Com posar els joves al centre del teu pla local pel Zero Abandonament

Fer front a l’abandonament escolar prematur (AEP) implica situar els joves al cor de qualsevol estratègia. Com viuen de primera mà aquesta realitat? Quines són les seves necessitats? Escoltar-los i involucrar-los és imprescindible per millorar l’eficàcia de les nostres intervencions.

Impulsats per la Plataforma Zero Abandonament, 15 municipis d’arreu de Catalunya han iniciat un procés de co-creació de plans locals contra l’AEP, on s’han intercanviat experiències i traçat estratègies educatives atenent a diverses realitats. Convertir els i les joves en part de la solució és important en el procés de definició d’un pla Zero Abandonament pel teu municipi.

• Relacionat: Els 5 passos per començar a definir un pla Zero Abandonament al teu municipi

4 motius per posar els joves al centre d’un pla local contra l’AEP

Els joves en risc d'abandonament escolar sovint afronten problemes invisibles, com la desmotivació o dificultats familiars, i posar-los al centre permet entendre millor aquestes situacions. Quan participen en el disseny de polítiques, se senten valorats i compromesos, millorant la seva relació i connexió amb el sistema educatiu.

Els joves no són destinataris passius, sinó actors clau en la construcció de solucions, i un Pla Local pel Zero Abandonament ha de tenir-los al centre.

A més, és important reconèixer la diversitat de les seves necessitats i oferir solucions adaptades. La seva implicació en la definició i implementació de polítiques assegura la sostenibilitat a llarg termini, creant líders juvenils i fomentant la corresponsabilitat.

Aquests són 4 motius claus:

1. Coneixement profund de les seves necessitats i capacitats. Posar-los al centre ens permet escoltar les seves vivències i entendre millor quins són els veritables factors que els allunyen del sistema educatiu i quines capacitats d’agència i resiliència tenen. Aquesta perspectiva genuïna ens ajuda a dissenyar intervencions més ajustades i rellevants per a les seves necessitats, fent que les solucions siguin més efectives i sostenibles.
2. Augment de la motivació i compromís. Quan els joves participen en el procés de disseny de polítiques, perceben que la seva veu és valorada, generant un sentiment de pertinença i responsabilitat cap a les accions proposades. Quan veuen que els plans estan dissenyats amb ells i per a ells, és més probable que hi estiguin compromesos i que se sentin connectats amb el sistema educatiu.
3. Flexibilitat i adaptació. Els joves no són un grup homogeni. Les seves necessitats varien segons el context socioeconòmic, cultural o familiar. Un pla que posi els joves al centre ha de reconèixer aquesta diversitat i oferir solucions adaptades a cada perfil.
4. Sostenibilitat a llarg termini. Quan els joves participen en la definició i implementació de les polítiques educatives, es construeix una base sòlida per a la seva sostenibilitat. Les accions que es duen a terme compten amb el suport de la comunitat juvenil, estan alineades amb les seves realitats i permeten crear líders i mentors entre els joves, garantint la continuïtat i la corresponsabilitat.

L’objectiu és aprofundir en les experiències subjectives dels i les joves per comprendre la seva realitat.

4 aprenentatges per conèixer als i les joves des de l’empatia

En el marc del procés de cocreació de plans locals, la Plataforma Zero Abandonament va organitzar una trobada amb diverses entitats del tercer sector, com Intermedia, Fundació Presme, i Casc-Mentora, on es van compartir experiències pràctiques en la lluita contra l'AEP.

Aquestes organitzacions, que treballen amb joves en risc d’abandonar els estudis, van demostrar que la col·laboració comunitària és essencial per oferir segones oportunitats formatives i socials. Els programes de mentoria i acompanyament personalitzat han estat especialment efectius per mantenir els joves connectats al sistema educatiu.

• Relacionat: Mentoria contra l'abandonament: 7 veus sobre la importància de la mentoria socioeducativa

L’objectiu, però, no només va ser conèixer els projectes d’intervenció, sinó aprofundir en les experiències subjectives dels i les joves per comprendre la seva realitat. Aquesta sessió va dur a 4 aprenentatges que volem compartir amb tu:

1. Conèixer des de l’empatia la realitat juvenil: Entendre el seu entorn familiar, les seves relacions socials i les seves expectatives és fonamental. Un pla efectiu ha de mirar més enllà del sistema educatiu i tenir en compte aquests factors externs.
2. Fer-los protagonistes del seu procés: Escoltar els joves i donar-los veu en la presa de decisions els fa sentir part del procés, fomentant el seu compromís i motivació.
3. Tenir en compte la diversitat de perfils: No tots els joves en risc d’AEP tenen les mateixes necessitats. Les opcions educatives han de ser variades, incloent-hi alternatives com la formació professional i orientació laboral.
4. Impulsar les xarxes de suport: Enfortir les xarxes de suport, que inclouen la família, professionals i altres joves, és essencial per oferir una resposta integral.

• Relacionada: Descarrega't 'Biografies d’abandonament escolar: quan el vincle falla'

Reflexions que ens porten a repensar l'estratègia contra l’AEP: els joves no són destinataris passius, sinó actors clau en la construcció de solucions. Un Pla Local pel Zero Abandonament ha de tenir-los al centre, adaptant-se a les seves necessitats i assegurant que formen part de la solució.

• Vols sumar al Zeo Abandonament? Visita zeroabandonament.cat o contacta a zeroabandonament@fundaciobofill.org