Com preparar el curs davant l'escenari de nous confinaments?

Els centres educatius donen per finalitzat el curs però la feina dels i de les mestres no acaba amb la fi del darrer trimestre. Enguany les setmanes que queden abans de les vacances i les primeres de setembre presenten el repte majúscul de definir com afrontar un nou curs ple d'incerteses i dubtes sobre com es desenvoluparà.

No hi ha, ara per ara, una informació clara sobre si la tornada a l'escola es durà a terme en condicions habituals o si hi haurà modificació de ràtios, restriccions de mobilitat dins dels espais del centre, si els equips docents es reforçaran, etc. El que sí que sabem és que les autoritats sanitàries i l'administració alerten de possibles nous escenaris de confinament amb l'arribada de la tardor.

Amb la voluntat de planificar aquest nou curs amb tots els condicionats sobre la taula, en Boris Mir ha elaborat unes "Orientacions per a un escenari de possibles confinaments recurrents a escoles i instituts" per repensar la presencialitat i la digitalització de l'aprenentatge, però també la gestió dels equips i l'organització, l'acompanyament a l’alumnat i les seves famílies, i el benestar dels docents. Es tracta d'un document obert, en el que s’han recopilat les experiències de desenes de centres i docents i s’han recollit propostes per poder anticipar-se a escenaris incerts.

Al webinar del passat 18 de juny, Mir, juntament amb Domi Viñas, directora de l'institut escola El Til·ler i Xavi Ros, director de l'institut de Matadepera van reflexionar sobre els aprenentatges adquirits aquests darrers mesos, juntament amb Liliana Arroyo, sociòloga i investigadora de l'Institut d'Innovació Social (ESADE), especialista en transformació digital.

Tots ells coincidien en el fet que amb la represa del curs i amb el bagatge adquirit al darrer trimestre d'aquest, com a mínim podem prevenir els principals aspectes conflictius a cada centre.

Com hem vist, l'entorn socioeconòmic de les escoles i instituts ha sigut clau a l'hora d'afrontar el confinament. Des del punt de vista tecnològic i la connectivitat, molts centres com el de la Domi Viñas, han hagut de treballar en un primer moment per assegurar que tots el seu alumnat comptava amb les eines per seguir la docència en línia. La relació amb les famílies, a l'institut escola El Til·ler ha millorat molt gràcies a l'app que el centre va posar a disposició de pares i mares a principi de curs com una eina de comunicació unidireccional. Poc s'imaginava l'equip directiu que a meitat de curs haurien de flexibilitzar l'eina per convertir-la en el mitjà de comunicació principal amb famílies i alumnat, aconseguint arribar al 99% de les unitats familiars de l'escola.

L'acompanyament a les famílies també ha sigut uns dels aspectes que els docents més han prioritzat. En el seu cas, Xavi Ros explicava que al seu centre han implicat a les famílies fins al punt que han omplert part del butlletí de l'informe final, ja que són elles les que han pogut estar més a sobre de l'evolució dels seus fills i filles les setmanes de confinament.

Més enllà de l'aprenentatge els docents assenyalen la importància que ha tingut l'acompanyament emocional per gestionar els processos que hem viscut tots plegats com a societat. Viñas explicava en aquest sentit que gràcies al Pla de Barris de l'Ajuntament de Barcelona, que afecta el seu centre, han disposat de professionals de diverses disciplines que han facilitat molt aquesta orientació: treballadors socials, tècnics d'integració, educació emocional, etc.

Un altre dels aspectes que Ros va destacar de cara a tenir en compte pels nous escenaris és l'organització del mateix equip, la gestió de la informació, els protocols de presa de decisions, la definició de rols, etc. En definitiva, la gestió humana dels equips docents.

Si bé aquest confinament ha servit per trencar resistències d'alguns mestres a entomar instruments digitals per desenvolupar el currículum, tots els participants al webinar insistien en no confondre la telepresència amb l'aprenentatge en línia. Aquest es basa, precisament en l'asincronia i els moments de connexió digital han de servir per escoltar molt, donar feedback i simplificar les tasques. Ros proposava, de cara al curs vinent, pensar en seqüències didàctiques no presencials i més personalitzables de manera que es puguin adaptar a un nou canvi sobtat de modalitat.

La personalització de l'aprenentatge ha sigut també un aspecte clau en el cas de El Til·ler. La seva directora posava èmfasi en la necessitat de poder-ho fer per apoderar les famílies segons el seu capital cultural i poder buscar altres entorns d'aprenentatge que els faci sentir còmodes. "Cap nen pot quedar enrere pensant que la seva família no el pot ajudar perquè no en sap d'allò que estudia" insistia.

Amb totes aquestes idees i la de desenes de mestres de centres de tota Catalunya, Boris Mir ha elaborat el document que podeu consultar en aquest enllaç. Es tracta d'un document marc, que recull propostes orientades a diferents escenaris que ens podem trobar a partir del pròxim curs. Fa referència només a aquell marge d'actuació que tenen escoles i instituts gràcies a la seva autonomia de centre.

El document recull quatre estadis a tenir en compte a l'hora de preparar els plans de contingència:

Protocol d'actuació previ: es tracta, en definitiva, d'anticipar-nos a la situació i definir amb temps com serà el pas a la virtualitat en cas de ser necessari. Una de les propostes concretes que s'hi recull és la de practicar la modalitat virtual en presencialitat, és a dir, fer-ho amb l’alumnat a l'aula.

Fase de contingència: es desplegarà en el moment que es faci efectiu un nou confinament. Apresa la lliçó del primer confinament, el primer que es proposa als centres és assegurar que els canals de comunicació establerts al protocol previ funcionen. Aquesta fase també contempla garantir les condicions d'accés per tots els infants i joves, assegurar la cura dels docents i el seguiment de NEE i vulnerabilitat social.

L'aprenentatge a distància: En aquesta fase s'ha fet especial esment al currículum i la metodologia, al suport de l'aprenentatge en línia i a la modalitat de presa de decisions integrada.

Per últim, el retorn: la desescalada i la tornada als centres d'alumnat i docents d'una manera tranquil·la, que enforteixi la comunitat i que doni peu a reflexionar i aprendre de la nova situació viscuda.

Aquest document té diversos nivells de lectura segons les necessitats i temps disponible pel lector. Si teniu poc temps, al final hi trobareu un resum d'urgència amb les 15 idees força que cal tenir en compte per preparar el curs vinent. Aquestes 15 idees es desenvolupen durant tot el document, si teniu més temps. Per últim, podeu ampliar amb calma la informació de cada proposta connectant amb les experiències directes, recollides al document, dels centenars de mestres i equips directius que han participat aportant el seu granet de sorra.

Aquest és un document obert, i fins el 15 de juliol disposeu d’un canal per participar en l'ampliació i millora d'aquesta guia fent aportacions i esmenes al document base i proposant altres experiències inspiradores. L'objectiu és fer una segona versió millorada del document, amb l’aportació del màxim possible de docents, direccions i centres educatius.

Podeu accedir a la gravació íntegra del webinar en aquest enllaç.