Quan el territori educa: Manlleu i la força de les aliances comunitàries

L’11 de juny, la Plataforma Zero Abandonament, amb una vintena de representants municipals i agents educatius va aterrar a Manlleu per viure, de primera mà, una experiència que demostra com la col·laboració local pot prevenir l’abandonament escolar prematur (AEP). Aquesta visita ens va permetre posar rostre a les aliances, comprendre els engranatges d’una xarxa comunitària viva i, sobretot, constatar que quan un municipi converteix l’educació en projecte de ciutat, cap jove queda enrere.

Aliances sòlides per prevenir l’abandonament escolar

Des de la Plataforma Zero Abandonament volem compartim els aprenentatges clau d’un matí intens d’intercanvi, inspiració i complicitat. Van ser moltes les mirades: des de la de “Manlleu, ciutat orientadora” fins a la força de la Xarxa de Noves Oportunitats i l’impacte de l’Escola Albir.

Una peça clau de tota estratègia municipal de la qual voldríem fer transferència és la relació de confiança, suport i corresponsabilitat entre l’Ajuntament i les escoles. I Manlleu ens va mostrar com aquesta aliança pot esdevenir motor de canvi quan es construeix des de l’escolta activa, la proximitat i la voluntat real de compartir reptes. Perquè quan l’educació s’entén com una responsabilitat de ciutat i es teixeixen xarxes de suport al voltant de cada jove, cap trajectòria queda desatesa i cap jove queda enrere.

"Quan l’educació s’entén com una responsabilitat de ciutat, cap jove queda enrere"

Una estratègia municipal basada en la confiança i la corresponsabilitat

El primer que cal destacar de Manlleu com a font d’inspiració és que ha fet de l’educació una aposta estratègica de ciutat. El seu enfocament transversal i compartit parteix d’una convicció clara: la lluita contra l’abandonament escolar no pot recaure només en els centres educatius. Cal una resposta coordinada, sostinguda i arrelada al territori, i això només és possible amb una mirada política estratègica que entengui l’educació com un projecte de ciutat. La implicació activa de diferents àrees d’acció —educació, serveis socials, joventut i promoció econòmica— és fonamental per garantir una intervenció global i transformadora. Aquest és un aprenentatge clau que estem fent a la Plataforma a partir de les experiències dels municipis que millor s’estan enfrontant el repte del Zero Abandonament.

Amb una població diversa i reptes socioeconòmics importants, Manlleu ha sabut convertir la complexitat en una oportunitat. L’Ajuntament ha liderat una estratègia comunitària en què tots els serveis —educació, promoció econòmica, joventut, igualtat, serveis socials— treballen en xarxa i comparteixen objectius comuns.

• Relacionat: 15 iniciatives contra l'abandonament escolar prematur des de l'acció social

El model es fonamenta en la proximitat i el vincle, amb figures referents estables, circuits de coordinació efectius i una aposta per l’orientació com a dret educatiu. Aquesta mirada integral permet detectar riscos, activar recursos i acompanyar itineraris personals i professionals amb sentit. I tot això, posant sempre els i les joves al centre.

Orientació com a dret educatiu i eina de transformació municipal

A Manlleu, l’escola no està sola. És part d’una comunitat corresponsable que entén l’èxit educatiu com un projecte col·lectiu. El vincle amb l’Ajuntament és proper, estable i estratègic. Una de les claus més inspiradores que emergeix de l’experiència de Manlleu és l’actitud amb què l’Ajuntament s’apropa als centres educatius. La porta d’entrada no és la demanda, sinó l’oferta: “Som l’Ajuntament, què necessiteu? Com us podem ajudar?”. Aquesta disposició proactiva i generosa ha estat clau per construir vincles de confiança i trencar resistències inicials. Quan aquesta actitud s’estabilitza i es consolida, són els mateixos centres educatius els que obren les portes al municipi, buscant complicitats i activant sinergies.

Això permet que les escoles disposin de recursos, derivacions àgils i canals de comunicació efectius per fer front a situacions complexes. Una de les imatges més potents de la visita va ser la taula de diàleg amb professionals dels centres d’educació secundària de Manlleu. Tutors/es, orientadors/es i equips directius van compartir com, des del dia a dia, treballen colze a colze amb els serveis municipals per detectar situacions de risc i sostenir trajectòries educatives fràgils.

"A Manlleu, l’escola no està sola, és part d’una comunitat corresponsable que entén l’èxit educatiu com un projecte col·lectiu"

Aquest treball en xarxa, que combina espais formals de coordinació i relacions de confiança quotidianes, multiplica les possibilitats de resposta i prevenció. L’escola, així, esdevé un punt d’observació clau i, alhora, un node actiu dins d’un ecosistema que cuida, acompanya i actua. Potser, més que tenir una xarxa formalment establerta, el que marca la diferència és tenir una mirada de xarxa: una actitud col·laborativa, de responsabilitat compartida, on cada agent se sap part d’un projecte comú orientat al benestar dels joves.

• Relacionat: Com posar els joves al centre del teu pla local pel Zero Abandonament

Educació arrelada al territori i mirada inclusiva

En el cas de Manlleu, l’aposta per una orientació comunitària, compartida entre centres i serveis municipals, reforça encara més aquesta aliança: no es tracta només d’orientar itineraris acadèmics, sinó de construir oportunitats de vida amb sentit. I aquí cal fer una distinció important: no és el mateix treballar de manera transversal que fer-ho de manera col·laborativa i corresponsable. La transversalitat pot implicar presència de diferents àrees, però la corresponsabilitat suposa compromís mutu, acció coordinada i objectius compartits. I això només és possible quan es parteix d’una mirada estratègica comuna que situa els i les joves al centre de l’acció pública, garantint una atenció personalitzada, un seguiment continuat i una resposta integrada des de tots els serveis implicats. En el cas de Manlleu, això es tradueix en una acció que va molt més enllà de l’orientació: s’acompanya els i les joves i les seves famílies en tot allò que necessiten per continuar estudiant —des de l’assessorament en la tria d’itineraris i la formalització de matrícules, fins a la sol·licitud de beques, el suport escolar, els programes de diversificació curricular i la detecció precoç per a la prevenció i una escola referent a la comarca que ofereix noves oportunitats educatives.

"El que marca la diferència és tenir una mirada de xarxa: una actitud col·laborativa, de responsabilitat compartida i on cada agent se sap part d’un projecte comú"

A més, una de les claus d’aquesta estratègia és el foment de pràctiques educatives i socials que arrelen al territori. Les escoles que es vinculen al seu entorn, els serveis que col·laboren amb les famílies, i els projectes que connecten amb la realitat dels barris contribueixen a generar un sentiment de pertinença compartida. Aquesta és una eina potent per superar les lògiques d’alteritat que, massa sovint, assenyalen qui pertany i qui no al municipi. A Manlleu es treballa des d’una convicció clara: tots són Manlleu, i aquesta mirada inclusiva és també una estratègia educativa.

Una lliçó valuosa per avançar cap al Zero Abandonament

En definitiva, Manlleu ha aconseguit consolidar una lògica transversal i corresponsable gràcies a diversos elements clau:

• Un lideratge municipal ferm i compartit, capaç de generar aliances entre àrees i implicar actors diversos sota una visió comuna.
• Espais de treball conjunts i continuats entre serveis municipals i centres educatius, que van més enllà de les reunions puntuals i generen confiança mútua.
• Figures tècniques referents, que actuen com a pont entre departaments i amb les escoles, garantint continuïtat i seguiment.
• Cultura organitzativa basada en el vincle, que prioritza la comunicació fluida, la disponibilitat i la resposta ràpida davant de les necessitats dels joves.

Tot plegat ha permès passar d’una col·laboració sectorial a una acció conjunta real, on l’èxit educatiu és una responsabilitat compartida. Una lliçó valuosa per a qualsevol municipi que vulgui avançar cap a una estratègia Zero Abandonament.

Ens emportem…

Una idea clara: les aliances no es decreten, es construeixen. I Manlleu n’és un exemple viu.

I, sobretot, ens emportem la convicció que quan el territori educa, cap jove queda enrere.