Com pot contribuir la coeducació a la millora educativa?

Malgrat els avenços aconseguits amb la (quasi) universalització de l’escola mixta i l’accés a l’escolarització de les noies en totes les etapes educatives, el sistema educatiu segueix perpetuant rols i estereotips de gènere no igualitaris. Davant la insuficient capacitat de l’escola mixta per modificar aquests models, profundament travats en la societat, la coeducació va aparèixer com un pas més en la finalitat de generar un canvi cultural: una nova manera d’educar en el desenvolupament integral de les persones, al marge d’estereotips i rols de gènere, i que condueixi a unes relacions més igualitàries entre nois i noies.

Fa uns anys, Daniel Gabarró hi aportava una nova perspectiva: la coeducació podia ser una solució inesperada per al fracàs escolar. A més de construir unes relacions més igualitàries, educar des d’altres models de masculinitat milloraria la relació dels nois amb l’escolaritat i reduiria les seves quotes de fracàs i abandonament escolar, ara per ara superiors a les de les noies. La coeducació, per tant, també podria resoldre reptes educatius.

Els centres escolars, motors de la igualtat de gènere

Des de la coeducació s’ha considerat que el sistema educatiu és el recurs socialitzador amb més potencial transformador deque disposa la  nostra societat i, per tant, l’espai més idoni des d’on construir les bases per a unes relacions més igualitàries entre nois i noies.

A Catalunya el marc normatiu reconeix la necessitat d’avançar cap a una escola coeducativa.  La Llei contra la violència masclista del 2008 destacava la coeducació en l’àmbit educatiu com a element fonamental en les prevenció de la violència masclista. El 2009, la LEC establia la coeducació i el foment de la igualtat entre dones i homes com un dels principis rectors del sistema educatiu.

L’acció del Govern se centra en proveir de recursos als centres interessats per a que dissenyin els seus propis projectes coeducatius. Es tracta de materials d’ús per aquells centres que volen transmetre un nou model de gènere a partir de la informació i els conceptes, de les pràctiques, les actituds i els valors que s’hi donen (desenvolupament d’eines per elaborar projectes coeducatius de centre, formació als docents per l’ús de pràctiques i llenguatge coeducatiu, elaboració de materials curriculars,  disseny d’espais coeducatius (ex. patis escolars) o processos d’implicació i formació de la comunitat educativa (famílies, monitors, professionals de lleure, etc.), entre d’altres. L’acció, doncs, queda en la majoria de casos a voluntat dels propis centres, i de l’interès de la comunitat educativa de cada centre. En l’àmbit municipal, alguns ajuntaments també han desenvolupat plans de coeducació i projectes d’acompanyament a les escoles, però no és un desplegament ni sistemàtic ni generalitzat.

Tampoc és que en altres comunitats autònomes s’hagi avançant molt més en l’estructuració d’un sistema coeducatiu, amb l’excepció d’intents pioners a Andalusia i Euskadi, i més recentement la Comunitat Valenciana que ha presentat un ambiciós Pla Director de Coeducació (amb finançament específic per implementar-lo). Una de les apostes fortes d’aquest pla és desenvolupar les condicions necessàries perquè els professionals de l’educació puguin treballar des de la perspectiva de la coeducació, amb intervencions en la formació inicial i permanent del professorat, el currículum i materials curriculars (incorporar  coneixements tradicionalment femenins - vinculats a la cura i la reproducció-, nous models de masculinitat, educació afectivo sexual orientada a prevenir la violències de gènere i el sexisme, promoure la igualtat, el respecte a l’altre, l’acceptació de la diferència i de la llibertat dins els principis de la convivència, la pau i la no violència, etc).

A pesar de la proliferació de plans i projectes coeducatius en el decurs de les darreres dècades, la coeducació està mostrant tenir límits en la seva capacitat per revertir les desigualtats de gènere: avui perviuen hàbits i estereotips que estan al darrera de fenòmens com les diferents trajectòries educatives de nois i noies o a la persistència del sexisme i la violència de gènere entre els adolescents.  Sembla pertinent qüestionar-se cap a on hauria d’evolucionar la coeducació per tal d’esdevenir més efectiva en la transformació cultural que desitja.

Quin potencial té la coeducació per resoldre reptes educatius?

Amb la finalitat d’obrir un debat sobre quins són els reptes de la coeducació en el context català i interrogar-nos sobre com la coeducació pot ser una via per resoldre alguns dels problemes educatius, hem encarregat a Coeducacció un treball que identifiqui els desafiaments que s’albiren i elabori una proposta d’accions. Alguns dels interrogants que guien aquesta revisió són:

• Podem fer un balanç d’on s’ha aconseguit arribar amb la coeducació fins ara? Quin tipus de pràctiques es desenvolupen? Quins resultats obtenen?
• Perquè no hem assolit els objectius esperats? Quins són els obstacles?
•  Perquè cal avançar cap a unes relacions igualitàries des de l’escola? Què ens hi juguem? On hi ha l’oportunitat?
• Com es vincula la coeducació als reptes educatius del s. XXI?
• Com pot contribuir la coeducació a la millora educativa?

Esperem que aquest treball serveixi per comprendre la situació actual, assenyali els reptes que s’obren i apunti propostes per alimentar el debat sobre cap a on ha d’evolucionar l’educació en igualtat.