Com impulsar un ecosistema de suport educatiu des dels municipis?

Quan endeguem un projecte, les primeres passes requereixen una especial força tractora. En l’àmbit de la política local i l’acció social, aquesta força tractora equival al plus d’iniciativa, visió i dedicació necessàries per empènyer un engranatge que encara no té inèrcia pròpia.

En el post titulat “El paper dels ajuntaments en el suport educatiu: articular un sistema en clau d’equitat i qualitat” vam exposar que, davant d’una situació de vulnerabilitat educativa agreujada per la pandèmia, esdevé una prioritat compartida entre els agents educatius dels municipis la intensificació del suport educatiu.

Però intensificar no ha de voler dir només, ni en primer lloc, avocar més recursos sinó, sobre tot, articular un sistema de suport educatiu entorn a uns objectius col·lectius i amb una major cooperació entre els agents educatius responsables de l’èxit educatiu dels infants i adolescents d’un territori.

Tres objectius col·lectius ineludibles des d’una perspectiva d’educació inclusiva i a temps complet són:

  • L’assoliment per part dels infants i adolescents de les competències bàsiques definides en el currículum escolar
  • La igualtat d’oportunitats educatives
  • La personalització dels aprenentatges

Per assolir aquestes objectius, necessitem un treball cooperatiu entre:

  • L’escola, que ha de preveure el desplegament a fons de les mesures de suport educatiu previstes en el decret d’educació inclusiva i que a més pot impulsar, en el marc del seu PEC (Pla Educatiu de Centre), activitats no lectives addicionals de suport educatiu.
  • L’entorn, que amb la seva diversitat d’iniciatives, projectes i recursos, pot enriquir les oportunitats i experiències educatives dels infants amb múltiples propostes complementàries a les escolars.
  • Les famílies, llur implicació en l’èxit escolar des de la llar i la participació escolar i en l’entorn és necessària al llarg de tota l’escolarització dels seus fills.

En la majoria de municipis hi ha en major o menor mesura un suport educatiu per part dels tres agents mencionats. Què hi pot afegir el lideratge d’un treball en xarxa entre aquests diferents agents?. Creiem que, com a mínim, el següent:

  • Un millor disseny i adequació de les propostes de suport educatiu a les necessitats, connectant als agents que millor poden detectar-les amb els agents que millor hi poden donar resposta.
  • Una cobertura més equitativa dels infants i adolescents, vetllant entre tots per cobrir les diferents etapes d’escolarització, les diferents zones del territori, les diferents necessitats socials i educatives.
  • Una major complementarietat entre recursos, generant una paleta d’oportunitats educatives més diversa, més rica, especialitzant-se cada actor en allò on pot oferir un major valor afegit.
  • Una co-responsabilitat més equilibrada entre agents, aconseguint una cooperació real en l’abordatge de les problemàtiques evitant dinàmiques de simple derivació.
  • Un major intercanvi de coneixements i experiències per potenciar la bona pràctica i la innovació de solucions.
  • Una major optimització de la inversió pública en suport educatiu.
  • Un coneixement més proper i una major confiança entre agents de suport educatiu que doni lloc a compartir projectes i recursos amb més facilitat.

Com posar en marxa una xarxa de suport educatiu d’aquestes característiques en un municipi? Proposem una possible seqüencia d’accions, on el motor d‘encesa correspon a l'Ajuntament, per ser-li propi un rol connector en el sí del seu territori:

PRIMER PAS

El primer pas correspondria, com hem dit, a l’Ajuntament i passaria per estudiar políticament i tècnicament la disposició del consistori per comprometre's a:

  • Reservar una partida anual específica i estable del pressupost municipal per al recolzament de les iniciatives de suport educatiu dels centres educatius i de les entitats de l’entorn.
  • Integrar objectius i criteris de suport educatiu en les bases reguladores de les subvencions públiques a entitats.
  • Donar suport a les comunitats escolars en la diagnosi de necessitats educatives i en el disseny i implementació de recursos de suport educatiu en el marc dels projectes educatius de centre.
  • Facilitar l’obertura de les escoles més enllà de l’horari lectiu per donar cabuda a activitats de suport educatiu.
  • Generar i mantenir actualitzats materials informatius i canals de difusió que socialitzin entre les famílies, docents i educadors els recursos de suport educatiu del municipi.
  • Dinamitzar un comitè impulsor del suport educatiu a nivell municipal, col·legiat entre centres educatius, representants de famílies, entitats de l’entorn i ajuntament.


SEGON PAS

En cas que hi hagi una disposició suficient de l’Ajuntament per assumir els compromisos anteriors – o la majoria d’ells-, un segon pas seria anunciar aquest compromís a la comunitat educativa i contrastar amb la resta d’agents educatius si també hi ha una voluntat de compromís per endegar una tasca col·laborativa en l’àmbit del suport educatiu. Caldria, per tant:

  • Convocar a les escoles, instituts, representants de famílies i equipaments i associacions educatives del municipi per contrastar:
    • Si el suport educatiu és una prioritat d’acció compartida.
    • Si existeix un consens sobre la necessitat de treballar en xarxa, articulant diferents formes de suport educatiu complementàries i compartint uns objectius col·lectius.
    • Si hi ha disponibilitat per part de cada agent per comprometre’s amb l’impuls del suport educatiu.

Quins compromisos serien desitjables per part de la resta d’agents educatius del municipi?

Per part de les escoles i instituts:

  • Fer un esforç d diagnosi per definir de manera fonamentada i representativa de tot l’alumnat quines necessitats educatives cal atendre preferentment a través del suport educatiu, derivant d’aquesta diagnosi la proposta d’accions concretes de millora en tres direccions:
    • Mesures d’inclusió educativa en el temps lectiu
    • Opcions de suport educatiu complementàries en el temps no lectiu del centre amb la implicació del claustre docent.
    • Mesures per implicar les famílies en l’èxit educatiu, tant des de la llar com des de la participació al centre.
    • Orientacions a les entitats de l’entorn sobre quins aspectes educatius seria més adient reforçar fora de l’àmbit escolar.

Per part de les famílies, a través de les associacions o estructures que les representin:

  • Integrar els objectius d’èxit educatiu i equitat en la seva programació d’activitats extralectiva dirigida a alumnes i famílies.
  • Col·laborar amb els centres educatius en la definició d’accions de suport educatiu que es puguin vincular al PEC i en la definició d’accions que puguin facilitar la implicació de les famílies en l’èxit educatiu dels fills.
  • Col·laborar en la posada en marxa d’algunes de les accions definides.
  • Col·laborar en la difusió dels recursos de suport educatiu entre les famílies.

Per part dels equipaments i entitats socioeducatives de l‘entorn:

  • Integrar els objectius d’èxit educatiu i equitat en la programació d’activitats educatives.
  • Tenir en compte la diagnosi de necessitats educatives d’escoles i instituts i les seves orientacions i demandes a l’entorn a l’hora de dissenyar propostes de suport educatiu.
  • Coordinar-se amb els centres educatius per a la derivació i atenció d’alumnat receptor de suport educatiu.


TERCER PAS

En cas d’assolir aquests compromisos, és idoni constituir un comitè impulsor del suport educatiu per:

  • Pactar una metodologia de diagnosi comuna entre totes les escoles i instituts compromesos amb l’impuls del suport educatiu.
  • Un termini per completar aquesta diagnosi i per aportar propostes d’acció per part dels centres educatius i demandes de col·laboració a l’Ajuntament, les famílies, les entitats i els equipaments.
  • Un cop les escoles formulen la seva diagnosi, propostes i demandes, caldrà que:
    • Les associacions de famílies concretin quina col·laboració poden aportar per desenvolupar les propostes i demandes dels centres educatius.
    • Les entitats i equipaments concretin com poden donar resposta a algunes de les demandes dels centres educatius.
    • L'Ajuntament concreti:
      • Quins recursos i suports pot oferir als centres educatius, les organitzacions familiars i les entitats de l’entorn per posar en marxa les iniciatives de suport educatiu.
      • Amb quins criteris subvencionarà el suport educatiu, obrint aquests criteris a debat i consens del comitè executiu.
      • Els materials d’informació del suport educatiu que elaborarà i l’estratègia de difusió entre la ciutadania, educadors i decents.

Tot l’anterior haurà de quedar recollit en un conveni de col·laboració multipart, llur seguiment pot recaure en el mateix comitè impulsor del suport educatiu.

Arribats a aquest punt, entra en joc la capacitat de l’Ajuntament per donar sostenibilitat a aquet impuls inicial:

  • dinamitzant de manera continuada el comitè impulsor del suport educatiu
  • facilitant el seguiment i acompliment dels pactes
  • donant transparència política i ciutadana a la tasca desenvolupada
  • introduint una dinàmica de pràctica reflexiva que permeti avaluar i millorar des del fer
  • nodrint l’intercanvi entre les parts fins aconseguir una xarxa de cooperacions estables i autònomes que efectivament ens permetin parlar d’un ecosistema de suport educatiu.

La infografia a continuació resumeix l’ecosistema de suport educatiu municipal al qual s’orienten les passes que hem definit:

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar