Context de la proposta

L’objectiu principal per aplicar aquest pla és que serveixi d’eina per resignificar el procés d’ensenyament-aprenentatge, a la llum del context actual.

Aquesta proposta parteix d’algunes creences prèvies:

• El procés d’ensenyament i aprenentatge mixta entre la modalitat presencial i a distància (blended learning) és la resposta per afrontar una millora dels aprenentatges i reduir les desigualtats.
• Baixar notablement el pes de les metodologies de transmissió i les que emfatitzen el pes de la memorització o l’aplicació de procediments senzills i reiteratius al procés d’ensenyament i aprenentatge és la resposta al desafiament de l’abandonament escolar i les bretxes de desigualtats.
• La necessitat d’establir una estratègia i plantejament de les eines tecnològiques que siguin coherents amb el propòsit de l’educació que ha establert el projecte de centre.
• L’abundància de recursos digitals de continguts no ha impulsat una major acció del professorat ni tampoc una millora en els aprenentatges. La clau està en afavorir entorns en que els alumnes connectin aquests continguts amb altres coneixements, i amb altres fonts i perspectives disciplinàries.

PROPOSTES PER ALS CENTRES

1. Definir i dissenyar la dimensió digital del centre (estructura, web, recursos i continguts online, informació i continguts que comparteix el professorat, alumnat...), pensant en plantejament mixtes de presencialitat i a distància, especialment des de la Secundària, Batxillerat i FP. (UNESCO, 2020).

• Aprofitar els aprenentatges del temps de la pandèmia per formular i decidir els criteris educatius i pedagògics de la estructura i dels entorns personals d’aprenentatge. La majoria dels centres ja disposaven d’un o una responsable d’innovació o encàrrec similar, al voltant del qual es reuneixen un equip de professors/es. Ara més que mai cal tenir en compte que no es tracta només de prendre decisions tècniques, sinó de respondre a una manera d’entendre l’organització i els seus valors. “Una vegada que s'incorpora una determinada tecnologia dins d'una organització, els canvis en les dinàmiques d'interrelació entre els seus membres, així com les transformacions en les formes de treballar, no es generen de manera immediata, ni necessàriament de les formes que van ser previstes” (Cobo, 2016). Cal dedicar temps des d’ara fins al setembre per disposar d’una visió a desenvolupar.
  
• Prioritzar els entorns virtuals d’aprenentatge orientats a la col·laboració per sobre de la transmissió. Moltes escoles han experimentat diverses eines digitals durant la pandèmia, però les eines tenen funcionalitats diferents. Unes més orientades a la documentació, emmagatzemant i control. I altres vers la col·laboració i personalització de l’entorn, segons les pròpies necessitats de cada alumne/a. Totes les escoles tenen accés a models d’Entorns Virtuals d’Aprenentatge (EVA), ja sigui dels que ofereix el Departament d’Educació o dels que hi al mercat. Ara cal donar un pas en la personalització i sentit dels EVA’s, i impulsar equips interns dels centres que, aprofiten l’experiència recent, i proposin quins d’aquestes eines s’adapten millor per respondre a les necessitats del seu alumnat pel treball col·laboratiu. (Hernando, 2015; Huang et al., 2016).
• Alguns exemples: Ús de la tecnologia més enllà de les sales d’informàtica, utilitzant intranets per a planificar tasques d’aprenentatge personalitzades, presentar treballs en formats d’àudio i vídeo i utilitzar tecnologies noves i emergents (per exemple, aplicacions mòbils, llibres electrònics, bancs de música) (UNESCO, 2020). Promoure ensenyaments i aprenentatges, especialment asincrònics (Groshell, 2020) amb l’edició senzilla de lliçons breus, plantejaments de les tasques a l’alumnat, explicacions de procediments i puntuals del professorat, i aprofitar el banc de vídeos similars de professorat d’altres escoles i països, existent a Internet.
• Disposar de tecnologia bàsica d’accés per a tot l’alumnat. Una tecnologia instrumental al servei del projecte educatiu i pedagògic comporta: invertir més en dades que en dispositius, garantir totes dues coses a l'alumnat d'entorns desafavorits, impulsar l'ús d'entorns digitals que afavoreixen la cultura de l'aprenentatge i col·laboració, afavorir aprenentatge entre iguals, aplicar estratègies metodològiques que integren processos d'ensenyament i aprenentatge presencials i a distància, etc.

2. Reformular l’organització dels dos últims cursos de primària i els de l’ESO, dins de les competències que permet l’autonomia del centre, per impulsar:

• Flexibilitat en la distribució i interconnexió de les àrees de coneixement.
• Priorització de la referència de la figura del tutor.
• Agrupació variable d’alumnes i professorat, tenint el curs i cicle com a referència, més enllà del grup-classe.
• Avançament vers un model curricular, centrat en les competències a través de continguts fonamentals comuns. Alguns exemples poden ser:

• Aplicació sistemàtica de les metodologies pròpies de seminaris de debats i fòrums (presencials i virtuals). D’aplicació immediata a l’etapa d’incorporació de l’alumnat a les escoles, amb restriccions de temps i de ràtios.
• Introducció decidida i valenta d’hores del temps lectiu a la setmana per desenvolupar l’aprenentatge basat en competències mitjançant el treball per projectes interdisciplinari, on es puguin plantejar preguntes des de les diferents perspectives de les disciplines. Una implantació mínima recomanada del 40% del temps lectiu setmanal.
• Aplicació de metodologies innovadores que aprofitin la tecnologia per indagar i resoldre reptes, amb l’objectiu d’assolir una major integració de coneixement i l’adquisició de competències transversals. Els exemples són l’ús de la tecnologia més enllà de les sales d’informàtica, utilitzar intranets per a plans de lliçons i contingut, presentar treballs en formats d’àudio i vídeo i utilitzar tecnologies noves i emergents (per exemple, aplicacions mòbils, llibres electrònics, bancs de música) (UNESCO, 2015). Vincular l’aplicació de les TIC a les millores en el rendiment de Lectura, Matemàtiques i Ciències

3. Establir una estratègia específica de formació de l’alumnat i professorat:

Respecte a l'alumnat:

• En l’ús de les tecnologies per a l’aprenentatge, especialment les que tenen a veure amb l’exploració i el treball col·laboratiu, propi del treball per projectes, sense pressuposar que l’ús quotidià d’eines digitals suposa la competència específica de l'ús dels entorns digitals d’aprenentatge.
• En la incorporació d’aprenentatges per l'ús saludable de la tecnologia, entendre la complexitat del flux de dades a la xarxa, i formar-se en un sentit segur i ètic, lluny de posicionaments extrems de filies i fòbies.

Respecte al professorat. Prioritzar la formació d’equips de professors/es per nivells, orientada a:

• L’aprenentatge d’eines tecnològiques que resulten més efectives per metodologies de col·laboració i d’interacció amb l’alumnat, i per conèixer les seves fortaleses i necessitats d’aprenentatge.
• Les metodologies de retroalimentació per sobre de la transmissió, treballant amb rúbriques personalitzades. Espai per a l’aplicació i sistemes de retorn i seguiment de l’aprenentatge.
• Establir una estratègia específica per a la cura emocional del professorat, que ha patit un desgast emocional molt fort, sense el reconeixement d’altres sectors.
• Atendre especialment el seguiment i suport als equips directius.
• Aprofitar les xarxes de centres que ja funcionen per treballar les 3 propostes, fent agrupacions de 4/5 centres que les desenvolupin junts sistemàticament.

DUES PROPOSTES PER A L’ACCIÓ DE GOVERN

1. Aliança amb el sector tecnològic i de producció de continguts per liderar l’evolució de la tecnologia a les necessitats de l’aprenentatge. Creació d’un sistema educatiu digital complementari al presencial, un tercer “espai d’aprenentatge”, especialment dirigit a la secundària, batxillerat i FP, amb noves formes d’avaluació i acreditació (Rivas, 2019). Això es concreta en:

• Avançar en l’adaptació d’aplicacions mòbils per l’aprenentatge, i estratègies d’acompanyament orientades a l’equitat, donat el seu potencial per proporcionar solucions assequibles als reptes educatius (Unesco, 2013).
• Impulsar estratègies per l’elaboració i distribució d‘entorns web multimèdia, que incorporin text, àudio, fotografia i vídeo adequades a un creixement en el seu ús per a l’aprenentatge i acompanyament de professorat i alumnat.).
• Potenciar l’ús pedagògic del “núvol” amb els dispositius digitals personals.
• Promoure experiències en aliança amb els creadors tradicionals de continguts perquè inverteixin en el disseny de contextos d’aprenentatge, col·laboració i de retroalimentació, que permetin una major flexibilitat d’ús i adaptació per part de professorat i alumnat, trencant amb la tradició de continguts de transmissió.
• Dissenyar estratègies específiques per l’atenció a alumnat amb discapacitats funcionals.
• Impulsar l’avaluació sistemàtica de les experiències des de les metodologies d’indagació i evidències empíriques.

2. De la lògica del currículum a la lògica de la plataforma digital. Facilitar l’evolució del sistema actual, que segueix la lògica del currículum a un sistema obert, orgànic i ramificat, que segueix la lògica de la plataforma digital (Rivas, 2019). Recomanacions:

• L’aprenentatge evolucionarà vers entorns on els alumnes puguin escollir els seus propis mètodes d’aprenentatge i portin els seus dispositius tecnològics. La UNESCO (2012) creu que la portabilitat i l’ús generalitzat dels dispositius mòbils els convertiran en eines ideals per influir en l’ensenyament i l’aprenentatge de maneres que superen l’ús d’ordinadors personals.
• Facilitar l’accés des de qualsevol lloc i qualsevol moment, a centres de documentació, vídeos d’experts, productes multimèdia d’aprenentatge de qualsevol tipus de disciplina.
• Trencar amb l’ús de recursos digitals basats en l’ensenyament centrat en el professor. Cal difondre un tipus d’entorns fonamentats en l’exploració, intercanvi, contrast d’informació, creativitat i metacognició. Com ja sabem, per experiències relacionades amb la implantació de pissarres digitals o de massiva distribució de portàtils a cada alumne, la tecnologia en sí mateixa no pressuposa canvis metodològics.

BIBLIOGRAFIA

Cobo, Cristóbal. (2016). La Innovación Pendiente. Reflexiones (y Provocaciones) sobre educación, tecnología y conocimiento. Colección Fundación Ceibal/ Debate: Montevideo. Accessible a https://innovacionpendiente.co...

Groshell, Z. (2020). The Unproductive Debate of Synchronous vs. Asynchronous Learning. Education Rickshaw. Consultat el 3.4.20 a https://educationrickshaw.com/2020/03/30/the-unproductive-debate-of- synchronous-vs-asynchronous-learning/amp/

Hargreaves, A. (2020). A complete list of what to do — and not do — for everyone teaching kids at home during the coronavirus crisis. Washington Post. Consultat el 7.4.20 a https://www.washingtonpost.com/education/2020/04/07/complete-list-what-do- not-do-everyone-teaching-kids-home-during-coronavirus-crisis/

Hattie, J.; Yates, G. (2018). El aprendizaje visible. Madrid. Paraninfo

Hernando, A. (2015). Viaje a la escuela del siglo XXI. Fundación Telefónica. Accessible a https://play.google.com/books/...

Huang, X.; Chandra, A.; DePaolo, C.; Simmons, L. (2015). Understanding transactional distance in web-based learning environments: An empirical study. Accessible a https://onlinelibrary.wiley.co...

Rivas, A. (2019). ¿Quién controla el futuro de la educación?. Buenos Aires. Siglo XXI.

UNESCO. (2015). The futures of learning. Accessible a http://repositorio.minedu.gob....