Un institut d'Algemesí a un de Badalona: "Sou els primers que es posen en contacte amb nosaltres"

La solidaritat de centres i famílies de Catalunya, les Balears i l'Estat acompanya la comunitat educativa del País Valencià, que s'autoorganitza per sortir del fang mentre denuncia "abandonament institucional".

La tarda del dimarts 29 d’octubre de 2024, el tsunami d’aigua causat per la dana es va endur per davant cotxes, arbres, cases, germans, àvies, amigues, mares, fills, deixant un rastre de fang i dolor al seu pas. Però també es va endur professores, alumnes, aules, quaderns, estoigs, escoles, ordinadors, jocs didàctics, pissarres, llibres, contes, infància.

Els centres més afectats per les inundacions han estat els d'Infantil i Primària, donat que moltes de les seves aules i material se situen en plantes baixes. “Tant a nivell individual de l'alumnat, com de centre, s’ha perdut entre el 90% i el 100% de material escolar”, lamenta Rubén Pacheco, president de la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (FAMPA) de València i de la Confederació d’AMPA Gonzalo Anaya, que alerta que les xifres d’alumnat afectat doblarien el recompte oficial, que la la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana (GVA) xifra en 24.272.

Al drama de la catàstrofe natural -excacerbada per la crisi climàtica d’orígens antropogènics-, se li ha sumat la “negligència política” que la comunitat educativa valenciana no es cansa de denunciar, i que organitzacions com el Sindicat de Treballadors de l’Educació del País Valencià (STEPV) resumeixen en “inoperància, manca d’informació i insuficiència de mesures de seguretat”.

En contraposició, hi ha hagut una riuada d’autoorganització, solidaritat i suport mutu provinent d’alumnat, famílies i professorat del País Valencià, Catalunya, les Balears i la resta de l’Estat. Una solidaritat que tot i que no substitueix el suport que hauria de provenir de l’administració, suposa una injecció de moral essencial per a les persones afectades per la catàstrofe, segons expliquen elles mateixes.

Xarxes virtuals per materialitzar l’ajuda

Des de Catalunya, una de les xarxes que ha estat enviant material a les escoles valencianes és la iniciativa autoorganitzada per xats online “Ajuda educativa Catalunya”, que està recollint material escolar, joguines i jocs des de diferents punts distribuïts per tot el país. La Maria Soriano Sevilla, mestra de primària al capdavant de la botiga Educajoc i una de les impulsores de la xarxa, explica com va començar: “Aquell primer cap de setmana després de la riuada es van crear grups de WhatsApp i Telegram a diferents comunitats i nosaltres ens vam posar al càrrec de Catalunya. Com tanta gent volia participar, els primers dies van ser un caos, per això vam fer subgrups per comarques”.

A dia d’avui, estan treballant amb un total d’uns 80 centres, dividits per comarques, i a cada comarca s'hi ha assignat una o dues poblacions afectades. “Per exemple, nosaltres coordinem el Baix Llobregat, on hi ha 22 punts de recollida i dos punt de ditribució, un a Sant Boi i l’altre a Martorell, que han enviat el material als centres d’Algemessí i Catarroja”, aclareix Soriano. Des dels punts de recollida, que es poden trobar a aquest Excel, han classificat aquest material, per edats, per tipologia de material i per escoles. La coordinació amb els centres ha estat essencial, ja que necessitaven per saber si les escoles estaven en condicions de rebre el material: “hi ha centres que ja ho han rebut, però n’hi ha als que encara no s'ha enviat perquè encara estan en tasques de neteja”, explica Soriano.

La iniciativa Dona x Dana de Labdoo.org és una altra de les iniciatives que s’estan difonent virtualment, que té l’objectiu de reutilitzar ordinadors i tauletes en desús enviant-los a les escoles que han perdut tot el material informàtic. I a més, fer-ho “sense cap cost econòmic ni mediambiental, gràcies a voluntaris i l'aprofitament de viatges, i sempre garantint una traçabilitat i transparència dels dispositius”, en paraules d’en Jordi Ros-Giralt, fundador d’aquesta plataforma col·laborativa.

Així, Labdoo està ajudant escoles afectades per la Dana, subministrant ordinadors vinguts de tota Espanya però tammbé de països com Alemanya, utilitzant transport coordinat. A València, treballen en col·laboració amb la Fundació Trilema, que els passa els contactes d'aquestes escoles. “Aquesta setmana hi ha hagut un viatge cap a València de Barcelona, i para a Vilafranca del Penedès, on alumnes de diversos instituts estan sanenejant ordinadors en el marc de l’assiguatura de servei social i comunitari”, explica Rods-Giralt. Alhora, Labdoo col·labora amb altres centres educatius com l’IES La Pineda, a Badalona, així com amb la xarxa de biblioteques públiques, “punt d'entrada de l'economia circular de Labdoo”.

D’alumne a alumne: germanor per reconstruir la biblioteca de l’IES Bernat Guinovart d’Algemesí

Una altra iniciativa reeixida i especialment simbòlica és INSTI X INSTI, sorgida d’un grup de batxillerat de l’Institut Enric Borràs de Badalona, i que altres centres com l’Institut Rubió i Ors de Sant Boi de Llobregat o el CAR de Sant Cugat han volgut replicar. L’Alba Naranjo, de 17 anys i alumna de segon de batxillerat social de l’Enric Borràs, n’és una de les impulsores. Quan va veure com la seva família i amics de València havien d’anar a netejar la seva escola, carrer i casa alhora, va decidir passar a l’acció, imaginant-se que el mateix podia passar-li a ella i al seu institut.

Estant a casa, va escriure la seva professora de Geografia: “Vaig proposar-li fer un punt de recollida de material i menjar. Però després, parlant amb la resta de companys, vam concloure que podríem arribar a un altre institut ajudant-los més específicament, i vam començar la campanya INSTI X INSTI per reposar els llibres de la biblioteca d’un dels instituts afectats.”

L’Anna Pasqual, professora de geografia de l’Alba i coordinadora pedagògica de l’Enric Borràs, explica com ella mateixa va fer el contacte amb l’Institut Bernat Guinovart d’Algemesí: “Els vaig dir que tenia un grup d'alumnes que potser volien fer alguna campanya, i em va respondre: sou els primers que es posen en contacte amb nosaltres”.En aquell moment, des del Bernat Guinovart encara no havien pogut ni calibrar els danys que havien patit, però els van enviar fotos de com havien quedat les aules, els passadissos, la primera planta d'una biblioteca mig arrassada.

“Amb tot aquest material i informació, vam reunir-nos amb les alumnes i vam plantejar fer un contacte amb més calma, proporcionant un suport a mig termini, i els va semblar molt bona idea”, recorda l’Anna. L’alumnat va pensar una imatge corporativa per la campanya - disponible per reaprofitar en obert aquí - va preparar un PowerPoint explicatiu i va fer reunions amb els delegats de totes les classes, que al seu torn, van anar fent reunions amb els 850 alumnes, amb l’objectiu d’aconseguir un euro per alumne. La mestra destaca com tot el projecte compta amb un important component pedagògic: “A banda de treballar el tema de la solidaritat hem aprofitat també per explicar què ha estat la dana, què té a veure l'emergència climàtica i coses com on m'informo, què són les fake news…”.

D’altra banda, Pasqual aclareix que s’ha volgut fer amb l’alumnat participant “la reflexió que evidentment és l'administració pertinent la que s'haurà de fer càrrec de la part grossa de la reconstrucció de les destrosses”. Tot i així, destaca el valor del simbolisme: “si és simbòlic que una conselleria d'Educació valenciana no cuidi dels seus centres, també és simbòlic que nosaltres sí que ens preocupem”. “Per això - continua - també hi ha alumnes escrivint cartes de suport que farem arribar als alumnes d’Algemesí, en una mena agermanament essencial, perquè els danys materials són moltíssims però els emocionals són incalculables”.

Sentiment “d’abandonament institucional”

Gairebé un mes després de les inundacions mortals, bona part de la comunitat educativa del País Valencià encara se sent “abandonada per part de la Conselleria d’Educació”, denuncia una “gestió deficient i desorganitzada davant els greus efectes de la DANA que encara afecta molts centres escolars” i demana la dimissió tant de Carlos Mazón com del seu conseller d’Educació, José Antonio Rovira. Així ho van fer palès milers de persones convocades per la Plataforma per l’Ensenyament Públic pel centre de València el passat dissabte 23 de novembre.

Donada l'acció que s'ha fet per part de la Conselleria d'Educació, “és més que evident que l'educació i el benestar de les xiquetes i xiquets de les zones afectades no és una prioritat, i hauria de ser-ho”, sentencia Pacheco, amb la veu entretallada. Tant el president de la FAMPA de València com el portaveu de STEPV, Ángel Ruiz posen veu a la pena i la indignació, però també ressalten com, enfront d’aquest desemparament i des del minut u de la catàstrofe, la comunitat educativa valenciana s’ha autoorganitzat per sortir del fang, de la mà de companys i companyes de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, bolcats en solidaritat amb les escoles i famílies afectades.

L’autoorganització de la pròpia comunitat educativa valenciana: suport mutu per intentar recuperar infàncies sense fang

“En tots els centres que hem visitat o contactat, la queixa és la mateixa: estan abandonats a la seua sort, i només van veure un inspector d’educació i un tècnic d’infraestructures al principi”, denuncia Ruiz. D’altra banda, el sindicalista destaca que “sí s’ha comptat amb l’ajut dels docents, el personal d’administració i serveis i de neteja dels mateixos centres educatius, les famílies i els voluntaris, mentre des del sindicat hem organitzat webs col·laboratives i hem estat visitant els centres afectats per seguir el seu estat”. En aquest sentit, Ruiz ressalta com estan treballant “colze a colze” amb les associacions de famílies i les de direccions, de primària i de secundària.

El primer pas que van fer des de la federació d’AMPAs va ser intentar establir contacte amb totes aquestes famílies. “Era i és difícil trobar a les famílies afectades: en la majoria dels casos no estan a casa, perquè estan traient fang i escombros, o intentant fer la paperassa per acollir-se a les ajudes, o estan literalment buscant-se la vida i organitzant-se com poden amb els seus fills”, explica Pacheco, que denuncia que “llevat de molts poquets casos, l'administració pública valenciana encara no ha habilitat alternatives habitacionals per a la gent afectada”.

El següent pas va ser intentar canalitzar les donacions de material escolar individual de l'alumnat i de centre que els arribàven i encara arriven des de tot el territori, per a constituir paquets per a centres i per a alumnat. Per assegurar-se que el material a nivell de centre fos realment útil, primer van passar una enquesta a totes les escoles per veure en quina situació havíen quedat i què necessitaven amb més urgència. Actualment, la FAMPA també està treballant en “Infàncies sense fang”, un projecte que pretèn portar alumnat de 5è o 6è a 1r i 2n de la ESO a albergs naturals i activitats fora dels municipis afectats, “perquè puguin passar una setmana en un entorn natural, saludable, d’espais amples, sense floridura a les parets”, exposa Pacheco.

Allà, segons explica el president de la FAMPA, els seus docents de referència els acompanyarien junt amb personal especialitzat en atenció psicològica i emocional, més enllà de proporcionar-los activitats lúdico-educatives, gràcies a l’ajuda que ens presten Save the Children i la Fundació Educo en el treball amb infants que han patit un fort xoc traumàtic. FAMPA València ha iniciat una campanya de recepció de donatius econòmics per a finançar-lo, i espera tenir recolzament per part del Ministeri de Joventut i Infància, que ha mostrat gran interès pel projecte.

Des de l’STEPV, també ressalten les ofertes d’ajuda de tots els sindicats “germans”, com la USTEC, l’STEI i l’Intersindical, que han anat a la zona els caps de setmana com a voluntaris, i de la resta de l’estat, com un sindicat d’Astúries (CSI) que va enviar-los un camió de material i roba. “Sabem que hi ha moltíssimes escoles que volen col·laborar aportant material escolar o diners per ajudar en la reconstrucció, i aquestes mostres de solidaritat i afecte que ens han impactat enormement”, agraeix Ruiz.