5 propostes per garantir l’equitat en la participació en activitats no lectives

Les activitats no lectives eduquen i igualen. Nombrosos estudis mostren com les activitats organitzades fora de l’horari escolar afavoreixen el desenvolupament cognitiu i social dels infants i adolescents. Així mateix, les dades mostren que els avantatges de les activitats no lectives són majors pels infants i joves procedents d’entorns més desavantatjats. Els nens i nenes de famílies de renda baixa milloren més les seves habilitats no cognitives, les seves habilitats matemàtiques i els seus nivells d’autopercepció i autoestima. Organismes com el Síndic de Greuges, la UNESCO i l’OCDE han identificat aquest tipus d’activitats com un element d’igualació d’oportunitats socials i educatives, i la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de l’infant estableix el dret al lleure i a participar en les activitats culturals, artístiques, recreatives i d’esbarjo existents, en condicions d’igualtat.

Competències bàsiques com la perseverança, el treball en equip, la creativitat o la resiliència es poden adquirir a través d’activitats no lectives, com activitats esportives, dansa o campaments. Participant a aquestes activitats, nens i nenes adquireixen competències, hàbits, connexions i coneixements que els preparen per poder tenir èxit a la vida. Al mateix temps, augmenten les seves possibilitats de graduar-se, matricular-se a la universitat, i accedir a millors llocs de treball. Realitzar activitats no lectives també s’ha vinculat a un menor consum de tabac, alcohol o drogues, menor comportament problemàtic i menor absentisme escolar. Per començar, redueixen el temps en el qual els infants i joves es troben sense supervisió.

Finançament de les activitats educatives no lectives a Catalunya

En base a aquesta evidència, i les recomanacions dels experts del país, la Generalitat de Catalunya ja ha posat enguany en marxa un pla per incrementar el finançament destinat a subvencionar activitats no lectives a l’estiu per a les famílies amb menys recursos, destinant 4,6 milions d’euros a beques (enfront els 1,1 milions de l’estiu anterior). Concretament, cada família beneficiària rebrà un codi amb el qual podrà apuntar a l’infant a l’activitat que prefereixi, i l’administració pagarà la beca a l’organitzador. Les beques seran de 80 euros per als casals i de 100 euros per a les colònies, i se’n podran beneficiar 40.000 infants i adolescents. Aquesta xifra és encara insuficient, perquè a Catalunya més de 300.000 infants i joves d’entre 3 i 16 anys es troben en situació de pobresa relativa, però és un pas endavant important tenint en compte els recursos que es destinaven altres anys.

A aquest finançament caldria afegir els recursos dels ajuntaments per les activitats no lectives en els seus municipis. Per exemple, l’Ajuntament de Barcelona concedeix habitualment ajuts a les famílies de rendes baixes amb infants d’entre 6 i 17 anys per poder participar en activitats esportives extraescolars. L’objectiu d’aquestes subvencions és garantir que els infants i adolescents puguin practicar activitats esportives extraescolars, independentment de la situació econòmica de la família. Aquestes subvencions cobreixen fins un 90% del cost de l’activitat i el curs 2018-19 tenien un pressupost assignat de 2,6 milions d’euros. A més, l’Ajuntament de Barcelona també concedeix ajuts a famílies per les activitats de vacances com els bressols d’estiu, el Campus Olímpia, les colònies, rutes, campaments, els casals d’estiu o esportius i les sortides culturals fora de Catalunya. Aquestes beques financen un màxim d’una activitat per nen/a, sempre i quan es compleixin els requisits de renda de la unitat familiar i empadronament al municipi de Barcelona. Cal destacar que el nombre d'infants i adolescents que reben l'ajuda no ha deixat de créixer en els últims anys, i si bé la partida destinada a les beques era de 3,45 milions d’euros a l’any 2018, va passar a 3,19 milions a l’any 2019.

Altres exemples serien el Consell Comarcal del Priorat, el del Solsonès o l’Ajuntament del Prat de Llobregat, que ofereixen ajuts similars a les famílies amb poc recursos. Des de la Diputació de Barcelona també es financen activitats no lectives. A l’any 2018 es va aprovar la convocatòria de subvencions per un valor de 525.000 €, destinades a finançar projectes educatius d’Associacions de Famílies i d’entitats sense finalitat de lucre de la demarcació de Barcelona, a realitzar durant els anys 2018 i 2019.

Així mateix, organitzacions sense ànims de lucre també ofereixen beques i ajuts per a les famílies més vulnerables. Per exemple, la Fundació Pere Tarrés, mitjançant els donatius de particulars i empreses a la campanya “Cap infant sense colònies”, va concedir 4.171 beques a nens i nenes en risc d’exclusió social per a colònies i casals d’estiu el passat estiu 2019. La Fundació Pere Tarrés també ofereix beques per a colònies escolars al llarg del curs. Fundesplai també dóna ajudes a famílies en situació de vulnerabilitat per que els infants i joves puguin assistir a casals, campaments i colònies al llarg de l’estiu. La beca pot arribar a cobrir fins a un 80% del preu de l’activitat, però l’atorgament mitjà acostuma a pagar el 50% del preu. Una part d’aquestes beques es finança amb els Fons procedents de la Generalitat de Catalunya. Al mateix temps, la Generalitat també ha establert enguany una partida extraordinària per subvencionar a entitats i empreses els sobrecostos derivats de la prevenció i del compliment de les mesures de seguretat sanitària, incloent un programa especial d’ajuts per a la contractació d’un total de 140 professionals de reforç durant sis mesos, per tal de reduir les ràtios durant les activitats d’estiu i per a l’inici de les activitats del curs vinent.

Les desigualtats en la participació en activitats educatives no lectives a Catalunya

Tot i aquests programes de finançament per a la participació dels infants i joves amb menys recursos en les activitats no lectives, encara tenim grans desigualtats a Catalunya:

• L’informe del Síndic de Greuges de l’any 2014 sobre els drets dels infants al lleure educatiu i a les sortides i colònies escolars evidenciava que les desigualtats en la participació a les activitats extraescolars esportives entre els grups ocupacionals més ben posicionats i els menys ben posicionats són de més de 30 punts percentuals, com també passa amb les activitats extraescolars no esportives (artístiques, acadèmiques, etc.).
• La participació dels infants en les activitats complementàries a l’educació també varia considerablement en funció del nivell educatiu o l’ocupació dels progenitors. Concretament, d’acord amb l’informe del Síndic de Greuges de 2014 aquestes diferències de participació oscil·larien entre els 10 i els 34 punts percentuals, depenent del tipus d’activitat que s’analitzi.
• El mateix informe mostra també l’existència de desigualtats territorials: la participació és més baixa a l’àmbit metropolità, el Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, mentre que a les comarques gironines i les de l’Alt Pirineu i Aran els nivells de participació són més elevats.
• Segons l’informe realitzat per PRISMA a l’any 2018, a la ciutat de Barcelona la distribució dels caus i esplais és força desigual. Als barris amb una renda familiar disponible més baixa hi ha menys presència d’aquestes entitats i menys infants i joves que hi participen.

Les activitats educatives no lectives segueixen sent, doncs, un dels àmbits educatius més fortament afectats per les desigualtats socials en l’accés. Si bé no existeixen estudis rigorosos sobre les causes d’aquesta desigualtat de participació en les activitats no lectives, el Síndic de Greuges assenyala, entre d’altres factors rellevants, el cost econòmic de les activitats no lectives com un dels obstacles per a l’accés de les llars amb dificultats econòmiques, que no poden assumir la despesa que suposa la realització d’aquest tipus d’activitat. Aquesta hipòtesis també està recolzada pels estudis que demostren que les famílies que voldrien apuntar als seus infants a les activitats no lectives són les mateixes independentment del seu nivell de renda, i que molts progenitors es lamenten de no poder finançar aquest tipus d’experiències per als seus fills.

Finançament de les activitats educatives no lectives a altres països

Les desigualtats en la participació dels infants i joves en les activitats no lectives també s’observen a d’altres països, motiu pel qual s’han desenvolupat diferents tipus de polítiques. Per exemple, el programa d’Actividades de Enriquecimiento Curricular (AEC) de Portugal, creat a partir de dos programes de generalització de l’ensenyament anglès dels anys 2005 i 2006, i dirigit a tots els alumnes de primària (1o Ciclo do Ensino Básico), d’entre 6 i 10 anys. Aquest programa té com a objectius, d’una banda, garantir de manera gratuïta un conjunt d’aprenentatges enriquidors del currículum, com les activitats d’ensenyament de llengües estrangeres, activitats esportives i artístiques, ensenyaments de música o suport a l’estudi, entre d’altres; i d’altra banda, constituir una resposta social en l’àmbit de suport a les famílies, consolidant el concepte d’escola a temps complert. Amb aquest programa s’assegura el funcionament dels centres escolars durant almenys 8 hores diàries (fins les 17,30h), amb la limitació de que la càrrega curricular i d’extraescolars de cada alumne no superi les 30 hores setmanals. La inscripció en les activitats del programa és opcional, si bé els centres estan obligats a oferir-les, preferiblement dins del centre i en horari no lectiu, i les dades mostren que més del 80% dels alumnes hi assisteixen.

Les diferents activitats poden ser promogudes per les autoritats locals, associacions de pares i tutors, institucions privades de solidaritat social i associacions escolars, sent el Ministeri d’Educació i Ciència el responsable del seu finançament i de marcar unes directrius sobre el tipus d’activitat a finançar, la formació dels monitors i les seves condicions laborals. Aquest finançament es basa en el càlcul del cost anual per alumne de provisió de les activitats, amb un mínim de 100 euros i un màxim de 262,5 euros, depenent del tipus d’activitats que s’ofereixin, i permet cobrir les despeses de personal i de material educatiu. La despesa destinada a aquest programa durant el curs escolar 2009/2010 va ascendir a 92,4 milions d’euros. Addicionalment, els municipis es van beneficiar del cofinançament per part del govern central i el Fons Social Europeu de les inversions que van haver de fer per adaptar els espais a la realització de les noves activitats no lectives. El govern central va invertir aproximadament 1,1 bilions d’euros, que van ser complementats amb 900 milions d’euros procedents del FSE i per les inversions municipals.

A Finlàndia també són les escoles les encarregades de proveir activitats no lectives als alumnes, abans o després de l’horari escolar. Aquestes activitats es van incloure a la regulació bàsica a l’any 2003, amb l’objectiu de garantir un lloc segur a tots els alumnes de primer i segon any del primer cicle d’Educació Bàsica i als alumnes amb necessitats especials d’altres edats, mentre els progenitors han de treballar. Així, les escoles han d’oferir 570 hores d’activitats durant el curs escolar per a cada infant, principalment durant el període lectiu entre les 7h i les 17h, si bé també es poden donar durant els períodes de descans acadèmic. D’acord amb l’establert a la llei, les activitats que s’ofereixen inclouen l’acompanyament en la realització de les tasques escolars, activitats guiades i espais per al descans dels infants. Les activitats es financen principalment mitjançant transferències cap als governs locals responsables de la provisió d’aquestes tasques, si bé es poden fixar preus públics, amb un màxim de 60 euros mensuals si s’ofereixen 570 hores anuals, i 80 euros mensuals per 760 hores anuals. Per tant, correspondria a les autoritats locals decidir el preu de provisió, i si ajustar-ho en funció de les condicions sòcio-econòmiques de les famílies.

A Escòcia l’Agència Nacional de l’Esport (SportScotland) promou, des de l’any 2004, juntament amb les autoritats locals, el programa Active Schools, que té com a objectiu oferir als infants i joves més i millors oportunitats de participar en activitats esportives, ja sigui abans o després de l’horari lectiu, o durant el migdia. L’Agència finança directament a les autoritats locals per a que proveeixin les activitats, les quals no haurien de suposar cap cost per a les famílies. No obstant, a la pràctica, alguns centres escolars decideixen ampliar el seu ventall d’activitats, de tal manera que també es donin algunes no gratuïtes. Hi ha casos on les associacions de famílies o els propis centres escolars financen les activitats addicionals amb el seu pressupost, per evitar fer càrrecs a les famílies. Durant el curs 2018-19 es van finançar 398.000 sessions d’activitats, que van beneficiar a 313.000 participants, els quals van participar a una mitjana de 23 activitats. El pressupost del programa per al curs 2019-20 va ser de 61,2 milions de lliures.

Al Quebec, a Canadà, es va incloure l’increment de les activitats extraescolars esportives i culturals com una de les tretze vies del seu Pla d’Acció per incrementar la taxa d’èxit escolar (I Care About School action strategy). En el marc d’aquest Pla, es va desenvolupar el programa Busy Bodies, Active Minds, amb l’objectiu d’incrementar la participació en activitats extraescolars dels estudiants de secundària amb majors probabilitats d’abandonament prematur dels estudis. Concretament, els seus objectius són incrementar el sentiment de pertinença dels joves, augmentar el temps que els joves passen en el centre educatiu, millorar la seva concentració i desenvolupar les relacions socials positives. Aquest programa està dotat amb 10 milions de dòlars per finançar projectes en què s’organitzin activitats esportives, culturals i comunitàries. Aquest finançament es reparteix entre les àrees escolars, en base al seu nombre de centres i d’estudiants, i la proporció d’estudiants que abandonen prematurament els estudis. Posteriorment, les àrees escolars són les encarregades de seleccionar els projectes a finançar.

Un model diferent és el de França, on per regla general les escoles ofereixen poques activitats extraescolars, i estan dotades amb poques infraestructures d’esport. Són les associacions locals d’esports (Écoles Municipales de Sport) o els propis ajuntaments els que organitzen aquests tipus d’activitats, incloent esports, però també dansa o música. Ara bé, els preus estan sovint subvencionats i, alhora, existeixen diferents programes locals o regionals dirigits a afavorir l’accés dels infants i joves a la pràctica d’activitats no lectives. Així, per exemple, els Departaments ofereixen als infants i joves més vulnerables un llibre de xecs per finançar les activitats no lectives i d’oci (Tickets Loisirs Jeunes). La quantia dels xecs i les condicions per accedir-hi es determinen en base a la renda equivalent i la composició familiars, i l’edat dels infants i joves. Per exemple, al Departament de l’Essonne el valor dels xecs oscil·lava entre els 30 i els 105 euros a l’any 2019, al Departament de Tarn-et-Garonne entre els 40 i els 70 euros i al Departament de Pas-de-Calais la quantia era fixa de 50 euros. Els límits de renda familiar equivalent en aquests tres Departaments oscil·la entre els 500 euros a Pas-de-Calais i els 780 euros a Tarn-et-Garonne. Altres exemples d’ajudes són els cupons esportius (Le Coupon Sport), que poden ser oferts per les empreses i organitzacions als seus empleats, amb les condicions d’adjudicació que decideixin, per finançar la seva pràctica esportiva i la de la seva família. D’aquesta manera, s’obtenen beneficis fiscals per part dels treballadors i de les empreses.

Propostes per garantir l’equitat en la participació en activitats no lectives

D’acord amb el que s’estableix a l’article 41 LEC, les administracions públiques han d’establir mesures de foment per a garantir que tots els alumnes puguin participar en els plans i programes socioeducatius i en les activitats d’educació en el lleure en condicions d’equitat, sense discriminació per raons econòmiques, territorials, socials, culturals o de capacitat. No obstant, les dades mostren com no s’està garantint aquesta igualtat de participació, i això es pot veure agreujat per la crisi econòmica d’enguany. A més, en el context actual, en el que els infants i joves de famílies més vulnerables s’han vist especialment perjudicats pel tancament dels centres escolars, la seva participació en activitats no lectives pot ser una bona eina per a la reducció de les desigualtats educatives que s’estan generant. Les cinc propostes a continuació tenen com a objectiu reduir les desigualtats existents en la participació dels infants i joves en activitats no lectives durant el curs vinent:

1. Aposta clara per les activitats no lectives com a mecanisme per a la reducció de les desigualtats educatives, incrementant la despesa destinada a finançar aquest tipus d’activitat durant el curs 2020-2021. Si bé el govern de la Generalitat ja ha anunciat un increment del finançament de les activitats d’estiu per a infants i joves amb menys recursos, i els ajuntaments també hi dediquen recursos, aquest es troba lluny encara de la inversió realitzada en països com Portugal, Finlàndia o Escòcia. Possiblement serà necessari complementar el finançament autonòmic i local amb un programa estatal, que aporti els recursos necessaris.
2. El finançament s’ha de dirigir de manera específica a possibilitar la participació dels infants i joves més vulnerables. Actualment, els centres escolars i altres entitats de Catalunya ja ofereixen una gran quantitat d’activitats no lectives, però el seu elevat cost representa una barrera per als infants i joves més vulnerables. L’ideal seria establir un finançament que depengués del nivell de renda i l’estructura de les famílies, de manera que el resultat fos similar al que s’obtindria establint un sistema de tarifació social.
3. Cal trobar vies de finançament que redueixin els costos de gestió. En el context català, hi hauria tres opcions que complirien aquest requisit: (i) finançar les activitats no lectives a les famílies fent ús de les targetes moneder distribuïdes arrel del tancament d’escoles per finançar l’alimentació dels infants i joves; (ii) finançar a les entitats i a les corporacions locals proveïdores d’educació en el lleure la convocatòria de beques dirigides als infants i joves amb menys recursos. (iii) basar-se en el mateix sistema de codis que s’ha establert per atorgar les beques d’activitats d’estiu. Cadascuna d’aquestes opcions té els seus pros i els seus contres.
4. Cal establir criteris clars sobre el tipus d’activitats que es vol finançar (reforç, esports, idiomes, esplais,...), les característiques d’aquestes activitats (formació dels monitors, ràtios, vinculació amb el currículum...) i el volum d’activitats a finançar per cada infant i jove en funció de la seva edat (tot i que després la participació sigui voluntària per part de les famílies). Als estudis científics existents és possible trobar indicacions sobre aquestes tres qüestions per tal de que les activitats tinguin un major impacte en el desenvolupament dels infants i joves més vulnerables.
5. Oferir programes de formació complementària per a monitors, per tal de fer més efectives les activitats no lectives en l’assoliment de competències per part dels infants i joves que hi participen. Aquests programes haurien d’incloure formació en l’acompanyament sòcio-emocional dels alumnes i l’acompanyament pedagògic, que hauria d’anar alineat amb el projecte educatiu de cada centre. Idealment, els monitors que dirigeixin les activitats no lectives haurien de poder-se coordinar amb el professorat del centre educatiu.