10 reptes i reformes prioritàries en educació per fer front a la crisi de la COVID-19

• Obrim L’Educació planteja una agenda de propostes d’actuació en educació davant la crisi de la COVID-19
• El panorama que dibuixa la crisi del coronavirus per a l’educació i la seva funció d’equitat i d’igualació d’oportunitats és extremadament preocupant
• Parlem de 10 àmbits de reforma prioritaris que s’haurien d’entomar amb fermesa ja per tal de convertir el proper trienni en un període d’autèntic impuls i l’equitat en l’educació.

Els desafiaments i tipus d’urgències que ha provocat la crisi de la COVID-19 en l’àmbit de l’educació, així com el tipus de resposta immediata que aquestes reclamen, es vinculen molt directament a reptes i àmbits de reforma més profunds del nostre sistema educatiu.

Ens referim a àmbits de reforma que condicionen la funció d’igualació d’oportunitats de l’educació en el curt i mig termini i que, per tant, és necessari abordar en paral·lel a les mesures de xoc que ara despleguem per contenir els riscos i urgències més immediats, aprofitant els aprenentatges que ens generin les respostes que donem ara a les crisis educatives del coronavirus.

Parlem de 10 àmbits de reforma prioritaris que s’haurien d’entomar amb fermesa ja des del curs 2020-2021 per tal de convertir el proper trienni en un període d’autèntic impuls i l’equitat en l’educació.

1. Cultura digital en l’ensenyament

La crisi de la COVID-19 ha posat el descobert la desigual penetració de la cultura i pràctica digital entre els diferents centres educatius i, dins de cada centre, entre els mateixos docents.

Des d’aquest punt de vista, es fa necessària una política de digitalització que generi capacitats (principalment entre docents i alumnes), recursos (infraestructura digital als centres), continguts i materials educatius (adaptats als nous dispositius; estenent programes com “Mobil.edu”) i models per a l’aprofitament de les tecnologies digitals tant en un context d’aula com de personalització i aprenentatge distribuït.

2. Formació docent en la nova ecologia de l’aprenentatge i la personalització

Cada vegada més, les oportunitats educatives depenen de la interconnexió entre uns contextos d’aprenentatge que evolucionen constantment. Això implica nous reptes per a l’acció docent, que afecten tant a la definició del seu rol com de les seves competències en un marc de necessària personalització dels aprenentatges.

És necessari qualificar als docents en aquests nous rols i competències per tal que la seva acció pugui ser rellevant i tenir un impacte educatiu significatiu i sostingut fins i tot en períodes llargs d’absència de classe.

3. Revisar i enfortir la funció tutorial i d’orientació dels centres

Ja en circumstàncies “normals”, sabem que les funcions d’orientació i assessorament són crucials per al progrés educatiu i per al benestar dels alumnes. I sabem també que aquestes tasques incrementen les oportunitats educatives dels alumnes més vulnerables i acaben redundant en la reducció de fenòmens com l’absentisme i l’abandonament dels estudis.

Per tant, es fa necessari revisar les figures i funcions de les accions tutorials i d’orientació dins dels centres, reforçant-les a totes les etapes educatives i remarcant el paper que tutors i orientadors han d’acomplir com a puntals de la personalització educativa dels alumnes.

4. Revisió curricular, aprenentatge i avaluació competencial

La revisió dels continguts a l’educació obligatòria i secundària postobligatòria continua sent una assignatura pendent. Sabem que el currículum per competències és a la pràctica una realitat d’aplicació desigual entre centres i etapes educatives. El fet que una part dels continguts curriculars programats per al curs 2019-2020 no s’hagin pogut impartir obliga a dur a terme una readaptació d’urgència dels currículums de pràcticament tots els nivells ja per al nou curs 2020-2021.

Aprofitant el moment actual de redefinició curricular, proposem l’actualització d’un debat curricular més profund, que tingui com a criteri la priorització de competències i sabers bàsics i imprescindibles en les diferents etapes educatives (descarregant bona part dels currículums actuals) i prevegi fórmules adients d’avaluació d’aquests aprenentatges.

5. Una política per als centres d’alta complexitat

L’atenció als centres de major vulnerabilitat és un repte primordial en la política educativa per tal de pal·liar els efectes de les desigualtats socials i de condicions d’aprenentatge. A Catalunya no disposem d’un model o d’una estratègia global d’atenció als centres desafavorits, sinó d’actuacions i plans puntuals i amb recursos insuficients.

Comptant que són els alumnes, les escoles i els entorns més vulnerables aquells a qui més haurà colpejat la crisi econòmica, social i educativa de la COVID-19, aquesta política és ara més necessària que mai.

6 Una política de lluita contra la segregació escolar

Una xarxa escolar segregada representa un problema d’equitat educativa de primer ordre, alhora que lastra els resultats globals del sistema. I sabem que el nivell de segregació a molts municipis és elevat, tant entre sectors de titularitat i dins de cada sector.

El Pacte contra la segregació escolar impulsat pel Síndic de Greuges, en col·laboració amb el Departament d’Educació i subscrit per ajuntaments i membres de la comunitat educativa (2019), ofereix un bon marc per avançar cap a una autèntica política de lluita contra la segregació escolar.

7. Polítiques de lluita contra l’abandonament educatiu

Després d’una dècada de descens continuat, podem observar els darrers anys un repunt de la taxa d’abandonament prematur dels estudis a Catalunya: un 19% l’any 2019, entre les més altes de la Unió Europea (mitjana de 10,2%). A més, sabem que la incidència de l’abandonament educatiu es duplica en el cas dels joves estrangers i dels fills de famílies amb baix nivell d’estudis.

És ben plausible que la situació que ens deixa la crisi de la COVID-19 condueixi a nous increments del nivell d’abandonament, especialment dels col·lectius més vulnerables. Per tot plegat, és vital preveure mesures que limitin tant com sigui possible la incidència de l’abandonament educatiu durant els propers cursos.

8. Autèntiques polítiques d’acompanyament familiar a l’escolaritat

La crisi de la COVID-19, els períodes de tancament d’escoles i confinament han fet evident que no totes les famílies disposen dels mateixos de recursos materials i culturals per poder oferir els seus fills uns entorns d’oportunitats educatives.

Un cop superat el tancament telemàtic del curs anterior, el període d’estiu i l’acollida al nou curs escolar, continuarà sent crucial dissenyar mesures per apoderar a les famílies, en especial aquelles més desafavorides, en el seu rol d’acompanyament a l’escolaritat dels seus fills. Aquestes mesures passen per donar confiança i orientar la implicació educativa de pares i mares en l’àmbit domèstic, com per fomentar la seva participació en la vida de l’escola.

9. Polítiques i entorns educatius 360º (i 365 dies), equitatius i de qualitat

Els aprenentatges i les oportunitats educatives d’infants i adolescents cada vegada es juguen més en la interconnexió entre múltiples contextos d’aprenentatge, dins i fora de l’escola. Aquesta afirmació era vàlida en circumstàncies pre-crisi de la COVID-19, però adquireix un sentit especial en un context de tancament d’escoles, confinament i progressiu desconfinament en un moment de vacances escolars.

Aquest fet es tradueix en la necessitat d’oferir oportunitats educatives des del fora escola, promovent que tots els infants i adolescents, independentment de la seva condició econòmica i social, puguin accedir a un conjunt ampli d’experiències educatives enriquides, i que les gaudeixin generant trajectòries consistents d’aprenentatge.

10. Polítiques educatives i pràctiques docents informades en l’evidència

Sabem que les polítiques i les pràctiques educatives que tenen en compte el coneixement de la recerca incrementen les seves probabilitats d’èxit. A més, ens trobem en un context post-crisi on més que mai cal maximitzar aquestes probabilitats.

Per això, cal avançar cap al disseny i estabilització d’un sistema integrat de R+D educativa amb la participació de l’administració, professionals de l’educació, universitats i entitats que mobilitzen coneixement.

Obrim L’Educació: Per un país de noves oportunitats

Aquestes conjunt de reptes i àmbits de reformes formen part de l'informe Obrim l’educació. Mesures de xoc i reformes prioritàries davant la crisi de la COVID-19.

A la primera part de l'informe apuntem 30 mesures de xoc organitzades d’acord amb tres moments i objectius d’aplicació: a) finalització del curs 2019-2020; b) període d’estiu; i c) inici i seguiment del curs 2020-2021.

I, en una segona part, plantegem un conjunt de reptes i àmbits de reforma que considerem primordial abordar en paral·lel a les mesures de xoc més immediates.

Vols saber-ne més i conèixer totes les mesures i propostes de reforma? Et recomanem consultar la presentació de l'informe, el resum executiu i l’informe complet.