L’OCDE alerta que l’elevat abandonament escolar genera precarietat i vulnerabilitat social al llarg de la vida

• L’OCDE dona un nou toc d’atenció per l’alt abandonament escolar a Espanya, que és més elevat a Catalunya. L’informe Education at a Glance 2023 publicat per l’OCDE torna a alertar que Espanya encara té uns nivells massa alts de joves que han deixat els estudis abans d’hora.
• El percentatge d’aturats amb estudis bàsics (16,2 %) triplica el dels aturats amb estudis superiors (4,9 %). L’impacte en termes d’atur, en episodis de crisi econòmica, és molt més intens en la població menys formada: l’any 2013 va arribar al 31,7 % en la població amb estudis bàsics mentre que per a la que tenia estudis superiors va ser del 13,7 %.
• De nou, es torna a posar sobre la taula la urgència d’abordar de manera ambiciosa els elevats nivells d’abandonament escolar a Espanya i especialment a Catalunya. Cal que el Departament impulsi el Pla de Xoc contra l’abandonament escolar anunciat per Educació i reclamat per unanimitat al Parlament de Catalunya, que inclogui mesures com:
  • l’ampliació de l’oferta de formació professionalitzadora i de segones oportunitats
  • el desenvolupament de programes locals de suport educatiu
  • incrementar els recursos per a la prevenció i lluita contra l’absentisme escolar.
• L’informe torna a demostrar que allargar les trajectòries educatives repercuteix en increments de les perspectives d’ocupació en el curt termini, en ingressos més alts i en menys afectació de l’atur en temps de crisi.
• La formació professional és una via de continuïtat educativa clau i amb un alt retorn laboral, però falta una estratègia de país i més recursos públics en formació professional.
• Malgrat l’increment de la despesa educativa que s’ha produït a Espanya i a Catalunya arran de la pandèmia, continuem per sota dels nivells d’inversió dels principals països europeus i amb un infrafinançament de recursos clau com la formació professional.

Barcelona, 13 de setembre de 2023

Any rere any, l’informe Panorama de l’Educació (Education at a Glance) publicat per l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ofereix un retrat dels principals indicadors educatius del con, en clau comparativa i d’evolució (recursos destinats a l’educació, escolarització en les diferents etapes, retorns laborals de l’educació, etc.). Enguany, l’acabat de publicar Education at a Glance 2023, amb focus en l’estat de l’educació professionalitzadora als diferents països, torna a mostrar la urgència de lluitar contra l’abandonament educatiu prematur en aquells països on aquest és un fenomen preocupant, com és el cas de Catalunya i Espanya. “L’OCDE referma amb dades molt contundents que hi ha una diferència abismal de salaris i atur entre la població que assoleix estudis postobligatoris i la que no. Hi ha una bretxa molt clara, i tenim molts joves amb nivells baixos d’estudis ”, destaca Miquel Àngel Alegre, cap de projectes a la Fundació Bofill.

Encara una bossa massa important de joves amb molt baix nivell d’estudis

Allargar les trajectòries educatives és vital perquè les persones disposin de majors oportunitats laborals i majors ingressos al llarg de la vida, i tant a Espanya com a Catalunya tenim encara una bossa molt important de joves que han abandonat prematurament els estudis.

• D’acord amb dades del darrer estudi internacional de l’OCDE (Panorama de l’educació 2023), a Espanya, un 27% del joves adults entre 25 i 35 anys no han assolit els estudis postobligatoris, percentatge que gairebé duplica la mitjana de països de l’OCDE (14%). A Catalunya, aquest percentatge és dos punts més alt, arribant al 28 %.

Gràfic 1. Nivell de formació de la població adulta. Catalunya 2020.

Font: elaboració pròpia amb dades de l’Estadística d’Estudis de la Població, Idescat

• Malgrat la reducció els darrers anys dels nivells l’abandonament educatiu prematur (joves entre 18 i 24 anys que no han assolit una titulació secundària postobligatòria) i del nombre de joves en aquestes mateixes edats que ni estudien ni treballen (Ni-Nis), l’any 2022 Espanya i Catalunya continuen presentant taxes preocupants d’aquests dos indicadors:

Gràfic 2. Evolució de l’abandonament educatiu prematur a la UE-28, Espanya i Catalunya, 2002 a 2022.

Font: IDESCAT i Enquesta de Població Activa. Ministeri d’Educació i Formació Professional (2023).

Espanya (joves 18-24 anys): 13,9% d’abandonament educatiu, 13,5% de Ni-Nis.

Catalunya (joves 18-24 anys): 16,9% d’abandonament, 14,4 Ni-Nis.

Unió Europea (joves 18-24 anys): 9,6% d’abandonament, 12,4 Ni-Nis.

Gràfic3. Joves entre 18 i 24 anys que ni estudien ni treballen (%), per CCAA, 2018-2022

Font: elaboració pròpia amb dades de l’Eurostat

Allargar l’escolarització millora l’ocupació i els ingressos

Any rere any, informes com els de l’OCDE demostren l’estreta relació que existeix entre educació i ocupació. Com més s’allarguen les trajectòries educatives més s’incrementen les perspectives d’ocupació en el curt termini, més alts són els ingressos i menys afecta l’atur en el temps de crisi.

• A Espanya, l’any 2022, la taxa d’ocupació entre els joves adults amb estudis superiors (25 a 34 anys) és del 81%, lleugerament per sobre de la de la població amb estudis professionals postobligatoris (76%) i molt per sobre de la dels joves amb secundària postobligatòria general (65%) o amb estudis obligatoris o menys (63%).
  
  

Aquestes dades demostren, alhora, l’alt valor de canvi que té la formació professional postobligatòria en l’accés al mercat de treball, gairebé equivalent a la dels estudis universitaris.

• A Catalunya, les taxes d’ocupació són més altes per a tots els nivells educatius, i els joves amb estudis professionals se situen com segon col·lectiu amb una taxa d’ocupació més alta (89,8 %), després dels estudis superiors (95,1 %).

Gràfic 4. Ocupació per nivell d’estudis. Catalunya, 2014-2022

Font: elaboració pròpia amb dades de l’EPA, INE

• Si ens fixem en l’atur, a Catalunya podem veure com el percentatge d’aturats amb estudis bàsics (16,2 %) triplica el dels aturats amb estudis superiors (4,9 %). L’impacte en termes d’atur, en episodis de crisi econòmica, és molt més intens en la població menys formada: l’any 2013 va arribar al 31,7 % en la població amb estudis bàsics mentre que per a la que tenia estudis superiors va ser del 13,7 %.

Gràfic 5. Atur per nivell d’estudis. Catalunya 2005-2022

Font: elaboració pròpia amb dades de l’EPA, INE

• En termes d’ingressos, a Espanya, l’any 2021, la població amb estudis obligatoris o menys té un 20% menys retribució que les persones amb estudis secundaris postobligatoris, mentre que la població universitària guanya un 55% més que la que no supera els estudis postobligatoris.

La formació professional és clau com a via de continuïtat educativa i també pel seu alt retorn laboral. Manca una estratègia de país i més recursos públics en formació professional

Malgrat els retorns individuals i com a país que té la formació professional, a Espanya i Catalunya manquen encara joves amb trajectòries postobligatòries sòlides de formació professional, així com un increment de la inversió pública que s’hi destina.

• A Espanya (2022), entre els joves adults de 25 a 34 anys, els joves amb estudis professionals postobligatoris tenen una taxa d’ocupació pràcticament equivalent a la dels universitaris (76% i 81%, respectivament), molt superior a la dels joves amb secundària postobligatòria general (65%) o amb estudis obligatoris o menys (63%).

• En particular, a Catalunya, com a la resta de l’estat, existeix un clar desquadrament entre el nivells de qualificació de l’ocupació, d’una banda, i els nivells formatius de la població (general, jove i ocupada), d’altra banda.

Segons mostren les dades del gràfic 6, a Catalunya l’any 2022 hi ha prop d’un 20% de llocs de treball de qualificació mitjana sent ocupats per població amb nivells formatius o més baixos (estudis bàsics) o més alts (superiors) dels que requeririen.

Gràfic 6. Relació entre nivell de qualificació de l'ocupació i nivell de formació de la població a Catalunya, 2022

Font: elaboració a partir de dades de l'Enquesta de Població Activa i de l'Estadística dels estudis de la Població, extretes d'Idescat

• En perspectiva internacional, Espanya es troba en la franja de països on la proporció de joves matriculats en opcions de formació professional és més baixa: de la població jove entre 15 i 19 anys escolaritzada, tan sols un 14% cursa formació professional (un 24% si considerem només els estudiants de secundària postobligatòria). Aquests percentatges són lluny de la mitjana europea: 23% escolaritzats a la formació professional (37,2% sobre els estudiants de secundària postobligatòria).
  
  

• Alhora, a Espanya el nivell de joves que no completen els estudis professionals postobligatoris és alarmant: un 54% no els completen a temps, lluny del 38% del conjunt de l’OCDE. En el cas de la secundària postobligatòria general, el percentatge de no compleció a temps és del 26% (23% a l’OCDE).
  
  
  
  
• En el cas de Catalunya, la compleció de graus formatius és superior a l’espanyola: 37 % per als cicles de grau mitjà i 36 % en els de grau superior. Pels batxillerats, a Catalunya la no compleció és del 17 %.
  
  

Gràfic 7. Graduació en postobligatoris respecte els matriculats. Catalunya, cursos 2014-15, 2017-18 i 2020-21.

Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Educació

Malgrat l’increment de la despesa educativa que s’ha produït a Espanya i Catalunya arran de la pandèmia, continuem per sota dels nivells d’inversió dels principals països europeus i amb un infrafinançament de recursos clau com la formació professional

Cal destacar l’increment de la despesa total en educació que es va produir en la gran majoria dels països de l’OCDE arran de la pandèmia, també a Catalunya i Espanya.

• L’any 2021 el percentatge de la despesa pública en educació sobre el PIB va ser del 4,26% i del 4,92% a Catalunya i Espanya, respectivament, encara per sota de països com Bèlgica, Dinamarca o Suècia, amb percentatges superiors al 6%.

• En concret, a Catalunya, El 2020, el 66,5 % de la despesa total en educació (8.973 M€) es destina a l’educació no universitària (5.963 M€).

Gràfic 8. Despesa pública en educació respecte al PIB. Espanya i Catalunya, 2000-2021 (%)

*Unitats: % sobre el PIB regional a preus de mercat

(a) dades avançament del PIB

(p) dades provisionals del PIB

Font: elaboració pròpia amb dades del Departament d’Educació.

• Malgrat l’increment pressupostari general, continuen mancant inversions estratègiques per lluitar contra la desigualtat educativa i els baixos nivells formatius dels i les joves, tant a Catalunya com a Espanya. En aquest sentit, cal destacar l’encara situació d’infrafinançament de la formació professional al nostre sistema educatiu:

A Espanya la despesa en estudis secundaris professionals representa el 0,41 % del PIB, en contrast amb el 0,64 % de despesa en estudis secundaris postobligatoris generals. Al conjunt de la UE, els pesos s’inverteixen: 0,54 % postobligatòria professional i 0,43 % postobligatòria general.

Propostes bandera per allargar les trajectòries educatives del conjunt de joves a Catalunya

És vital continuar incrementant el pressupost educatiu en vistes a assolir l’objectiu del 6% del PIB marcat per la LEC. Considerant la significativa davallada demogràfica que afecta en el nostre país a les principals edats d’escolarització, aquest increment pressupostari permetria augmentar significativament la despesa per alumne.

Però la recerca internacional i l’evidència empírica al nostre país ha demostrat a bastament que en un moment com l’actual no millorarem els principals indicadors educatius si no apostem decididament per polítiques educatives equitatives, que ajustin la distribució dels recursos en funció de les necessitats dels alumnes, els centres educatius i els seus entorns.

Apuntem aquí set propostes bandera per avançar en la lluita contra la desigualtat educativa i a favor de l’allargament de les trajectòries educatives de tot l’alumnat:

• Cal que el Departament impulsi el Pla de Xoc contra l’abandonament escolar anunciat per Educació i reclamat per unanimitat al Parlament de Catalunya. Aquest pla hauria de contemplar la planificació i dotació de mesures com les que es detallen a continuació.

• Dotar de recursos i estratègia els plans locals de prevenció i lluita contra l’absentisme escolar, basats en circuits eficients d’identificació i adaptats a les diferents tipologies de casos.

És clau impulsar una estratègia de país de prevenció i lluita contra l’absentisme escolar, i que impulsi i doti d’instruments i recursos els plans locals d’absentisme al conjunt de municipis, garantint que aquests compten amb: un procediment àgil i consolidat d’identificació de casos i situacions d’absentisme (esporàdic, continuat, perllongat o total; també aquells casos d’absentisme temporal, per motius lligats a causes familiars o a estades al país d’origen) i un circuit d’atenció ajustat a les necessitats, que compti amb la participació del d’actors involucrats: centre educatiu, comissions d’escolarització, OMEs, TPEs i altres serveis municipals (serveis socials, joventut, salut, policia, etc.), EAP, etc.

• Serveis locals d’orientació per donar suport i eines d’acompanyament específiques als centres educatius, als i les joves i a les seves famílies.

Aquests serveis hauria d’operar com a oficina de finestreta única, “atenció primària”, del conjunt dels recursos d’orientació especialitzats presents a cada territori, i alhora contemplar accions d’acompanyament de major o menor intensitat i durada depenent de les necessitats detectades, amb un focus especial en els moments de finalització d’etapes educatives. En tot cas, comptant amb recursos propis (personal orientador de referència, campanyes, accions als barris) i en contacte amb entitats socials i centres educatius, especialment durant l’educació secundària.

• Desenvolupament de programes locals de suport educatiu, adaptats a les necessitats d’aprenentatge dels infants i adolescents del municipi.

Sota el lideratge de l’Ajuntament, aquests programes haurien d’incloure aspectes clau com ara: un sistema de detecció de necessitats competencial, en coordinació amb els centres de primària i secundària; territorialització i programació de l’oferta de suport en funció de les necessitats detectades; gratuïtat de la participació per a les famílies amb menys recursos.

• Impuls de programes de mentoria per a infants i joves entre 12 i 18 anys identificats com a absentistes o en risc de ser-ne.

Aquests programes de mentoria haurien de poder oferir a mig termini cobertura plena per al conjunt de casos d’absentisme o risc d’absentisme detectats entre aquestes edats. Parlem de programes locals, implementats per mentors especialistes o formats en la metodologia de la mentoria educativa, amb modalitats adaptades a la severitat del cas (des del caràcter preventiu a la reconducció de situacions cròniques), amb un calendari de trobades no inferior a un any i amb una freqüència mínima d’una trobada per setmana.

• Xarxes locals de formació al llarg de la vida, amb lideratge municipal i la participació dels diferents centres i serveis implicats.

Aquestes xarxes hauria de comptar amb la participació de tots els agents, serveis i recursos implicats en la formació d’adults al territori (instituts, centres de formació de persones adultes, escoles de segona oportunitat, entitats socials i comunitàries, etc.), i desenvolupar funcions clau com: mapejar i coordinar les línies d’acció dels diferents serveis, recursos i entitats (formals i no formals); detectar públics absents en la formació, i incentivar-ne la participació; establir un dispositiu d’orientació a persones adultes; desenvolupar programes d’acollida, l’alfabetització i la formació bàsica d’adults i famílies nouvingudes.

• Ampliació de l’oferta de formació professionalitzadora i de segones oportunitats al nostres país.

Actualment, a Catalunya, 40.000 joves haurien de retornar als estudis per tal d’assolir-se l’objectiu de la Unió Europea d’arribar a una taxa d’abandonament educatiu prematur no superior al 10%. Recollint les conclusions de l’informe de l’OCDE, caldria fer una aposta d’inversió estratègica pels ensenyaments professionalizadors, considerant els seus beneficis per a les carreres educatives i laborals de les persones i atenent a les necessitats de progrés del nostre país. Indicativament, caldria comptar amb:

• 25.000 noves matriculacions en opcions estratègies de formació de grau mitjà.
• 7.500 noves places en programes de formació i inserció (PFI).
• 7.500 noves places en programes de segona oportunitat.