5 reptes de competència digital ciutadana per tancar la bretxa digital

La realitat actual evidencia que la bretxa digital és una nova expressió de desigualtat i d’iniquitat social des de tres perspectives: l’accés, l’ús i l’apropiació de les tecnologies digitals. Les principals barreres que també contribueixen a eixamplar aquesta escletxa tenen a veure, també, amb aspectes socials i econòmics, de gènere, d’edat, d’infraestructures i, fins i tot, cognitius i competencials. Per disminuir, aquestes barreres considerem que l’educació la que ha de jugar un paper fonamental.

Les persones que tenen accés al saber multipliquen la seva capacitat per a seguir adquirint coneixement mentre que les que no en tenen cada vegada es veuen més apartats de la realitat social i professional formant part del col·lectiu, cada vegada més ampli, que pateix els efectes del que es coneix com la bretxa cognitiva. Ser un ciutadà que participa a la societat digital no implica només accedir a la informació sinó tenir les eines, habilitats i estratègies necessàries per a transformar-la en coneixement.

Per a definir els cinc punts que ens serviran per orientar les nostres propostes tindrem en compte el marc del Consell d’Europa (2017) Digital citizenship education que defineix els deu dominis del ciutadà digital i els agrupa en tres grans blocs que tenen a veure amb: estar en línia, benestar en línia i drets digitals.

Proposem 5 reptes que agrupen, entre elles, tots aquests dominis. Estan pensades des de l’educació però amb clau comunitària. A més, volem destacar que difícilment es podran desenvolupar si tots els agents no hi estan implicats. El fet que alguns d’ells no s’impliquin expandirà o perpetuarà la bretxa en aquell àmbit.

• Accés i inclusió mitjançant la connectivitat universal. Tota la ciutadania ha de tenir accés a una connexió a la xarxa de manera gratuïta (especialment als domicilis d’infants i joves) per tal de garantir els seus drets quan a l’accés la informació i al coneixement. Les persones han de poder tenir serveis digitals equitatius i no discriminadors. Sense aquest accés limitem també l’accés a un procés formatiu complert (tant en l’àmbit presencial com en el virtual) i multiplica la seva capacitat per a seguir adquirint coneixements. La ciutadania només podrà continuar aprenent durant tota la vida si li garantim l’accés a uns recursos digitals suficients.
• Privadesa i seguretat, e-presència i comunicacions o com empoderem a les persones per a que prenguin les seves pròpies decisions. Les amenaces a la privadesa i a la seguretat són cada vegada més grans i més freqüents i a aquesta amenaça se li suma l’increment de les Fake News que han provocat una desconfiança creixent tant en les empreses com en els mitjans de comunicació. Des de totes les estratègies, institucions i organitzacions relacionades amb l’educació i la cultura s’han d’impulsar accions i activitats encaminades a formar ciutadans crítics i amb criteri. Aquests dos aspectes els ha de permetre gestionar la seva privadesa i seguretat, així com tenir capacitat de discriminar la veracitat de la informació. La col·laboració entre el sector públic i privat serà clau en aquest punt.
• Competència digital, aprenentatge i creativitat des d’una perspectiva social. El fet de no tenir suficients evidències del nivell de competència digital de la ciutadania ha posat en evidència el poc coneixement que es tenia de l’abast de la veritable bretxa que existeix. Per tal de poder revertir aquesta situació és necessari poder avaluar-la per a dissenyar intervencions educatives no formals que contribueixin al seu desenvolupament. Els recursos que jo existeixen a tots els territoris del país poden constituir una xarxa per afavorir l’aprenentatge digital. Calen projectes de ciutadania digital que englobin tots els recursos (Punts Òmnia, biblioteques, centres culturals, ...) a la vegada que implicar al teixit associatiu per a que esdevingui un canal de transmissió.
• Consum responsable per a millorar la salut i el benestar. El mon digital, en general, i la xarxa, en particular, constitueixen un gran aparador on hi podem trobar de tot a una distància d’un clic. Consumir, sense massa criteri, és fàcil perquè tot ens convida a comprar. Tenir més coses no és tenir més qualitat de vida ni tampoc una vida més saludable. En aquest sentit, és important formar a la ciutadania per a que tingui capacitats d’analitzar i seleccionar tot allò que li arriba de manera crítica per a poder prioritzar allò important i necessari per davant l’allò atractiu o fàcilment accessible. Tot i que ja hi ha programes que tenen aquest objectiu és important augmentar les campanyes de comunicació i les accions comunitàries en aquest sentit.
• Participació activa, ètica, drets i responsabilitats per a ser un ciutadà compromès. La participació es un dels aspectes clau en parlar d’inclusió social i educativa i, per tant, de bretxa com a concepte oposat. Limitar la capacitat de participar en els processos democràtics de la comunitat, cada cop més associats a l’ús de la xarxa, és un mes dels efectes de la bretxa digital. A partir de les possibilitats que genera l’ús de les tecnologies digitals, es produeixen de forma paral·lela implicacions ètiques i de responsabilitat associades a l’ús responsable d’aquestes.

A les polítiques socials se’ls hauria d’exigir un marc que garantís els cinc punts següents, i a l’administració que ho lideri i que inverteixi els recursos necessaris per fer un seguiment que permeti tenir evidències de l’impacte real de les accions promogudes.

• Que cap persona es quedi exclosa del procés de transformació digital
• Que exigeixin i facin complir al sector productiu, en general, un codi ètic. quan al tractament de les dades i la informació dels ciutadans a la vegada que complir amb la seva responsabilitat social corporativa que garanteixi una digitalització sostenible.
• Revisar tots els marcs legals per adaptar-los a les necessitats de la societat digital especialment en tot allò relacionat amb la ciberseguretat.
• Garantir els drets d’inclusió i equitat també en matèria digital per disminuir la bretxa digital.
• Promoure accions per disminuir, des del sistema educatiu, l’anomenada bretxa cognitiva produïda pel constant desenvolupament tecnològic i la lenta capacitat adaptativa del sistema escolar.

Mercè Gisbert Cervera

José Luis Lázaro Cantabrana

Referències

Frau-Meigs, D., O’Neill, B., Soriani, A. & Tomé, V. (2017). Digital Citizenship Education: Overview and new perspectives - DCE project