5 idees per retrobar-nos a l’escola aprenent de l’experiència

Aquesta pandèmia mundial ens ha portat a tots i totes a haver de canviar els nostres hàbits, la nostra forma d’interactuar amb l’entorn, tant a casa com a fora, a qüestionar-nos què necessitem per estar bé... Així, tot i que ens ha permès descobrir i portar a la pràctica altres maneres de viure, de conviure i de relacionar-nos, el cert és que ha implicat un trencament sobtat i brusc de la nostra quotidianitat i del nostre dia a dia.

Des del projecte Komtü, volem oferir cinc idees a tenir en compte per a rebaixar les conseqüències del que ens ha suposat aquesta crisi i que són rellevants per a oferir un millor acompanyament emocional als nostres infants.

I ho fem a través de pensaments i emocions que hem pogut tenir durant aquest període de tancament, les quals ens porten a una reflexió que volem compartir.

1. Si els adults funcionen, els infants funcionen!

“Com a adult/a hi ha hagut moments que m’he sentit desbordat/da, ansiós/a, m’he desesperat. Els conflictes a casa s’han incrementat, he estat irritable. Per contra, aquest confinament també m’ha permès descobrir coses de mi mateix/a i de la família que han estat autèntics regals en la convivència”.

Aquest confinament ha generat moments de malestar i de neguit en la majoria dels nens i nenes, però també en els adults/es. Nosaltres, però, tenim mecanismes per cuidar-nos: la consciència adulta ens ofereix aquesta capacitat d’auto-regular-nos, de buscar estratègies i recursos a les dificultats que ens hem trobat. Si ens cuidem a aquest nivell, si emprem aquestes capacitats podrem acompanyar els nens i nenes, no només amb les estratègies que tenim sinó des de l’aprenentatge vicari (aquell que es produeix per imitació i modelatge).

2. Sense les famílies no hagués estat possible!

“Comprar, cuinar, rentadores, neteja de la casa i a més... ajudar al meu fill/a a estudiar, semblava que no arribava a tot! Tot i estar també confinat/da, he treballat més que mai, sense poder estar amb els fills/es. He patit molt al no poder veure els meus pares, molts neguits se m’acumulen aquests dies”.

Per a totes les famílies, aquesta pandèmia ha estat molt difícil de gestionar: han hagut de compaginar feina, cura de la casa, dels fills/es, d’altres familiars, essent aquest un esforç titànic. Validar, legitimar i reconèixer aquest sobreesforç de les famílies, algunes en habitatges molt petits, amb mancances econòmiques, de salut... que dificulten encara més la convivència, és quelcom a tenir present.

Legitimar tot el que han fet les famílies ens apropa a elles, permet que els lligams amb l’escola siguin més forts. Sense elles, sense la seva capacitat per estar presents i fer front a les adversitats, els infants ho haurien patit molt més. I és que, seguint premisses de la pedagogia sistèmica, si els principals sistemes que tenen cura de l'infant, com són la família i l'escola, estan en sintonia, el nen/a està més en pau, més tranquil. Es trobarà més acollit i podrà drenar millor el malestar del confinament.

3. Donem la paraula a les emocions dels infants!

“Necessito estar amb la meva colla. Trobo a faltar la meva tutora. Estic cansada d’estar a casa. Trobo a faltar les abraçades de la meva àvia, les bromes dels tiets i les aventures amb els cosins”.

Aquests pensaments dels nostres fills i filles segur que els podem reconèixer: també nosaltres hem sentit quelcom semblant. Aquesta situació de confinament, però, també pot esdevenir una finestra d’oportunitat per a educar els nostres infants: aprendre que les emocions que sentim, encara que aquestes siguin negatives, són vàlides i naturals. És lògic sentir-se malament i angoixat.

Hem de permetre que puguin parlar sobre això, escoltar-los en la seva queixa, validar-la, mirar-los als ulls, posar-nos a la seva alçada, acollint el plor o l’enuig, deixant que s’expressin. I reconèixer que nosaltres també ens hem sentit de vegades desbordats els ajuda a posar paraules a les emocions, i a adonar-se que el que senten no és gens diferent al que sentim els adults. Això els fa sentir compresos, escoltats, validats.

4. Reinventem-nos: donem un altre caire a les nostres relacions socials i al contacte amb l’entorn.

“No em pensava que trobés a faltar tant la meva família i els meus amics i amigues. Tinc la necessitat urgent d’abraçar-los. Necessito respirar la natura. Mai no hauria imaginat que l’escola fos tan important per a la vida dels meus fills/es. No pensava que tindria tantes ganes de tornar a la feina”.

Un cop tornem a la normalitat, retrobar-nos, encara que amb mascaretes, amb distància de seguretat i respectant totes les indicacions sanitàries, ha d’implicar recuperar i restablir les relacions socials. Dels grans. Dels petits. De la comunitat. Tornar a reprendre els nostres vincles, des del cara a cara i la proximitat. Valorant i ajudant a que els infants valorin allò que és essencial i que ens humanitza. Potser és un bon moment per reinventar noves maneres de relacionar-nos per tal que la distància no impliqui un aïllament com el que en molts casos ha generat. I també de generar noves fórmules de participació comunitàries, reals i possibles, malgrat el format no sigui el convencional.

Amb la tornada als centres (escoles, llocs de treball, equipaments...) també caldrà que ens donem la possibilitat de redescobrir els espais. D’explorar com els podem habitar, com ens podem vincular donada la nova situació. Oferint a la vegada, propostes i accions per tal que els infants, acompanyats dels adults pugin reconnectar amb la natura (visitant algun parc proper al centre, cuidant l’hort de l’escola...) i potenciant l’exercici físic i l’activitat a l’aire lliure per tots els beneficis que impliquen a nivell de salut i benestar emocional.

5. Aprenem de l’experiència: diàleg, reflexió, comprensió crítica i creativitat!

“M’ha costat molt fer-li entendre als meus fills/es que el millor per a nosaltres, i per a la resta, era estar tancats perquè jo mateix també m’havia d’autoconvèncer. I després del viscut, amb tot el que ha implicat, amb la incertesa actual, com ens imaginem el món?”

L’experiència viscuda a nivell social i personal, de confinament i obediència, pot ser aprofitada per a dialogar i reflexionar al voltant de cada vivència individual que, de ben segur, no sempre haurà estat positiva i compartida per tothom. A les escoles pot ser un bon moment per comprendre i aprendre de la diversitat de posicions, decisions i opinions. També d’ajudar a entendre la importància del bé comú o empatitzar amb la manera com cadascú ha viscut aquesta situació. Treballant valors com la llibertat, el dret d’expressió o la diversitat, a través del diàleg, els processos reflexius i la comprensió crítica amb els infants.

Les propostes i activitats que es poden realitzar són molt diverses: simulacions, dilemes morals, exercicis de clarificació de valors... Però a més, serà necessari pensar espais i propostes en els que, a més d’analitzar l’experiència viscuda, es puguin trobar fórmules participatives per al futur. Amb una visió optimista, oberta a la creativitat i sobretot que esperoni a aprendre de l’experiència, a imaginar com volem que sigui el món a partir d’ara, a quins reptes cal que ens enfrontem plegats, a decidir què podem fer i com.

ADDENDA: I si seguim confinats, què?

Si seguim confinats... aquest és el dubte i el temor de la majoria de nosaltres. Quan s’acabarà tot això? Com serà la “nova normalitat”? Com serà un pati en el que els infants no poden jugar entre ells? Ningú, a data d’avui, no pot respondre aquestes preguntes, i aquesta incertesa ens genera angoixa i malestar. El que sí podem afirmar és, que si ens trobem en aquest escenari, caldrà més que mai la presència efectiva i afectiva de mestres i famílies per acompanyar els infants. Cadascú des del seu lloc i al seu nivell, però el professorat té una de les claus de volta per tal que els infants que els ha tocat viure això no esdevinguin adults amb pors o amb greus dificultats relacionals i emocionals. La presència virtual, el contacte amb els i les companyes d’aula, fer videotrucades per xerrar, per explicar-se coses, en definitiva, traslladar el caliu de l’aula a la xarxa és un dels reptes més importants que la comunitat educativa haurà d’enfrontar.

Perquè al capdavall, no penseu que el millor aprenentatge que podem donar als nostres infants és que creixin estant en relació amb un mateix i amb els altres? I és que, malgrat les adversitats, haurem de confiar plenament en la capacitat de tots i totes per fer front a aquesta nova realitat, aprenent de l’experiència i amb el consol que, tal com diu la dita popular, “no hi ha mal que duri cent anys”.

Irene de Luís, Carles Bosch i Maribel de la Cerda

Equip tècnic del Projecte d’acompanyament emocional Komtü*

El programa Komtü és un projecte impulsat per la Fundació Privada Nous Cims