Municipis educatius a temps complet, un repte transversal

Notícies

Regidors i regidores d’educació de diferents colors polítics han posat damunt la taula estratègies i recursos per adoptar una xarxa educativa més enllà de les parets dels centres escolars en clau de polítiques municipals.

La reivindicació d’avui en dia és que l’aprenentatge no recau únicament en els centres escolars, sinó que és viu arreu: en lleure, museus, mercats, teatres, activitats extraescolars, entitats culturals o artístiques, en sortides de cap de setmana o fins i tot a carrers i places. En podríem fer una llista infinita i no acabar mai perquè l’aprenentatge pot ser tant formal com informal. 

Relacionat: Educació 360 demana als partits polítics que les candidatures locals incloguin polítiques educatives a temps complet per igualar oportunitats

Un dels reptes actuals és potenciar i donar valor a la filosofia de l’Educació 360, és a dir, a temps complet. Els ens locals poden ser el trampolí per aconseguir la viabilitat de l’aprenentatge permanent.

L’aprenentatge no recau únicament en els centres escolars, sinó que és viu arreu

El passat 1 de desembre es va presentar, al Hub Social de Barcelona -i es va poder seguir en línia-, l'agenda de mesures educatives Municipis 360, municipis d'oportunitats destinada a partits polítics i a futurs responsables de municipis catalans. Es va desenvolupar en format de taula rodona - moderada per la periodista Laia Vicens -  en què van participar cinc representants polítics de diferents municipis on s’han impulsat múltiples mesures per a potenciar l'educació fora aula. 

La directora de l'Aliança, Fathia Benhamou, descriu l’agenda com una “brúixola de lideratge” articulada a partir de mesures realistes i propostes concretes destinades als municipis que tinguin la voluntat de generar un canvi sistèmic educatiu. Tot plegat, engloba propostes encapçalades pels conceptes d’equitat, igualtat i accessibilitat amb l’objectiu de pal·liar l’impacte de la bretxa del coneixement. En aquesta direcció, el co-autor de l’agenda i sociòleg de l’IERMB, Andreu Termes, ha qualificat el recurs com “una caixa d’eines” alimentada amb cinc estratègies i vint-i-vuit mesures. Termes manifesta que els ens locals tenen un rol  prioritari en termes de governar, gestionar i proveir les activitats fora escola. Per tant, reitera que és un repte que no pot recaure únicament en els centres escolars i són necessàries unes respostes comunitàries liderades per a aquestes institucions. 

L’agenda de municipis 360 és una caixa d’eines alimentada amb 28 mesures per governar, gestionar i proveir les activitats del fora escola

"Escolta i empatia", han estat mots recurrents durant la sessió. Els representants polítics han exposat quins són els projectes educatius fora l'aula que s'han implantat als municipis, fent un repàs de la metodologia, l'eficàcia, la qualitat, les connexions i aliances que s'han de teixir amb diferents agents socials, entre altres. La comissionada d'educació de Barcelona (Bcn Comú), Maria Truñó explica que la capital barcelonina ha engegat un programa per arribar a dos mil infants vulnerables amb un primer tast de la pràctica i creació artística. Tot i això, comparteix una preocupació i visibilitza un interrogant que sembla que avui dia encara no hi trobem resposta. "Més enllà de l'equitat i l'accés ens preocupa la mirada de la barreja social, volem que a les tardes entrin diversitats de gènere, d'origen, socials i, fins i tot, funcionals", afegeix de forma contundent que a la pràctica és tot un repte. "Sembla que en moltes ocasions es donin només ajudes a les famílies amb menys recursos i conseqüentment es van agrupant i d'alguna manera, les anem aïllant". Truñó en dona la seva opinió, tot dient que és un repte molt complicat: "No és obvi com s'ha de fer, però ha de ser un mantra treballar tant en la igualtat com en la barreja social".

“Volem que a les tardes entrin diversitats de gènere, d'origen, socials i, fins i tot, funcionals”

Albert López regidor d'educació de Celrà (CUP) explica que han impulsat el Consell Educatiu Municipal. Un espai de governança col·lectiva -on intervenen diferents actors- en el que s'inclouen activitats de lleure, àrees d'esports i d'igualtat. López ha posat èmfasi en la xarxa comunitària: "Hem d'escoltar el dia a dia dels joves, la seva càrrega de feina per entendre'n les necessitats i avançar en aquesta línia".

Relacionat: descarrega l'agenda 'Municipis 360, municipis d'oportunitats'

Soledad Rosende, regidora de Martorell (Junts) exposa que allí, existeix una carta bàsica d'activitats extraescolars de caràcter esportiu i cultural, gratuïta per tots els centres d'educació infantil i primària. A parer seu, aquesta és una forma de tenir informades a les famílies de quines activitats es duen a terme al municipi, així com posar a la seva disposició múltiples activitats. 

De la mateixa manera que ho fa López, la regidora de la comarca del Baix Llobregat ha posat l'accent la necessitat de definir la demanda dels infants i ha valorat que és necessari teixir aliances. Remarca que l'educació 360 requereix un canvi en la manera de pensar, entendre les ciutats i l'educació: "Hem de crear model transformador. Cal l'aprovació de tothom, és un canvi cultural".

L'educació 360 requereix un canvi en la manera de pensar, entendre les ciutats i l'educació

Per la seva banda, el regidor Francesc Arolas (PSC) posa en relleu dos projectes que estan funcionant a Granollers: per una banda, 'Adolescència 360', el qual posa la lupa en la necessitat dels joves; i, d'altra banda, 'el programa ’etcètera', que té la voluntat d'oferir un temps de lleure de qualitat a través d'una jornada intensiva.

Finalment, a Amposta s'ha posat en marxa el Passaport Edunauta. Consisteix en un llibret físic en què cada infant, d'entre tres a dotze anys, rebrà un segell per participar del catàleg d'activitats proposades i podrà fer un diari. D'aquesta manera, es reconeixen tots els tipus d'aprenentatges fora escola. La regidora, Núria Marco (ERC) manifesta la importància de la informació: "les famílies han de tenir a l'abast tots els detalls de les activitats. Alhora se'ls ha de fer acompanyament i disminuir la bretxa d'aprenentatge dels infants més vulnerables".

Com s'aconsegueix la qualitat?

Marco ho té clar. Per assolir una qualitat en l'oferta educativa permanent cal teixir confiances: "És necessari implicar totes les branques de l'Ajuntament. L'educació no pertany només a l'àmbit d'educació, sinó que també és joventut, serveis socials, turisme, mercat, cultura... El 90% de les àrees tenen una influència educativa". Martorell també rema cap aquesta direcció, la representant explica que cal implicar a tots els agents que tenen una relació amb les activitats: des de polítics fins a monitors que dirigeixen l'activitat: "aquest tipus de projecte ha de ser de tots, tothom ha de sentir que hi participa, que té veu i que pot dir la seva. D'aquesta manera la qualitat anirà vcreixent de forma exponencial". 

Una metodologia similar també s'estableix a la capital del Vallès Oriental on s'ha creat un Consell Pedagògic en què es reuneixen tots els implicats de l'activitat per exposar el seu punt de vista: "hem creat un espai segur on et relaciones amb altres companys de tota la ciutat i aportes eines als formadors".

“Cal un acompanyament, una atenció personalitzada i fer un seguiment exhaustiu dins de les possibilitats”

López ha reivindicat la dificultat d'incidir en la qualitat, però creu que un bon camí per navegar seguint aquest rumb són les relacions humanes: "No podem incidir en el contingut, però si en les relacions. Cal un acompanyament, una atenció personalitzada i fer un seguiment exhaustiu dins de les possibilitats".

Alguns consells…

Abans de concloure la taula rodona, els ponents han aportat una petita recomanació per als nous lideratges polítics municipals. Truñó apunta que és imprescindible tenir present la dimensió d'espai públic: "cal pensar en espais lliures per fomentar la creativitat, els jocs espontanis... és a dir, construir una ciutat jugable".

“Nosaltres anem passant, però l'educació segueix allà. Cal deixar empremta, més enllà del color polític"

López manifesta que és necessari començar des de baix amb les orelles atentes i amb molta empatia, sinceritat en les intencions i humilitat en les relacions i honestedat en els compromisos: "L'educació té uns tempos més lents que la política. Nosaltres anem passant, però l'educació segueix allà. Cal deixar empremta, més enllà del color polític".

Relacionat: descarrega l'agenda 'Municipis 360, municipis d'oportunitats'

Marco explica que abans de posar mans a l'obra cal analitzar la situació "conèixer la població i les necessitats". Rosende, aporta un consell en aquest sentit: "sempre s'ha de treballar en xarxes i vincles, plantejar què necessitem i com fer aliances per aconseguir aquest objectiu". Finalment, Arolas conclou "volem que l'educació 360 sigui per a tothom, aquelles famílies amb més dificultats són el destinatari més important i cal posar-los a disposició totes les energies".

“Volem que l'educació 360 sigui per a tothom, aquelles famílies amb més dificultats són el destinatari més important”

No ha de sonar una alarma a les vuit del matí per anunciar-te que és l'hora d'anar a aprendre. L'aprenentatge és un tot, un dels pilars fonamentals de la vida. La política hi té un pes prioritari i els seus representants coincideixen en la necessitat de fer arribar fins a cada racó del barri més oblidat l'oportunitat per a aprendre fora l'aula, trencant així la bretxa del coneixement. Sense perdre mai de vista la qualitat i les necessitats de cada territori i infants. Els anys vinents caldrà construir en aquesta direcció i estar amb els ulls ben oberts, perquè l'aprenentatge no se n'hauria d'anar a dormir mai.

Vols saber-ne més?

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar