back als alumnes respecte als coneixements i competències apresos durant els darrers mesos. Pensem que aquest retorn hauria de ser bàsicament gràfic i global, per tot el grup-classe, mostrant els punts forts i febles en relació als diferents àmbits curriculars (naturals, socials, matemàtiques, llengües,...) i també a les emocions plantejades (comprensió de l’emoció i resposta davant cada conflicte).

En quan a les activitats d’estiu, l’elaboració dels micro-projectes, pot existir un seguiment per part dels professors. Els alumnes poden marcar en una llista a internet quines fases van superant (check-list): a) Ja heu preparat les preguntes de les entrevistes que fareu? b) Ja heu seleccionat a les persones que entrevistareu sobre com van viure el confinament? c) ja heu fet un resum i classificat les respostes?...x) ja heu preparat un material per exposar el projecte a la classe quant torneu de vacances?. Si alguna parella està despistada o va endarrerida, el docent pot comunicar-se amb ells per donar-los suport. S’animarà als alumnes a fer presentacions diversificades i personalitzades segons les seves preferències (A partir de fotos, dibuixos, un power point, gravacions en vídeo, collage, etc.).

5. A l’inici del nou curs (equips compensats): Després de presentar els diferents mini-projectes a classe, i avaluar-los a partir d’alguna rúbrica, es poden proposar nous projectes de continuïtat als alumnes, a partir del treball en grups més grans (grups de 4 estudiants: dues parelles).

Un dels principals recursos que tenim a classe per aprendre són els propis alumnes. Els alumnes aprenen molt dels seus igual, el que es tracta és de fer grups que realment s’aprofitin recíprocament de les habilitats i competències dels companys. A partir de les avaluacions que hem realitzat dels micro-projectes, i dels coneixement que tenim de quina és la “identitat com a aprenents” dels nostres alumnes, podem pensar en fer grups de treball heterogenis de manera que en cada grup hi estigui representat, en certa mesura, la diversitat de la classe. Per conèixer aquesta diversitat podem fer-ho de diferents maneres.

1. Amb els petits, cada mestre pot analitzar les característiques d’aprenentatge dels seus alumnes a partir d’algunes dimensions de la identitat de l’aprenent, segons la proposta del professor Andy Morodo (veure recurs a l’apartat contextos). Pot fer equips de treball pensant en que els membres complementin coneixements i competències.
2. Els grans poden contestar a un qüestionari on-line a la sala d’ordinadors i el/la docent obtenir un Excel amb el perfil del grup classe i així fer grups de treball de 4 alumnes, tractant també de complementar les seves característiques com aprenents (veure el link a l’apartat contextos).

Aquests grups de treball els podrien tractar de mantenir durant tot el curs. El mes aconsellable seria treballar a partir de projectes, a ser possible projectes que tinguin alguna utilitat pels alumnes, per l’escola, pel barri, per la comunitat i/o la societat en general (aprenentatge-servei). Algunes possibilitats: “Com afrontar una pandèmia: guia per la ciutadania davant d’una nova pandèmia”; “Internet pels avis: guia perquè els avis puguin utilitzar Internet per resoldre les seves necessitats d’informació veraç, demanda d’ajuda, comunicació amb la família, etc.

RECURSOS PER L’APARTAT CONTEXTOS

• 12 CoronaVídeos sobre conflictes habituals durant el confinament a casa i com afrontar-los.
• Dimensions sobre la identitat de l’aprenent (Andy Morodo).
• Qüestionari sobre identitat del aprenent que genera un Excel amb les característiques del grup classe.
• Exemples d’unitats didàctiques i projectes escolars on s’utilitzen les dimensions de la identitat de l’aprenent per treball en grups compensats.