9 mesures per un curs 2020-2021 amb garanties d’equitat

• Obrim L’Educació planteja una agenda de propostes d’actuació en educació davant la crisi de la COVID-19
• El retorn a l’escola cal que prevegi aquells dispositius i suports que seran necessaris per redreçar les inequitats educatives que s’hauran acumulat al llarg de sis mesos d’absència de classes

En bona mesura, com d’equitatiu sigui l’inici del curs 2020-2021 (això és, que els alumnes el comencin més o menys desigualats en termes d’aprenentatges) dependrà de les oportunitats educatives de qualitat que s’hagin ofert i aprofitat durant l’estiu.

Partint d’aquí, cal treballar per dissenyar un retorn a l’escola que sigui el més plàcid possible per a tots els alumnes i que alhora prevegi aquells dispositius i suports que seran necessaris per redreçar les inequitats educatives que s’hauran acumulat al llarg de sis mesos d’absència de classes.

Les mesures que es proposen en aquest bloc assenyalen actuacions generals (transversals a l’alumnat) i focalitzades (alumnat i entorns més vulnerables), que haurien de garantir-se des de l’inici fins a la finalització del curs. I tanmateix, una gran part d’aquestes mesures haurien d’estabilitzar-se més enllà del curs 2020-2021.

1. Disposar cada centre educatiu d’un Pla d’acollida post-crisi, que contempli accions i dispositius adreçats a facilitar el retorn a l’escola d’alumnes, mestres i famílies. Amb la col·laboració d’experts, el Departament d’Educació hauria de dissenyar quines haurien de ser les línies mestre i els recursos bàsics d’aquests plans (p.ex. reforçament dels EAPs), que haurien de ser després adaptats pels mateixos centres educatius d’acord amb les seves necessitats i el seu entorn.

2. Potenciar i estendre l’avaluació inicial que bona part dels centres fan dels seus alumnes durant les primeres setmanes de curs, redefinint el seu model. Aquestes avaluacions haurien de ser autèntiques i comprensives, i incloure components qualitatius que permetin valorar l’estat emocional de l’alumne. Aquest model d’avaluació inicial hauria de ser elaborat per una comissió d’experts i professionals de l’educació, en el marc d’un procés liderat i validat pel Departament d’Educació.

3. Dur a terme una ràpida revisió dels continguts d’aprenentatge de tots els cursos, des d’un doble criteri: Flexibilitzar l’exigència de continguts d’aprenentatge de tots els cursos, revisant les prioritzacions d’aprenentatges i buidant de temari allà on calgui. Aplicar una lògica competencial i de sabers imprescindibles pensats en clau de cicle o etapa.

4. De forma general, garantir la gratuïtat de totes les activitats complementàries i materials de treball a l’educació obligatòria, en els centres públics i concertats.

5. En el cas dels centres de màxima complexitat i de l’alumnat desafavorit, aquesta gratuïtat hauria d’estendre’s a:

• Programació d’activitats extraescolars del centre i articulades amb l’entorn, que es podrien cursar en el marc de plans de personalització educativa i aprenentatge distribuït.
• Serveis de menjador i transport, quan sigui necessari.

6. Dissenyar un autèntic pla de recursos suplementari per a les escoles de màxima complexitat per al curs 2020-2021, que contempli:

• Un increment significatiu de les dotacions de personal docent, que garanteixi la possibilitat de treball en grups flexibles i reduïts.
• Un increment significatiu de personal no docent (tècnics d’integració social, educadors socials, psicòlegs, mediadors...), que permeti un treball d’acollida i seguiment d’aquells alumnes i famílies que requereixen d’un suport social i emocional més intensiu.
• Adequació de la dotació de recursos digitals al centre i disponibilitat de dispositius mòbils garantida per a tots els alumnes.
• Garantir tots els suports del Decret d’escola inclusiva que el centre, fent ús de la seva autonomia i en relació amb les entitats de l’entorn, consideri necessaris: suports “addicionals” (SEP, PIM, reforç escolar, aules d’acollida i suport lingüístics, tutors especialitzats...) i “intensius” (SIEI, SIAL, UECs...).

7. Intensificar les accions suplementàries per a l’alumnat desafavorit en el conjunt d’escoles, en el marc de les mesures addicionals i intensives del Decret d’escola inclusiva.

8. Establir acords entre els centres educatius, els ajuntaments i les entitats de l’entorn que facin realitat la implementació de plans de personalització educativa en barris i per a alumnes desafavorits.

9. Reforçament i execució dels plans locals de prevenció i lluita contra l’absentisme. Liderats pels ajuntaments, aquests plans han de contemplar circuits eficients d’identificació i tractament de situacions de risc, en xarxes d’atenció amb la participació dels centres educatius (figures de tutorització orientació), inspecció i els serveis municipals (educació, serveis socials, joventut, promoció econòmica, salut...).

Obrim L’Educació: Per un país de noves oportunitats

Aquestes mesures formen part de l'informe Obrim l’educació. Mesures de xoc i reformes prioritàries davant la crisi de la COVID-19.

A la primera part de l'informe apuntem 30 mesures de xoc organitzades d’acord amb tres moments i objectius d’aplicació: a) finalització del curs 2019-2020; b) període d’estiu; i c) inici i seguiment del curs 2020-2021.

I, en una segona part, plantegem un conjunt de reptes i àmbits de reforma que considerem primordial abordar en paral·lel a les mesures de xoc més immediates.

Vols saber-ne més i conèixer totes les mesures i propostes de reforma? Et recomanem consultar la presentació de l'informe, el resum executiu i l’informe complet.