La UNESCO proposa renovar el contracte social per a l’educació per reimaginar els futurs plegats

“Our humanity and planet Earth are under threat. The pandemic has only served to prove our fragility and our interconnectedness. Now urgent action, taken together, is needed to change course and reimagne our futures. This report acknowledges the power of education to bring about profound change… ...It is neither a manual nor a blueprint but the opening up of a vital conversation.” UNESCO, 2021.

El passat 10 de novembre, en el marc de la 41ena Conferència General, la UNESCO va presentar el seu nou informe Reimagining our futures together. A new social contract for education (UNESCO, 2021).

En el procés d’elaboració hi han participat més d’un milió de persones, institucions i entitats d’arreu del món, entre les quals cal remarcar l’aportació des de Catalunya del Col·lectiu Els Futurs de l’Educació. La seva col·laboració consta al llistat de contribuïdors del final de l’informe, amb el relat de l’experiència d’Escola Nova 21 com a iniciativa enfocada a la transformació educativa, orientada a l’assoliment de l’ODS 4 de NU per a una educació de qualitat per a tothom al llarg de tota la vida.

Què és aquest informe? I per què surt ara?

Al llarg dels seus 75 anys, la UNESCO ha comissionat diversos informes globals per a repensar el rol de l'educació en moments clau de transformació de la societat. Estem a punt de celebrar els 50 anys de la publicació Learning to be: The world of education today and tomorrow (UNESCO 1972), també anomenat “informe Faure” pel seu autor principal Edgar Faure, que reclamava concebre l’educació des d’una visió humanista i democràtica, basada en la seva condició de dret fonamental.

Dues dècades després, l’informe Learning: The Treasure Within (UNESCO, 1996), liderat per Jaques Délors, posava de manifest el caràcter necessàriament integral de l’educació i advocava per equilibrar els 4 pilars clau de l’aprenentatge en qualsevol entorn educatiu: l’aprendre a conèixer, l’aprendre a fer, l’aprendre a ser i l’aprendre a conviure.

El Rethinking education: Towards a global common good? (UNESCO 2015) es pot considerar l’avant-sala del que és l’informe que s’ha presentat aquesta tardor. En aquell cas la UNESCO proposava considerar “l’educació i el coneixement com a béns comuns mundials” apel·lant a tota la societat a co-responsabilitzar-se’n com a “tasca col·lectiva clau en un món cada vegada més complex”.

“L’educació encara no ha complert la seva promesa de contribuir a forjar un món més just, sostenible i en pau.”

Amb l’informe Reimagining our futures together. A new social contract for education (UNESCO, 2021), la UNESCO entoma el llegat de tots aquests precedents i davant de la situació actual del món, amb reptes i crisis múltiples que ens assetgen i l’existència flagrant encara de grans desigualtats en l’accés a una educació de qualitat arreu, assumeix que “l’educació encara no ha complert la seva promesa de contribuir a forjar un món més just, sostenible i en pau”.

Per això proposa un nou contracte social que comporti transformar l’educació per a transformar el món. Aquest nou contracte social s’ha de basar en “els principis inherents als drets humans (inclusió i equitat, cooperació i solidaritat, responsabilitat col·lectiva i interconnectivitat)” i s’ha de regir per dos principis fundacionals que s’han de complir per a qualsevol educació del futur que imaginem:

• “Assegurar que el dret a una educació de qualitat es garanteix per a tothom i al llarg de tota la vida”: dret a l’educació d’infants, adolescents, joves i persones adultes.
• “Reforçar l’educació com una tasca col·lectiva, pública, és a dir, com a bé comú”, per a garantir que respon efectivament a la construcció de futurs més sostenibles, justos socialment i pacífics: el potencial transformador de les societats humanes que té l’educació enfocat a “canviar radicalment la manera de relacionar-nos entre nosaltres i amb el planeta”.

L’informe, davant dels reptes globals actuals que afronta la humanitat, identifica “les disrupcions emergents amb una implicació més significativa sobre l’educació”: el planeta i el canvi climàtic, les desigualtats socio-econòmiques, la regressió democràtica i de drets humans amb l’auge dels moviments populistes i xenòfobs, l’acceleració vertiginosa de les tecnologies digitals i la relació amb la Intel·ligència artificial. Amb el repte transversal de la persistent i creixent inequitat en l’accés i la qualitat de l’educació en molts llocs dels món, agreujada per la pandèmia mundial aquests darrers anys.

L’informe identifica les disrupcions emergents amb una implicació més significativa sobre l’educació.

Per això, fa 5 propostes per renovar l’educació:

1. “Pedagogies basades en la solidaritat i la cooperació”: la pràctica educativa hauria d’impulsar les capacitats intel·lectuals, socials i ètiques dels alumnes per a treballar junts i transformar el món amb empatia i compassió.
2. “Els currículums i els coneixements comuns”: cal fer més èmfasi en l’aprenentatge ecològic, intercultural i interdisciplinari, que ajudi alumnes a accedir i produir coneixements, i desenvolupar, alhora, la seva capacitat de criticar-los i aplicar-los. Un aprenentatge que fomenti el llenguatge científic, digital i humanístic, i desenvolupi la capacitat de distingir allò que és cert d’allò que és fals. I, finalment, que promogui la ciutadania activa i la participació democràtica.
3. “La docència, professió col·laborativa i referent en la transformació educativa i social”: la col·laboració i el treball en equip hauria de caracteritzar la tasca docent, i la reflexió, la recerca i la creació de noves pràctiques i coneixement pedagògics hauria de ser integral en la docència. Per tant, els docents haurien de ser actors clau en el debat públic sobre els futurs de l’educació.
4. “Les escoles, espais a protegir perquè garanteixen la inclusió, l’equitat i el benestar individual i col·lectiu, però a més a més també perquè són espais de promoció de la transformació que volem del món cap a futurs més sostenibles, justos i en pau”: fer dels entorns educatius espais referents, “model dels futurs als què aspirem”, i en els quals els docents comptin amb tot el reconeixement i suport socials per al seu rol clau.
5. “Les oportunitats educatives al llarg de tota la vida i en diversos espais socials i culturals”: cal connectar els entorns d’aprenentatge naturals, construïts i virtuals, i promoure oportunitats educatives en tots els temps i espais a través d’ecosistemes educatius ben travats, “la vitalitat dels quals és l’expressió del compromís de la societat cap a l’educació i els seus infants i joves”.

Finalment, per a l’activació d’aquest procés de construcció col·lectiva d’un nou contracte social per a l’educació, la UNESCO fa una crida a l’acció especialment en el camp de la recerca i la innovació, i en la cooperació internacional i la solidaritat global. Un procés en què les contribucions haurien d’arribar de tothom - docents i educadors, alumnes, acadèmics i centres de recerca, governs i societat civil -, i s’hauria de bastir des la cooperació internacional i la tasca de les institucions globals.

L’informe és una invitació cap a un diàleg social i global sobre l’educació, per a repensar i actuar junts, i reimaginar els nostres futurs plegats.

Així doncs, aquest informe no s’erigeix com a un manual o com un full de ruta, sinó com una invitació cap a un diàleg social i global sobre l’educació, per a repensar i actuar junts, i reimaginar els nostres futurs plegats.

Quines oportunitats ens brinda aquest informe en el nostre context?

En aquest sentit, a Catalunya, al llarg de la història i especialment els darrers anys, s’han mobilitzat molts esforços, recursos i entusiasme des dels centres educatius, les famílies i la comunitat educativa en general per tal de donar resposta a quina educació volem per a quina societat del present i del futur. Així, la crida que fa la UNESCO amb aquest nou informe per a un diàleg social que ens porti a transformar l’educació per a reimaginar els nostres futurs, a Catalunya ens agafa ja de camí.

“Encara tenim molta feina a fer per assolir l’equitat educativa i aconseguir que l’educació esdevingui l’avantguarda dels futurs que imaginem.”

Tanmateix, la crida de la UNESCO ens interpel·la perquè encara tenim molta feina a fer, tant pel que fa a l’assoliment de l’equitat educativa, com per aconseguir que l’educació esdevingui l’avantguarda dels futurs que imaginem, en termes de sostenibilitat ambiental, qualitat democràtica, igualtat d’oportunitats per a tots els infants i joves, o de relació amb el món digital i la intel·ligència artificial.

Així, hem avançat en la incorporació de l’enfocament competencial a l’escola, però encara estem lluny de garantir que l’aprenentatge d’infants i joves respongui efectivament als reptes globals d’avui, amb l’educació per al desenvolupament sostenible i la ciutadania global al centre, tal i com reclama la UNESCO.

El treball en xarxa entre centres educatius i equips docents s’ha multiplicat exponencialment aquests darrers anys, densificant el necessari nivell “meso” (nivell micro, per a les aules o entorns educatius, i nivell macro, per als sistemes educatius) que és clau per a la generació d’entorns educatius innovadors (Manual per a entorns d’aprenentatge innovadors, OCDE, 2017), però encara hi ha molts docents que desenvolupen la seva tasca bàsicament des de l’acció individual, amb poc treball en equip i sense prendre part en processos d’indagació col·laborativa i millora constant de la seva proposta docent.

“Moltes escoles encara no desenvolupen el seu paper de node articulador connectant i dinamitzant les relacions entre tots els espais i temps educatius.”

A més a més, l’ecosistema educatiu del nostre país és dens i fructífer, amb propostes innovadores, originals i diverses, tant a nivell local de molts barris i pobles, com a nivell nacional. Però, en aquest ecosistema, moltes escoles encara no desenvolupen el seu paper de node articulador (“hub” si fem servir l’anglicisme) connectant i dinamitzant les relacions entre tots els espais i temps educatius. I, finalment, si l’escola no només és aprenentatge per al futur sinó que ha de ser exemple d’acció present per a transformar la societat, infants i joves encara no participen prou activament en l’aprenentatge i en la construcció de la vida col·lectiva a l’escola, amb veu i vot.

Per això, aquest informe ens brinda almenys dues bones oportunitats per donar un impuls important en el nostre camí de transformar l’educació per a transformar el món.

La primera, ens aporta arguments sòlids per donar per superats alguns dels debats que han mantingut la comunitat educativa del nostre país dubtosa sobre cap a on avançar. Perquè, sense cap mena de dubte, promou un enfocament competencial, interdisciplinar i integral de l’aprenentatge, basat en estratègies d’indagació col·laborativa d'alumnat i de docents, en l’evidència científica i en la participació activa de l'alumne, i que connecti tots els espais i temps educatius.

I la segona, amb aquest informe es reforça que la transformació de l’educació és imperiosa si volem aconseguir capgirar la situació del futur per a la supervivència de la humanitat i del planeta. Per tant, utilitzem aquesta reivindicació de tants i tants joves i no tant joves d’un món més sostenible, just i solidari com a motivació i motor de canvi d’aquesta transformació educativa, fent de l’escola l’espai des d’on transformar la realitat per canviar el món.

Tenim el context històric i socio-educatiu per entomar el repte de la UNESCO d’obrir un debat ampli i inclusiu per a un nou contracte social per a l’educació que ens permeti reimaginar junts els nostres futurs. Aprofitem l’avinentesa i fem de la transformació del futur del món el nou impuls a la transformació educativa.