5 claus per liderar en temps de confinament i generar màximes oportunitats

“Hem de ser condemnadament optimistes” (Ernest Shackleton)

Atrapats! Escenaris d’incertesa en temps de confinament. Sembla el títol d’una pel·lícula de ficció. Però no ho és pas. Tothom som a casa. És la dura realitat. Els centres educatius del país estan tancats. Una de les millors finestres obertes al món ha quedat closa. El desconcert s’apodera del país. I segurament una de les FAQS que més està cocupant la nostra ment és: i ara què fem?

Aquest no és post que pretengui ser un dogma de fe per a ningú. És tan sols un relat per compartir la nostra experiència. El simple fet de fer-ho ens ajuda a reflexionar sobre la pròpia pràctica.

A l’Escola La Mercè hem decidit afrontar-ho com un repte. Hem apostat per superar-lo liderant amb el cor i des del cor. Volem ser capaços d’arribar a la gent, de transmetre, de demostrar que hi som. Cal posar-hi l’ànima. Ens necessitem. Ens cal l’escalf, l’estima i el suport de tothom. Aquest és el nostre paradigma. I és aquest paradigma allò que ens ha portat a dissenyar primer i a anar implementant després una planificació estratègica en escenaris diversos i canviants que conté dos grans marcs d’actuació: un pla de contingència i un pla de retrobament. Un mapa estratègic que es sosté sobre allò que nosaltres decidim prioritari, les nostres cinc claus d’oportunitat:

1. Liderar-se. Sí, perquè entenem l'autogestió personal com a primer pas per tenir una actitud positiva i fer-ne projecció amb modelatge. Volem transmetre esperança. La nostra actitud determina molt com es van vivint les conseqüències de tot plegat i esdevé clau del que pugui acabar passant en el futur. Som referents per a les persones professionals, per a l’alumnat i per a les famílies, com totes elles també ho són per a nosaltres. Ens hem de retroalimentar d'optimisme, promoure la salut mental i crear una cultura de comunicació positiva. Però primer ens hem de sentir bé amb nosaltres mateixos.
2. Liderar. Sí, també. Perquè a la nostra escola el lideratge no el considerem en clau personal, sinó que és patrimoni del centre. El nostre projecte és #educarperliderar #enjoylamercè. Des del primer dia disposem acordat i escrit que tothom som líders. I que, com a tals, tenim un compromís amb les nostres accions i responsabilitats, és a dir un compromís amb un mateix i amb les persones. Sabem que liderar és cultivar les relacions i tenir cura de la gent. I com ho fem en temps de confinament? La gran decisió és que no volem ser partícips d’una cultura reactiva. El nostre gran objectiu és prendre la iniciativa. I per aconseguir-ho, el primer que hem treballat és relatar i acceptar què està passant. Segon, hem reflexionat sobre què podem actuar directament i sobre què no ho podem fer. Tercer, i seguint la tesi del professor i escriptor Stephen R Covey descrita al seu llibre Los 7 hábitos de las personas altamente efectivas, procurem continuar avançant des del cercle d’influència cap al cercle de preocupació, el qual pretenem reduir el màxim possible. I amb aquestes premisses, entenem imprescindible que recuperem la proximitat. Necessitem potenciar el vincle i posar-lo en valor. Perquè l’educació està pensada des de la proximitat, des de les relacions, des de la connexió i la interacció amb i entre persones. I també des del seu vincle amb l’entorn i amb el món. Amb tot hem dissenyat un pla de comunicació per aconseguir-ho i a la vegada projectar-nos com a escola de màximes oportunitats, partint sempre de la nostra més rica realitat, la diversitat cultural i ètnica.
3. Acompanyament. Guanyada la comunicació i la proximitat, volem ajudar a construir un relat comprenent les emocions, autoregulant-les, afavorint les relacions socials ara telemàtiques i l'empatia. I amb una mirada sistèmica, ètica, humil i acollidora fem tot el possible per arribar al cor de la gent de la nostra comunitat. Sincerament estic convençut d’una paradoxa que s’està produint als centres de màximes oportunitats. Si ve el confinament per definició ens allunya perquè ens tanca a casa, és ben cert que ens ha aproximat més a la nostra comunitat. Quina emoció més gran veure la reacció del nostre alumnat i les seves famílies quan responen a les trucades del cos docent. Famílies que en condicions prèvies al confinament no sempre era fàcil que vinguessin a l’escola a parlar amb les mestres, ara esperen amb il·lusió escoltar-les, compartir experiències i notar el seu caliu. Posem-ho en valor i aprofitem-ho.
4. Itinerari sistèmic i flexible. Partint de la pràctica reflexiva i sota el guiatge del filòsof i professor Donald Alan Schön, qui en fa una exposició magistral al seu llibre The Reflective Practtioner (1983), arribem a la conclusió que hem de replantejar el model educatiu. El significat de l'escola a casa ofereix un nou context. Estem davant d’un canvi de paradigma. És imprescindible donar-li sentit i significativitat. Primer, però, ens cal desaprendre. I tot això ens genera un interrogant. On situa a l'alumnat aquest nou model? Nosaltres ho tenim molt clar. Ara ens cal ser capaços de despertar-los la curiositat, plantejar-los escenaris d’aprenentatge diversificats, flexibles, amb mirada sistèmica i seguint com a guia els 7 principis de l’aprenentatge. Implementant una bona diagnosi, hem dissenyat i estem executant el nostre Plan - Do - Check - Act, centrat en els dos grans marcs d’actuació estratègica citats anteriorment.
5. Aliances. En escoles com les nostres les aliances són imprescindibles. De fet, penso que en l’educació del segle XXI una escola que no sigui capaç de traspassar els seus límits arquitectònics perd tota la seva essència com a entitat educativa. Així doncs la nostra perspectiva cap a les potencialitats de les aliances, la vinculació i la coordinació amb l'entorn i les institucions, la considerem clau de necessitat i també d'oportunitat d’aprenentatge, de projecció i de creixement.

Estem davant d’una crisi sanitària, social, econòmica i comunitària. És durant i després de les grans crisis que es veuen les escoles compromeses i competents. I és just en la crisi comunitària on els centres educatius hem de posar l’accent. La resiliència és l'atribut del lideratge que ara agafa més protagonisme. Necessitem escoles de vida, garantia d’equitat i de qualitat educativa. Els centres de màximes oportunitats som centres educatius transformadors. I ara més que mai hem de ser capaços de fer aflorar el coratge, la valentia, la humilitat, la curiositat, la creativitat i l'apoderament per afrontar amb intel·ligència emocional i treballant en equip els nous escenaris que el món ens depara. Liderar al límit ens està posant a prova. No fallarem!