L’educació climàtica es fa un lloc a la COP27: un motiu per a l’esperança?

Si estar educat significa viure de manera insostenible, potser el que hem de fer és reconsiderar què ha de fer l’educació i què significa “estar educat”.

Reimaginem junts els nostres futurs: un nou contracte social per a l’educació (UNESCO, 2022, p. 34)

El canvi climàtic i els seus efectes sobre el planeta i la societat suposen una de les amenaces més importants per a la supervivència de la humanitat i la vida tal i com l’hem conegut fins ara. La COP27 que es va celebrar el passat mes de novembre a Egipte va tornar a situar el tema al capdavant dels informatius i de les converses, per això aprofitem que fa un mes d’aquest esdeveniment per preguntar-nos, i l’educació què hi té a veure amb tot plegat?

En una enquesta recent de la UNESCO publicada al document Youth demands for quality climate change education (UNESCO, 2022), el 70% de les persones joves enquestades diuen que no saben explicar el canvi climàtic o que només saben explicar-ne els principis més genèrics o que no en saben res. També mostra que més de 100 països enquestats no esmenten el canvi climàtic en el propi currículum. O estableix que si bé el 95% de docents de primària o secundària enquestats admeten que educar en el canvi climàtic és important, menys d’un 30% expressen que se senten preparats per a fer-ho.

L’informe mundial d’educació Reimaginem junts els nostres futurs: un nou contracte social per a l’educació (UNESCO, 2022) és exigent i contundent amb el paper que l’educació ha de tenir en la lluita contra el canvi climàtic. El plantejament de l’educació ha d’anar lligat a la previsió que tenim del món en els propers anys, defensa l’informe, i indiscutiblement el canvi climàtic està tenint i tindrà un greu impacte sobre el nostre planeta. En canvi, sembla evident, davant dels resultats de l’enquesta anterior, que l’educació al món encara és lluny de poder dir que ha entomat aquest repte amb tota la seva magnitud.

El plantejament de l’educació ha d’anar lligat a la previsió que tenim del món en els propers anys

Per això, el fet que, enmig d’un panorama polític, social i climàtic força desolador, l’educació climàtica s’hagi fet un lloc en una Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic és motiu per a l’esperança. Però, concretament, quines iniciatives globals d’educació pel canvi climàtic s’han presentat a la COP27? Com s’ha de transformar l’educació per afrontar la crisi climàtica? Aprofitant la celebració i el ressò mediàtic de la COP27, aquest article pretén recollir i analitzar les propostes de caràcter global que les organitzacions internacionals estan promovent per fomentar l’educació pel canvi climàtic arreu del món.

Situem-nos, què són les COPs?

Les COPs (Conferència de les Parts de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic) han esdevingut un punt de trobada clau amb representació de gairebé tots els països del món on establir i implementar accions i fulls de ruta per frenar el canvi climàtic i per aconseguir l’adaptació a aquelles conseqüències de les quals ja no ens en podem escapar. Tot i que la urgència creixent de l’emergència climàtica fa que hi hagi molts més ulls posats en les darreres COPs i els seus resultats, aquestes s’han dut a terme any rere any des del 1995.

Però ben bé, què ha tingut d’especial la COP27? Com anunciava el Sr. Simon Stiell, Secretari General de UNFCCC, durant la jornada d’obertura de la Cimera, “avui comença una nova era - i comencem a fer les coses diferent. París ens va donar l’Acord [en referència a l’Acord de Paris de la COP21], Glasgow ens va donar el pla [en referència al Pla Climàtic de Glasgow establert a la COP26]. Xarm el-Xeikh ens encara cap a la implementació. Ningú pot ser un simple passatger en aquest viatge. Aquesta és la senyal que els temps han canviat”. Per tal d’assolir la implementació s’han contemplat quatre vies d’acció clau: mitigació, adaptació, finançament climàtic, i el polèmic concepte conegut com a “pèrdues i danys”.

Es constata que la capacitat d’arribar a acords que suposin un punt d’inflexió real en la lluita contra el canvi climàtic és ben limitada

Després de 39 hores de debat, tanmateix, es constata que la capacitat d’arribar a acords que suposin un punt d’inflexió real en la lluita contra el canvi climàtic és ben limitada. Aquesta Conferència sobre el Canvi Climàtic a Xarm el-Xeikh ha acordat generar nous fons per a donar assistència als països en desenvolupament que són particularment vulnerables als efectes adversos del canvi climàtic com a resposta a les “pèrdues i danys”, essent aquest l’acord més destacable. Tanmateix, en paraules del resum de la conferència que fa Earth Negotiations Bulletin (ENB), “la necessitat d’actuar davant del canvi climàtic no havia estat mai tan evident” i, en canvi, “amb moltes altres prioritats competint per la seva atenció, els caps d’estat i de govern han fet molt pocs anuncis nous o transformatius”.

I l’educació quin paper ha tingut a la COP27?

Pel que fa a l’educació, a la COP27, agents educatius i agents climàtics s’han assegut per abordar el vincle entre aquests dos àmbits, especialment a través dels espais promoguts per la UNESCO, els quals han servit per posar de manifest un escenari que és paradoxal: tal i com defensa l’informe, al món s’observa una correlació entre nivell educatiu i de titulació i el desenvolupament de pràctiques no sostenibles, és a dir, les poblacions més educades són les que més acceleren el canvi climàtic.

Les poblacions més educades són les que més acceleren el canvi climàtic

Seguint el plantejament de l’informe i els debats generats en aquests espais de la UNESCO en el si del COP, si bé cal celebrar la presència de l’ecologia en nombrosos currículums, programes educatius i legislacions, les investigacions sobre l’efectivitat de l'educació per al canvi climàtic ens mostren que, per ser efectiva, aquesta ha de tenir en compte l’amplitud de competències necessàries per empoderar als alumnes amb el coneixement, la presa de consciència i les habilitats per viure i actuar per a un futur sostenible. Això comporta ampliar el focus actual, encara massa centrat en els ensenyaments científics, els quals, tot i ser necessaris, no són suficients.

L’educació i el canvi climàtic: una doble implicació

La UNESCO reconeix el vincle entre educació i canvi climàtic en dues direccions. D’una banda, el canvi climàtic està tenint ja un impacte directe sobre el dret i l’accés a l'educació: desastres ambientals que impedeixen als infants anar a l’escola, condicions climàtiques extremes que dificulten l’aprenentatge, migracions forçoses, inseguretat alimentària, propagació de malalties… De l’altra, l’educació per al desenvolupament sostenible, concretada en l’ODS 4.7, constitueix un paradigma per a l’esperança i una potent palanca de canvi en un moment decisiu pel futur de la vida al planeta Terra.

Així doncs, tant des de la seva estratègia per impulsar l'Educació per al Desenvolupament Sostenible (EDS), com des de la crida que fa el nou informe mundial d’educació, queda palès que si la transformació de l’educació s’enfoca a la construcció de futurs més justos i sostenibles per a tothom, hi ha motius per a l’esperança.

L’aposta de la UNESCO per a l’EDS agafa embranzida el 2021 a la Conferència Mundial sobre Educació per al Desenvolupament Sostenible a Berlin, amb la presentació del document “Learn for our planet. A global review of how environmental issues are integrated in education” (UNESCO, 2021), les conclusions del qual, conjuntament amb la Declaració final de la Conferència, podeu trobar aquí. La Declaració analitza fins a quin punt l’educació ambiental està integrada en els currículums arreu del món a la vegada que té l’objectiu de reforçar el compromís dels estats amb una educació per al desenvolupament sostenible efectiva i de qualitat.

Greening Education: ja no és una opció, l’educació verda ha d’impregnar el sistema educatiu

Actualment, aquell impuls generat a Berlin ha desembocat en la creació de la iniciativa mundial més rellevant pel que fa a l'educació climàtica, nascuda en el marc de la Cimera Mundial per la Transformació de l’Educació d’aquest passat setembre: Greening education partnership: getting every learner climate ready (Aliança per a una educació verda: preparar a cada aprenent pel canvi climàtic), presentada durant la COP27 i a través de la qual la UNESCO demana als països integrar l’educació pel desenvolupament sostenible de qualitat en quatre vies d’acció: greening schools; greening learning; greening capacity & readiness; i greening communities. Sortint així del clàssic marc d’incloure l’educació climàtica només com a contingut dels currículums de l’àmbit científic: greening education, o ecologitzar l’educació comporta un canvi profund que qüestiona el propòsit de l’educació, els mateixos currículums i fins i tot l’organització dels propis centres i comunitats, tal i com sempre ha postulat l’educació per al desenvolupament sostenible.

Ecologitzar l’educació comporta un canvi profund que qüestiona el propòsit de l’educació

Cal celebrar el fruit del treball desenvolupat per les organitzacions internacionals, països i entitats de la societat civil que ha dut, finalment, a l’educació a fer-se lloc en una Conferència sobre el clima. Cal celebrar, també, que de les moltes iniciatives, grans i petites, desenvolupades a Catalunya i arreu del món, el Greening education partnership constitueix una oportunitat per legitimar i agrupar aquestes iniciatives ja existents, així com, exigir als països compromisos més ferms i radicals.

De la mateixa manera que la COP27 ha volgut esdevenir la COP de la implementació (amb més o menys efectivitat), és necessari que la implementació penetri també en l’àmbit educatiu a partir de l’adopció de la idea transformadora d’ecologitzar l’educació (greening education), des de la urgència que la situació del planeta i la supervivència de la humanitat requereix, però també des de l’esperança, refermant l’educació com a condició de possibilitat indispensable per a forjar futurs justos, sostenibles i pacífics.