Els reptes de la formació de persones adultes, punt de partida per a repensar estratègies de futur

Amb l’objectiu d’analitzar la situació i elaborar propostes de millora del sector de la Formació de persones adultes, s’ha iniciat una recerca -amb la participació de persones i institucions amb coneixement de l’àmbit- que en una primera fase ens ha permès identificar quines són les principals necessitats i reptes a les que el sector cal que doni resposta. 

El context actual del sector de la Formació de persones adultes (FpA) es troba en un moment de canvi en tots els sentits: des de nous perfils i necessitats canviants de les persones que es volen formar, passant per l’aparició de noves competències clau per a la societat actual, fins a temes més estructurals sobre la pròpia organització, governança i definició del sector. Cal plantejar estratègies clares sobre cap on volem que vagi la Formació de persones adultes a Catalunya i a partir d’aquí establir línies d’actuació i mesures que hi contribueixin.

La primera part de l’estudi apunta una sèrie de necessitats i reptes fortament interrelacionats que seran el punt de partida per a repensar les estratègies de futur:

En primer lloc, cal que la formació sigui flexible i s’adapti a les necessitats de les persones adultes a nivell de continguts, metodologia i organització. Els aprenentatges han d’oferir oportunitats per a que cada persona desenvolupi els seus projectes personals, professionals i de ciutadà/na. Les persones adultes requereixen, cada vegada més, formació al llarg de la vida pel que fa a continguts transprofessionals i de competències transversals. Aquesta hauria de ser prou flexible per adaptar-se al context actual i a la situació de cada persona. Així mateix, els formats i metodologies amb les que es s’ofereix actualment la formació acostumen a estar força encorsetats i caldria tendir cap a mètodes més innovadors i una gestió de l’oferta pel que fa a calendaris, matrícules, etc. més oberta i que respongui a les necessitats presents a cada territori.

Per altra banda, es detecta la necessitat d’una major coordinació i relació entre entitats, serveis i agents implicats. Tot i que la realitat és molt heterogènia a cada lloc i que sí que s’observa una forma de treball més pròxima i coordinada a municipis petits, es considera important enfortir aquesta relació entre agents implicats a nivell d’entitats del territori, municipi i país. Així doncs, cal coordinar els recursos disponibles i mirar quines sinèrgies es poden crear a través d’un treball en xarxa que també facilitarà la derivació entre serveis i el pas entre etapes educatives.

En aquest sentit, la formació hauria d’estar sempre vinculada a l’entorn a través de l’enfortiment de la relació amb els barris i la implicació de la comunitat. Cal que es creïn aliances entre els diferents vèrtex de l’educació –formal, no-formal i informal- també en l’etapa adulta, com s’està treballant a altres etapes educatives. Pel que fa als centres de formació de persones adultes, es posa de manifest la necessitat que aquests es dotin de més autonomia i capacitat per poder gestionar-se en base a cada realitat territorial.

Un altre punt que apareix com a prioritari i en el que hi ha un fort consens és la millora de l’orientació i l’acompanyament de l’alumnat. Els centres de formació de persones adultes poden jugar un paper important pel que fa l’orientació, però caldria una estratègia global per incorporar la figura d’orientador/a al sistema i establir un espai –físic i/o virtual- on qualsevol ciutadà pugui obtenir assessorament i veure les opcions formatives que té a nivell de territori. Així mateix, també és necessari l’acompanyament i seguiment durant, i fins i tot posterior, a la realització de la formació.

Per altra banda, es plantegen diferents necessitats de formació de docents de persones adultes com són l’especialització de continguts, mètodes pedagògics enfocats al col·lectiu de persones adultes, i innovació metodològica que permeti adaptar-se a l’actualitat. Des de diferents sectors es posa sobre la taula que l’existència d’una oferta formativa universitària amb l’especialització de FpA faria, a part de millorar les competències generals de la professió, revaloritzar els professionals d’aquesta branca.

La visibilitat i el reconeixement de la FpA dins del sistema educatiu és molt feble, traduint-se, principalment, en una manca d’espai reconegut dins del sector. Però també pel gruix de la societat aquest àmbit tampoc es distingeix com una necessitat o un servei bàsic que han de tenir els barris o els municipis. El fort desconeixement del sector alerta sobre la necessitat de donar-hi visibilitat a tots els nivells.

Però hi ha certs perfils d’alumnes al que és difícil accedir, no només per falta de visibilitat del sector. Cal treballar per millorar l’accés i incorporació del perfil d’alumnat “que no arriba”, els “no alumnes”. No es disposa de gaire informació sobre aquest perfil, però sovint es tracta de persones migrades que no coneixen encara la llengua i els serveis disponibles. S’han de trobar els mecanismes per fer arribar la informació a totes les persones adultes que tinguin interès en formar-se.

Finalment, per poder fer una avaluació més a fons de l’àmbit, cal homogeneïtzar i ampliar la recollida i anàlisi de dades amb un enfocament més ampli. Actualment les avaluacions es centren molt, dins la formació formal, en el número de persones que assisteixen i/o que acaben els cursos oficials (rendiment acadèmic), però es podrien introduir nous indicadors més relacionats amb la qualitat de aprenentatge, el funcionament del centre o el nivell d’integració amb del territori (el rendiment social, per exemple).