5 pràctiques per elevar les expectatives de l'alumnat en risc educatiu

“Ningú era fill de senyors”. Amb aquesta frase, els alumnes de l'Escola Barbiana denuncien, a Carta a una mestra, la desigualtat d'oportunitats que pateixen els fills dels pobres. Nois i noies que també arriben als nostres centres educatius i que ho fan en clara situació de desavantatge.

Ser fill o filla d'una família amb pocs recursos socials, econòmics o culturals, hauria de ser una circumstància personal, un condicionant, però mai no hauria de determinar el futur d'un jove. Aquesta és, en part, la funció de l'educació: combatre enèrgicament les desigualtats, no permetre que l'origen d'un infant esdevingui un obstacle per desplegar les seves capacitats, i generar expectatives altes que alliberin els nois i noies del fracàs al qual semblen abocats.

Tot i això, sabem que pertànyer a entorns amb baixos nivells socioeconòmics, ser estranger –i pobre– o formar part de minories ètniques multiplica el risc de fracàs escolar. Les dades posen de manifest una distribució gens equitativa de l'alumnat més vulnerable, que habitualment es concentra en determinats centres d'un mateix municipi, fet que dificulta processos d'inclusió i agreuja, en comptes de corregir, la desigualtat social. Redreçar aquesta situació és una tasca pendent que requereix de polítiques socials compromeses i de la implicació de diferents actors, administracions, centres educatius, i famílies, entre d'altres.

Malgrat les dificultats afegides en els centres que acullen el gruix de l'alumnat en risc, el seu paper pot ser determinant en la vida dels joves. L'escola pot esdevenir palanca de canvi i ajudar a tombar destins que cap d'ells no ha triat. Les relacions que s'estableixen en la comunitat educativa, la flexibilitat en el currículum, l'atenció personalitzada, el contacte amb les famílies, o els plans d'acollida, són elements al servei d'una intervenció combativa en favor de la igualtat d'oportunitats. Avui, però, volem focalitzar la nostra atenció en un d'ells: les pràctiques.

Generar expectatives altes no pot quedar reduït a una declaració de bones intencions ni tan sols a la relació propera –i imprescindible– amb l'alumnat. Cal posar els nois i noies davant situacions que els ajudin a modificar el baix concepte que tenen de sí mateixos i a descobrir-se més capaços del que es consideren, situacions que els obrin oportunitats que ni ells ni les seves famílies contemplen. Una vida escolar rica en pràctiques educatives ens sembla una bona manera d'entomar aquest repte.

Les pràctiques situen els infants i joves en un rol actiu. Per aprendre han de fer quelcom. Però ho fan amb el guiatge d'un adult i amb el suport dels companys. Si aquestes condicions són sempre òptimes, resulten especialment oportunes en centres d'alta complexitat, on la distància entre allò que l'escola ofereix i la vida quotidiana dels nois i noies acostuma a ser més acusada.

Presentem breument cinc pràctiques que ofereixen contextos d'aprenentatge rics i estimulants:

1. Assemblea. És el moment setmanal en què el grup es reuneix per reflexionar sobre sí mateix i transformar-se en allò que els seus membres decideixen. L'assemblea invita a la implicació intensa en la vida escolar. En ella s'entrena el diàleg, la presa de decisions, l'argumentació, la capacitat per projectar-se i la pressa d'acords. Un espai genuí perquè cada noi i cada noia pugui expressar lliurament el que sent i el que pensa.
2. L'ajuda entre iguals. Rebre i donar suport als companys és una experiència que empodera i facilita la creació de vincles afectius. Malgrat això, sovint es confia en l'espontaneïtat d'aquestes actituds i es dissenyen poques activitats destinades a promoure-les. El cert és que són moltes les possibilitats d'animar-les. En citem tres. Una, el monitoratge, mitjançant el qual alumnes amb bon domini d'una habilitat, assumeixen el rol d'ensenyants d'altres companys. Dues, les mentories, pensades perquè alumnes veterans acullin i acompanyin d'altres que s'incorporen al centre. I tres, els apadrinaments, que afavoreixen que nois i noies de cursos superiors assumeixin algun tipus de responsabilitat envers companys més joves.
3. Treball per projectes. La recerca cooperativa col·loca els adolescents en un entorn d'aprenentatge estimulant que requereix d'una activitat intensa per part seva. Plantejar temes d'interès, formular hipòtesis, buscar fonts d'informació, argumentar la pròpia opinió, rebatre la d'un company, reconèixer un error, sintetitzar els aprenentatges, i comunicar-los, són tasques implícites en una recerca que, des d'una situació d'interdependència mútua, permeten que cada membre del grup trobi el seu espai.
4. Pràctiques reflexives. Són pràctiques orientades a afavorir l'interès per l'actualitat i el coneixement d'un mateix. D'una banda, la discussió de dilemes, els exercicis de clarificació, de comprensió crítica, de role playing o d'habilitats socials, permeten connectar els adolescents amb la realitat i desenvolupar capacitats com l'empatia, el judici moral, la sensibilitat o l'assertivitat. D'altra banda , els exercicis autobiogràfics, d'autoconeixement o d'autoregulació els donen l'oportunitat d'alliberar-se dels relats asfixiants que s'han fet de sí mateixos, o que d’altres han fet d’ells, i començar a imaginar projectes de vida desitjats.
5. L'aprenentatge servei (ApS). Es tracta d'una pràctica amb un impacte formatiu de primer nivell en nois i noies en risc d'exclusió. En ella els joves aprenen mentre fan un servei a la comunitat. L'ApS els coloca en un rol de donadors, de persones que tenen quelcom a oferir als altres, ajudant-los a descobrir les seves capacitats i fortaleses. Els aprenentatges adquireixen sentit en la mesura que els han d'usar per millorar la realitat. A banda d'això, en les activitats d'ApS els nois noies entren en contacte amb entitats de l'entorn, eixamplant d'aquesta manera el seu coneixement i la seva xarxa de relacions en entorns normalitzats.

Per acabar tornem a l'escola de Barbiana. Ara per recuperar la figura del seu mestre, Lorenzo Milani, el capellà que mai va acceptar que els pobres fossin negats per aprendre. Capficat en la idea que només un plus de formació permetria als nois moure's en diferents contextos va dedicar moltes hores a millora la seva expressió lingüística i a alliberar-los de les limitacions heretades de la seva condició de pobres. Ho va aconseguir.