Polítiques per a l’acompanyament escolar en l’educació a distància

La crisi sanitària i el sobtat tancament dels centres escolars posa en risc el bon acompanyament dels infants per part dels docents i l’atenció a les seves necessitats - educatives, emocionals i físiques -, i al seu benestar educatiu. Això és especialment cert per als infants d’entorns més vulnerables i, en especial, per als més petits, i ha estat denunciat pels mitjans de comunicació. Els alumnes d’entorns més vulnerables sovint no tenen a casa el suport ni els recursos necessaris per poder fer el seguiment de les activitats educatives a distància. La seva situació es pot veure agreujada en aquest context de pandèmia, tant pel confinament en habitatges que poden ser més petits i amb pitjors condicions, com per la crisi econòmica, i les tensions familiars que pugui generar. En el cas dels més petits, el seguiment de les activitats educatives a distància es complica encara més, doncs aquest es basa en el contacte visual i humà, en experimentar amb les mans, i en l’acompanyament emocional, com defensa l’equip Komtü a Catalunya.

Davant d’aquesta situació, els països han posat en marxa diferents mesures destinades a assegurar l’acompanyament dels alumnes, principalment en tres àmbits: l’acompanyament en el procés d’aprenentatge, l’acompanyament sòcio-emocional i l’acompanyament per cobrir les seves necessitats alimentàries bàsiques. Aquest acompanyament és indispensable per garantir el benestar de les nenes i els nens en situació de confinament o de limitació de les seves relacions socials, pel que convé identificar quines mesures poden ser necessàries de cara al curs vinent, en cas de que aquest es realitzi parcialment a distància.

Què s’està fent als altres països?

Tant les institucions internacionals com els governs de diferents països han posat ràpidament en marxa diverses mesures per proveir suport als nens i nenes en situació de confinament i garantir l’educació a distància. Aquestes mesures busquen poder donar continuïtat als serveis que s’ofereixen normalment en els centres escolars: l’acompanyament en el procés d’aprenentatge, suport sòcio-emocional i una alimentació sana i equilibrada.

• Acompanyament en el procés d’aprenentatge: com ja es va comentar en una entrada anterior [link], s’han desenvolupat diferents plataformes en línia per possibilitar la comunicació entre els professors i els seus alumnes, tant per impartir les classes com per resoldre dubtes, o realitzar l’acompanyament necessari. En un context d’educació a distància, a banda d’oferir activitats educatives als infants, és important realitzar un seguiment proper dels alumnes, identificar les dificultats amb les quals es troben per realitzar les seves tasques i oferir un major suport als qui ho necessitin. El govern anglès suggereix als centres que facin un seguiment constant de la motivació i el progrés dels alumnes, per poder identificar els casos que necessitin ajuda. Per exemple, un centre educatiu de Londres ha implementat un sistema mitjançant full de càlcul compartit en línia, on els docents van anotant les seves observacions de cada alumne/a. Així, obtenen una visió global de cada alumne/a i faciliten la detecció dels casos amb majors dificultats. A l’estat espanyol s’han habilitat recursos específics en tres plataformes digitals orientades a diferents sectors del sistema educatiu (Educlan per l’alumnat, INTEF pels docents i Procomún per la comunitat educativa).

Així mateix, el Departament d’Educació de Gran Bretanya suggereix als centres utilitzar la metodologia d’aula invertida per a l’educació a distància com a sistema de motivació. En aquest sistema els docents envien les lectures que han de realitzar els estudiants abans de la sessió, de manera que durant la classe poden centrar-se en els dubtes, en conceptes més complexes o en activitats en grup.

Diversos governs han implementat programes de reforç per als alumnes durant el tancament dels centres escolars. Així, a Viena ofereixen de forma gratuïta suport addicional per les assignatures d’alemany, anglès i matemàtiques per mitjà d’una plataforma en línia. A la Comunitat de Madrid també han implementat un programa de reforç educatiu a distància per alumnes amb dificultats. En el marc d’aquest programa, l’equip directiu i docent de cada centre valora la situació de cada alumne/a per detectar aquells que necessiten reforç, i elabora un pla de reforç individualitzat. Aquest programa va acompanyat de la distribució d’eines digitals si es necessiten i són els mateixos docents o personal de suport del centre els que imparteixen les activitats planificades.

Així mateix, arreu del món han implementat mesures dirigides a donar suport als alumnes amb necessitats especials. Les eines digitals més utilitzades poden no estar adaptades a aquest grup d’infants, pel que algunes entitats han desenvolupat recursos digitals inclusius. Per exemple, la tecnologia de doblatge en directe i a distància permet que, mentre el docent parla en una videoconferència, apareixen subtítols simultàniament. Les aplicacions afegides al clàssic Power Point també permeten obtenir subtítols escrits amb traducció simultània diferents llengües. Un altre exemple és un programa que tradueix automàticament el llenguatge de signes. També existeixen auriculars adaptats per a persones amb dificultats auditives, i oferta de llibres gratuïts adaptats a persones amb dislèxia, ceguera, paràlisi cerebral o altres barreres d’aprenentatge importants.

• Suport socioemocional i psicològic: en un context com l’actual, el recolzament psicosocial, que té per objectiu ajudar als infants que viuen esdeveniments adversos i acompanyar-los en la recuperació i retorn a la normalitat, i l’educació emocional, per millorar el benestar i salut mental dels alumnes, són una prioritat. Diversos països han posat en marxa mesures per oferir aquest recolzament als infants i joves. Així, per exemple, a Anglaterra han reforçat el servei Childline per a que els infants puguin contactar per telèfon, correu electrònic o xat en línia per qualsevol dubte o problema relacionat amb el seu benestar. Ofereixen també recursos i jocs interactius a la web per adreçar aquestes qüestions. Així mateix, hi ha altres serveis de suport emocional i psicològic mitjançant telèfon o internet disponibles arreu del país com, per exemple, Samaritans, Young Minds o Kooth. A Àustria els nens i nenes tenen a la seva disposició els psicòlegs escolars per mitjà de telèfon o correu electrònic, un servei que ha ampliat els seus horaris arrel de la COVID-19. Als Estats Units han mantingut les visites dels serveis socials a les famílies desestructurades mitjançant vídeo-trucades o missatgeria instantània per assegurar, entre altres, el benestar dels infants. En general, la majoria de països han optat per aquestes dues estratègies: canals de suport a distància per infants i adolescents, i recursos, materials i guies per famílies i docents per donar suport al benestar dels menors.

A Espanya s’han fet públiques recomanacions generals de caràcter medico-sanitàries, psico-socials i socioeducatives, obertes a tothom i aquestes s’han ampliat amb les mesures aplicades a diverses Comunitats Autònomes. Per exemple, Andalusia, País Basc o la Comunitat de Madrid han habilitat o incrementat telèfons gratuïts per donar suport social i psicològic, i facilitar recursos sòcio-emocionals en línia dirigits a famílies i infants. Així mateix, l’Ajuntament de Sevilla col·labora amb Orange i Cisco per oferir suport educatiu, social i psicològic en línia a menors que anteriorment rebien atenció presencial dels Serveis Socials Municipals.

• Suport a l’alimentació: Les administracions d’arreu del món han pres mesures per garantir durant el tancament de centres els àpats que els infants més vulnerables tenien de manera gratuïta als centres escolars, i fins i tot ampliar el nombre d’infants als quals se’ls hi garanteix, donada la davallada d’ingressos de moltes famílies. Als Estats Units, per exemple, han flexibilitzat els requeriments per accedir als àpats concedits fora del context educatiu per poder arribar a més nens i nenes. A l’estat de Califòrnia han creat una aplicació mòbil amb un mapa interactiu que conté informació per trobar els llocs que ofereixen aliments en el marc del California Afterschool and Summer Meal Program. A San Diego van decidir oferir gratuïtament un esmorzar i un àpat diari a tots els estudiants d’entre 2 i 18 anys. Les famílies han d’anar als centres habilitats i tenen l’opció de recollida sense baixar del cotxe. A Tallinn, també van garantir l’àpat diari que es sol servir a les escoles de forma gratuïta. Per fer-ho, mitjançant els centres educatius i les plataformes digitals, les famílies, i en especial les més vulnerables, poden sol·licitar aquest servei i anar-ho a recollir al lloc indicat. A Sao Paulo realitzen una transferència en efectiu a les famílies en pobresa extrema amb menors per a suplir l’àpat diari que rebien a l’escola pública. En canvi, a Ljubljana, els conductors dels autobusos de línia es van oferir voluntaris per repartir menjar a les famílies més vulnerables.

A nivell espanyol, el govern central ha aportat més recursos a les comunitats autònomes per assegurar l’alimentació dels infants més vulnerables i ha flexibilitzat els requeriments per obtenir les beques menjador. A nivell autonòmic, les mesures per assegurar les beques menjador han estat variades. Entre les ajudes econòmiques es poden trobar transferències en efectiu (Aragó o País Basc), targetes moneder (Illes Balears o Catalunya) o un val per bescanviar a supermercats (Comunitat Valenciana). Entre les ajudes en espècie destaquen l’entrega d’aliments a domicili (Canàries o Cantàbria) o la seva recollida en centres escolars o comerços (Castella La Manxa o Comunitat de Madrid). En alguns d’aquests casos, entitats del tercer sector i voluntaris han prestat ajuda en aquestes tasques.

Quina és la situació actual a Catalunya?

A Catalunya s’ha promogut l’elaboració d’un Pla d’Obertura per a cada centre, adaptat a les necessitats detectades en el propi context educatiu del centre escolar, amb previsió de mesures personalitzades i suport en petit grups. En aquesta línia, s’han posat a l’abast dels docents catalans un ampli ventall de recursos específics i classificats per afavorir l’autoaprenentatge i tutoritzar tasques online en les diferents àrees curriculars. Com es va comentar en una entrada anterior [link], el sistema educatiu català disposa de plataformes digitals per poder desenvolupar les tasques de docència i aprenentatge en línia, tant a distància com a l’aula. Alumnes i docents s’han pogut comunicar mitjançant aquestes plataformes, i s’ha pogut realitzar un seguiment individualitzat si és el cas, excepte per les famílies amb problemes de connectivitat. Com relaten algunes experiències, l’acompanyament a les escoles d’alta complexitat ha estat bastant complicat, o inclús impossible amb alguns alumnes. Els docents d’aquests centres han intentat connectar de manera individual amb les famílies i els seus infants mitjançant missatgeria instantània, xarxes socials, pàgina web del centre o trucades telefòniques. A banda, el Programa Èxit del Consorci d’Educació de Barcelona, un programa presencial d’acompanyament per alumnes vulnerables, s’havia vist interromput per la situació. Una de les iniciatives del “Pla d’acció: Centres educatius en línia” del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya ha estat traslladar aquest programa a modalitat telemàtica, per donar suport emocional i a l’aprenentatge als alumnes participants. Aquesta mesura s’ha acompanyat de la provisió de dispositius digitals amb connectivitat.

Les administracions catalanes han reforçat o implementat mesures per donar suport emocional i psicològic als menors. La Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya (XTEC) ha posat a disposició de la comunitat educativa orientacions i recursos digitals per atendre les emocions de l’alumnat. Alguns d’aquests recursos van dirigits a la gestió del dol i la pèrdua, important en el context actual. L’Ajuntament de Barcelona ha destinat 1,5 milions d’euros a un pla de xoc en salut mental per a la població. Una de les actuacions és posar un telèfon a disposició dels infants, famílies i professionals que treballin amb infants per la gestió de les emocions. Així i tot, un informe de l’Ajuntament de Barcelona documenta un cert deteriorament de la salut mental dels infants i una falta de recursos digitals dels equips d’atenció al col·lectiu. Els professionals s’han trobat amb obstacles per fer seguiment i detectar situacions de risc. A més, destaquen la importància de tractar aquests problemes en la infància a temps per evitar que les conseqüències siguin pitjors un cop acabat el confinament.

Finalment, el suport alimentari s’ha garantit amb la repartició de targetes moneder entre les famílies beneficiàries de beques menjador o usuàries dels serveis d’intervenció socioeducativa. Gràcies a un acord amb CaixaBank, s’han repartit 140.000 targetes per les beques menjador i 20.000 pels de servei d’intervenció. A nivell municipal, l’Ajuntament de Barcelona ha destinat 1 milió d’euros per reforçar programes d’alimentació impulsats per entitats del tercer sector.

Propostes de polítiques educatives

A dia d’avui no s’ha decidit com es desenvoluparà el curs següent, però una de les possibilitats és implementar parcialment l’educació a distància. Per exemple, de cara a la reobertura dels centres educatius, el govern escocès recomana implementar la metodologia de blended learning a partir d’agost per començar a realitzar part de la docència presencial i al mateix temps garantir la seguretat del nens i nenes. Així, part de l’aprenentatge tindria lloc a l’aula amb el professorat i part a distància des de casa.

Davant d’aquest escenari, és important aportar a la comunitat educativa les eines i recursos necessaris per realitzar un acompanyament de qualitat, sense deixar cap infant o adolescent enrere. Per això, es proposen cinc mesures educatives per preparar el sistema educatiu en aquest procés d’acompanyament a distància:

1. Reforçar de les plantilles dels equips de recolzament psicosocials de les escoles: una mesura urgent per aquests moments d’educació a distància, però també pels següents cursos, seria reforçar les plantilles dels equips psicològics i d’orientació del centres i dels serveis educatius, així com dels serveis socials.
2. Ampliar el ventall dels perfils del personal de reforç: en un escenari d’educació a distància resulta més complex realitzar les activitats de reforç mantenint la qualitat, i per tant, cal diversificar el suport educatiu. Per això, es proposa diversificar i reforçar les plantilles de personal de reforç qualificat, per tal de poder desenvolupar les activitats a tots els nens i nenes d’acord amb les seves necessitats.
3. Promoure xarxes docents i de gestió pedagògica contextualitzada: per afavorir l’eficàcia i eficiència del sistema, cal estimular el treball docent en xarxa. Les administracions han de promoure equips diversificats que puguin donar resposta a les necessitats de personalització de l’aprenentatge des de perspectives especialitzades, qualificades i coherents, tant en els diferents àmbits curriculars, com en els contextos desafavorits o els entorns de demanda singularitzada (com per exemple el món rural).
4. Formació pel professorat sobre educació emocional i atenció psicosocial als infants a (presencial i distància) i provisió dels recursos digitals necessaris: realitzar cursos de formació als docents sobre atenció emocional a distància i sobre com identificar problemes a partir dels seus comportaments. A més, s’han de garantir les eines digitals necessàries als professionals per poder prestar un servei telemàtic de qualitat als nens i nenes.
5. Provisió de les eines necessàries pels estudiants amb dificultats especials: adquisició dels programes informàtics i/o aparells necessaris per alumnes amb dificultats auditives, i barreres visuals o vocals, per garantir el seu procés d’aprenentatge a distància i amb les noves tecnologies.