5 eixos i 15 preguntes per la tornada a l’escola

En un moment o altre , les portes dels centres educatius s‘obriran, en un context d'incertesa, per acollir als infants, als joves i a les seves famílies. Tots els espais hauran de reprendre, al ritme que es determini, la seva activitat quotidiana, omplint-se d’alumnat, professorat i famílies, amb el propòsit de recuperar la normalitat... però, quina normalitat?

Si mirem enrere, el dijous 12 de març es compartien notícies confuses, missatges creuats... Alguns mitjans de comunicació anticipaven informacions que pocs de nosaltres imaginàvem que ens toqués afrontar en algun moment. Difícilment pensàvem que ens trobaríem en situació de repensar la tornada a l’escola havent de considerar les vivències per les que han passat tan alumnat com professorat i famílies, durant el confinament. La crisi ha modelat experiències de vida prou significatives i diverses com perquè suposin un abans i un després a aquest parèntesi.

A la represa de l’activitat lectiva presencial ens trobarem amb un alumnat diferent de com era abans del confinament, i aquestes diferències evidenciaran un impacte diferent i desigual en cada persona. Això ens obliga a diversificar els suports i les mesures que adoptem que hauran de recollir i treballar amb el bagatge que aporti cadascú. Possiblement s'hagin agreujat algunes diferències, alguns estaran vivint el dol de la pèrdua de persones, altres en commoció a causa de les vivències experimentades. No tothom haurà viscut el mateix. Ara serà més evident la necessitat de personalitzar.

Les parets de cada centre seran les mateixes però, el centre ho serà? Quines necessitats té, ara mateix, la comunitat educativa a les que s’ha de donar una resposta immediata? Fer-se aquestes preguntes esdevé clau per encarar una tornada que s’ha de reflexionar en profunditat, tenint en compte actuacions que repercuteixin en l'organització del centre educatiu, en l’atenció al professorat, en l'acompanyament a l’alumnat i, també, en les famílies, eixos d’actuació sobre els que la crisi ha impactat sense cap mena de dubte aquesta situació excepcional i en les que l’entorn més immediat del centre també podrà aportar un cop de mà.

1. L’alumnat i la diversitat de realitats. Enmig d’aquest present voraginós, es normal que ens preguntem per on començar i prioritzem aquelles actuacions que hem d’afrontar de manera immediata, sobretot amb el nostre alumnat. Pensem per un moment en com arribaran a les escoles infants i joves, com se sentiran, què hauran viscut, en quin context hauran estat immersos durant aquest temps i si hauran estat cobertes totes les seves necessitats. Ens caldrà pensar en l’individu, comprendre i atendre cadascuna de les realitats, afrontant accessos desiguals a l’educació, dols per la pèrdua de persones estimades, situacions familiars complicades... La resposta, per tant, haurà de ser diversa i s’haurà de pensar quines estratègies i eines caldrà posar en marxa per entendre i atendre cada persona, amb la càrrega que li hagi causat les experiències viscudes durant el confinament.

Com detectar les necessitats de cadascú? Com donar resposta a problemàtiques diverses? Com compartir sentiments, les angoixes, la tristor?

2. L’adaptació del professorat, De la mateixa manera, el professorat s’incorporarà als centres en diferents circumstàncies, segons la seva experiència personal. Els equips docents també tindran bagatges diferents a les seves esquenes, ja que poden necessitar refer-se de vivències personals complexes que caldrà acompanyar, sumades als esforços ingents que han hagut de fer molts d’ells per continuar desenvolupant una tasca de seguiment del seu alumnat en un context que, per a molts, ha estat d’aprenentatge forçat: l’ús de la tecnologia, el poc temps per a poder replantejar les metodologies, prioritzar què i com fer-ho, sobre portar la càrrega emocional de la situació... Tornar a trobar l’equilibri de la seva tasca, el seu benestar i afrontar l’acompanyament dels seus alumnes serà imprescindible per a què la feina de seguiment i guia prengui sentit, de nou.

Com acompanyar persones, companys i companyes, que han tingut pèrdues? Com enfortir el treball col·laboratiu i de tutoria de seguiment emocional de l'alumnat? Com aprendre a acompanyar l'alumnat que ha rebut els diversos impactes de la crisi?

3. Comprendre el paper que han fet les famílies . Les relacions familiars es caracteritzen per vincles de protecció, afecte i solidaritat. Comptar amb elles com a còmplices serà vital per a establir una primera diagnosi que ajudi a conèixer els punts de partida de cadascú, especialment d’aquelles famílies més desafavorides, on la desconnexió forçada amb l’àmbit educatiu s’haurà de reparar.

Tanmateix no tenim la certesa que tots els infants i joves hagin viscut aquest període gaudint d'aquest vincles característiques de la família.

Com acostar-nos a les famílies i parlar de la realitat viscuda? Com implementar estratègies que afavoreixen una mútua col·laboració amb les famílies en el procés d'acompanyament dels infants i joves? Com fer un seguiment de la millora de l'estat emocional en aquelles famílies que ho requereixin?

4. Centres educatius que canvien. Com és d’imaginar, situacions extraordinàries requereixen també actuacions extraordinàries en els centres educatius. No seria pertinent reprendre horaris i activitats com si fos qualsevol inici de curs, perquè la prioritat de tota la comunitat educativa haurà d’estar centrada, en un primer moment, en reconstruir la seguretat i la confiança pròpia de les persones que formen part d’ella.

Caldrà definir noves estratègies d'actuació acords amb la singularitat del moment. L'organització del centre haurà de preveure un funcionament particular que haurà d'incorporar mesures i suports excepcionals derivats del caràcter extraordinari de la situació.

Què haurà de contemplar el pla d'acollida que dissenyarà cada centre per reiniciar l'activitat? Quines mesures i suports incorporarà per fer front aquesta necessitat? Com anirà transformant l'activitat per tal de recuperar una nova normalitat?

5. Xarxa d’entitats al servei de l’educació. Aquesta situació, nova per als centres educatius, pot constituir una oportunitat per a construir xarxa amb les entitats que treballen per a l'educació. Més quan. algunes d'elles poden tenir expertesa en el tractament i acompanyament de situacions emocionals complexes.

Tots els esforços, totes les accions hauran de sumar. Biblioteques, centres esportius, associacions de lleure, organitzacions d’activitats estivals i extraescolars… les seves propostes i l'adaptació de les activitats a la nova situació seran benvingudes, ja que poden tenir un impacte positiu en la cobertura de necessitats d’infants i joves en la seva reincorporació al calendari lectiu.

Com establir i coordinar una col·laboració amb les entitats que estan al servei de l'educació? Com concretar aquesta col·laboració (entitats, persones, espais, temps...)? Com mantenir i enfortir aquesta col·laboració? mentre es recupera la nova normalitat

Així doncs, en el moment de reprendre l’activitat escolar caldrà tenir present que no tothom arribarà d’igual manera a les escoles, que les possibilitats i realitats viscudes seran desiguals i heterogènies, i ens caldrà, més que mai, anticipar reflexions i actuacions que ajudin a remuntar una situació de crisi recent viscuda.

És evident que les regles del joc han canviat i és hora d’actuar per decidir i planificar com ha de ser el paper de l’escola a partir d’ara... i aquest “ara”, tard o d’hora, havia d’arribar.