Autonomia de centre, avaluacions externes i rendició de comptes: Una agenda educativa internacional amb resultats incerts

L’autonomia de centre i la rendició de comptes (o accountability) són dues polítiques orientades a la reforma de la governança escolar que s’estan aplicant arreu del planeta. Molts agents educatius, incloent organismes internacionals com l’OCDE, consideren que aquestes polítiques són adients a l’hora de promoure tant l’efectivitat com la diversificació dels sistemes educatius.

L’autonomia de centre i la rendició de comptes acostumen a implementar-se de manera simultània. Això es deu, d’una banda, al fet que els governs estan més predisposats a concedir més autonomia als centres educatius si aquests accepten ser avaluats de forma més regular i sistemàtica. D’altra banda, també s’explica perquè els centres educatius necessiten comptar amb suficients marges d’autonomia per poder introduir millores i redreçar el seu projecte educatiu en el cas que els seus resultats no siguin prou satisfactoris. L’avaluació externa es dibuixa així com un instrument central a l’hora d’implementar aquesta agenda educativa ja que permet a les administracions educatives supervisar ‘a distància’ si els centres educatius – que a priori són cada cop més autònoms - assoleixen els objectius d’aprenentatge fixats als currículums o als programes nacionals de millora educativa. La mateixa LEC, en el seu preàmbul considera que l’avaluació externa és un “instrument imprescindible per desenvolupar l’autonomia (de centre)” . Per tots aquests motius, no resulta estrany que les avaluacions externes siguin un dels instruments de política educativa que s’hagin estès més ràpidament arreu durant les darreres dècades. 

En els gràfics adjunts podem observar l’evolució en l’adopció d’avaluacions externes en els països de l’OCDE, com una bona part d’aquestes avaluacions han anat adoptant un caràcter censal i com es centren en un conjunt més delimitat de matèries, com són les matemàtiques i la llengua (veure document adjunt).

Tant l’autonomia de centre com la rendició de comptes són polítiques que es poden combinar i configurar de formes molt diferents. Els sistemes de rendició de comptes varien molt en funció de qui avalua els centres, els indicadors que s’utilitzen en aquesta avaluació i les conseqüències que se’n deriven. En essència, es combinen les avaluacions externes amb polítiques d’incentius més o menys explícits vinculats als resultats. En l’àmbit internacional, veiem com les avaluacions poden estar associades amb la promoció professional del professorat, l’assignació de bonus econòmics o la publicació dels controvertits rànquings escolars.

Pel que fa a l’autonomia de centre, es tracta d’una política que varia molt en funció de l’èmfasi posat en diferents àmbits de decisions. Els centres poden ser més o menys autònoms en la gestió del personal, les polítiques d’alumnat, la gestió dels recursos econòmics o l’àmbit pedagògic i curricular. D’altra banda, l’autonomia de centre també varia segons com es distribueixin les responsabilitats, les quals poden recaure principalment en l’equip de direcció, o bé distribuir-se entre la direcció i el claustre de professorat.

Estem parlant de polítiques molt sensibles al context, de manera que poden tenir efectes molt diferents, que fins i tot vagin en sentits oposats segons l’entorn social i institucional en què s’apliquin. De fet, nombrosos estudis assenyalen la naturalesa contradictòria d’aquestes polítiques. No és el mateix treballar en contextos afavorits que en escoles amb un alt percentatge d’alumnat amb dificultats socials i/o d’aprenentatge. Igualment, l’abast d’aquestes polítiques serà diferent segons si les famílies poden escollir l’escola pels seus fills o si l’alumnat s’assigna segons zones d’escolarització. Tampoc serà el mateix en funció de si es publiquen classificacions de centres escolars segons els seus resultats en les avaluacions.

En definitiva, les proves externes, la rendició de comptes i l’autonomia de centre, són instruments i polítiques amb què es pretenen generar noves formes de gestió escolar i noves fonts d’informació per a la millora educativa. S’argumenta, a tall d’exemple, que més autonomia afavorirà que els centres responguin millor a les demandes socials del seu entorn i a les necessitats educatives del propi alumnat. L’autonomia també s’entén com un motor per la millora pedagògica que promou l’apoderament local i la professionalitat dels equips directius i del professorat. De fet, els centres escolars amb nivells més alts d’autonomia haurien de saber, molt millor que qualsevol agència educativa central, com proveir els serveis educatius d’un mode eficient i eficaç.

Ara bé, malgrat es tracti de polítiques que han agafat molta centralitat en l’arena educativa internacional, molts dels seus efectes són encara incerts. S’argumenta que la pressió generada pels sistemes d’avaluació estandarditzada pot estar associada a una simplificació del currículum, a la consegüent modificació de les pràctiques pedagògiques (en detriment de la innovació educativa) i a un augment de la insatisfacció docent. També s’assenyala que la combinació entre les polítiques de rendició de comptes i els sistemes d’avaluació podrien reforçar certes dinàmiques de competició entre centres i de segregació escolar. Així, les polítiques de rendició de comptes, basades en sistemes d’avaluació externa i dutes a terme en contextos d’autonomia escolar, podrien enfortir un cercle d’elecció, de doble sentit, entre un cert perfil de centres escolars i un cert perfil de famílies. En contextos d’elecció escolar, els centres dotats d’autonomia podrien actuar de forma estratègica per atraure alumnat d’un origen social més avantatjat. A la vegada, la preferència de certes famílies, orientada cap a centres amb una composició més avantatjada, podria fer que la xarxa escolar s’anés polaritzant de forma progressiva.

El projecte REFORMED

Davant d’aquestes incerteses, el projecte REFORMED (Reforming Schools Globally: A Multi-Scalar Analysis of Autonomy and Accountability Policies in the Education Sector), que estem desenvolupant des de la Universitat Autònoma de Barcelona amb finançament de l’European Research Council, té per objectiu analitzar la difusió internacional i la implementació de les polítiques d’autonomia i de rendició de comptes a diferents països: Noruega, Holanda, Xile i Espanya. En el context espanyol, l’estudi es du a terme tant a Madrid com a Catalunya. Una part important de la recollida de dades de l’estudi es basa en el subministrament de qüestionaris adreçats a equips directius i al professorat de centres d’educació primària i d’educació secundària obligatòria.

La perspectiva internacional i comparada de l’estudi ens permetrà:

• Identificar les percepcions i actituds dels equips directius i del professorat envers l’autonomia de centre i la rendició de comptes, i analitzar com aquestes percepcions i actituds condicionen els processos d’implementació de les polítiques en qüestió.
• Analitzar fins a quin punt els diferents models d’avaluació i d’autonomia escolar que s’apliquen a països diferents tenen la capacitat de condicionar les pràctiques pedagògiques i els nivells d’inclusió educativa dels centres.
• Explorar la relació entre pràctiques d’autonomia de centre, sistemes d’avaluació externa i processos d’elecció escolar.

Més enllà dels seus objectius acadèmics, el projecte REFORMED té l’objectiu d’identificar quins models d’autonomia escolar poden contribuir a millorar la qualitat educativa i la satisfacció del professorat, a la vegada que promouen i garanteixen l’equitat dels sistemes educatius. Podeu trobar més informació del projecte a la pàgina web: www.reformedproject.eu.

L’estudi de cas català està essent desenvolupat amb el suport de la Fundació Jaume Bofill, de manera que us mantindrem informats dels resultats principals de l'estudi a través d’aquest i d’altres canals de la Fundació.