Dades obertes en educació: on som?

Cal un canvi de cultura: de tenir tancades les dades i pensar quines es poden obrir, a obrir-les totes i pensar què s’ha de tancar. Aquesta va ser la contundent afirmació de l’Ignasi Labastida al Seminari de Dades Obertes.

En un seminari molt intens, ple de reflexions interessants sobre l'existència de dades, l'accés a les mateixes i els usos que se'n poden fer, es van fer més preguntes que donar respostes. Els assistents van expressar que un dels principals entrebancs per fer recerca en educació és saber, de manera acurada, quines bases de dades hi ha i quina informació contenen. Sense això, és difícil saber quines recerques es poden plantejar. Però no tot és saber què hi ha, també ens hauríem de preguntar si el que existeix ens serveix per estudiar el que realment té interès. És a dir, què no hi ha i faria falta per fer recerques robustes i que aportin valor? Hi ha un dèficit important de dades amb variables explicatives com la situació socioeconòmica dels estudiants o la seva situació familiar, per posar algun exemple. 

S'ha de tenir en compte, també, que l'administració acumula dades per al seu funcionament i per al compliment de les seves obligacions envers la ciutadania. Però aquestes dades no estan pensades per a l'anàlisi i això afecta a la seva qualitat i al seu contingut. 

També ens vam preguntar qui hauria de tenir accés a les dades. El fet que tant ciutadania com investigadors tinguin accés a totes les dades pot tenir efectes no desitjats. Per exemple, si es poguessin consultar dades d'origen geogràfic dels matriculats per centre educatiu, podria provocar que els centres amb un alt grau de segregació encara en patissin més, perquè les famílies autòctones no hi matricularien els seus fills i filles. Probablement, s'haurien de marcar unes "línies vermelles" uns límits a no traspassar a l'hora de posar dades a disposició.

Destaquem finalment el debat entorn als usos polítics o fiscalitzadors que, amb un accés il·limitat a les dades, podrien donar-se. El fet que, tot sovint, la recerca s'utilitzi en sentit negatiu, com un arma a usar contra algú que es considera el culpable de la situació, no ajuda a que es permeti, i fins i tot s'esperoni, l'avaluació i l'anàlisi de l'educació del país. Caldria canviar aquesta realitat i fer que la recerca esdevingui un element positiu, una manera de posar llum sobre el que no funciona com es desitja, per poder pensar en polítiques de millora i perfeccionament del sistema. 

Per a més informació, podeu accedir a:

- Informació general del projecte www.edudadesobertes.cat 

- El llistat de bases de dades sobre educació, generada gràcies a l'enquesta feta a investigadors i investigadores del país, en aquest enllaç.

- El recull complet de les reflexions del seminari, amb el llistat d'assistents, aquí.

- La presentació que va fer en Julià Minguillón al seminari, "Resultats de l'enquesta sobre fonts de dades en educació"

- La presentació que va fer l'Ignasi Labastida al seminari, "Dades en obert i recerca: com i a on?"