La normativa no ha de ser un fre per a la millora dels horaris escolars

La vigent Constitució Espanyola diu que l’ensenyament bàsic és obligatori i gratuït. Les lleis han disposat que l’ensenyament bàsic –format per l’educació primària (EP) i l’educació secundària obligatòria (ESO)- comprèn deu anys d’escolaritat i es desenvolupa, de manera regular, entre els sis i els setze anys d’edat, imposant a l’alumnat l’obligació d’assistir a classe –no diu, literalment, activitat lectiva- amb puntualitat en uns cursos acadèmics de 175-178 dies lectius. 

Igualment, a Catalunya s’assignen 875-890 hores/any a l’EP i 1050 hores/any a l’ESO. Això és 5 i 6 hores diàries respectivament en el supòsit d’una equidistribució de les hores mínimes entre la totalitat dels dies lectius mínims. Normalment, en horaris de matí i tarda (en ocasions, aquesta normalitat –pel que fa a les tardes- és realment anormal).

L’horari lectiu, segons la llei d’educació de Catalunya, està integrat per les hores destinades al desenvolupament del currículum establert per a cada etapa o nivell d’ensenyament. L’horari escolar, que compren el lectiu, pot estendre’l fins a les 1050 hores/any. És a dir, un escreix màxim de 160-175 hores/any a l’EP, i sense possibilitat de creixement a l’ESO. 

Aquest és un marc general que es considera complert, inclús en molts casos d’incompliment (alumnat que completa l’EP i l’ESO en menys de deu anys, alumnat migrant des-escolaritzat o mig escolaritzat en origen, alumnat en règim no regulat de homeschooling, alumnat amb 10 anys d’escolarització set a EP i tres, alumnat que deixa d’assistir als 16 anys abans d’acabar el 10è curs acadèmic, alumnat absentista intermitent o episòdic, alumnat amb horaris escolars superiors als màxims, etc.). És a dir, hi ha –a la pràctica- una modulació del marc general d’acord a l’evolució i circumstàncies personals i familiars de l’alumnat.

Per altra banda, hi ha un autèntica filigrana d’adjectivació dels horaris. L’horari lectiu, ja referit, inclou a l’EP un 10% del total com esbarjo, cal entendre que la interpretació de dedicat a desenvolupar el currículum és flexible o adaptativa. L’horari curricular, per la seva banda, per a alguns alumnes inclou l’anomenat suport educatiu personalitzat (SEP) que es realitza fora de l’horari lectiu o l’aprenentatge servei (APS) curricular, avaluable i sense assignació d’horari lectiu. L’anomenada sisena hora que s’aplica en alguns centres de primària no és lectiva però està sovint vinculada directament al currículum. Aquests serien exemples extra-lectius de dedicació a desenvolupar el currículum. L’horari general del centre inclou diferents tipus de serveis, hi ha centres públics de primària que estan autoritzats a incorporar el temps de menjador com a lectiu. 

Els horaris d’activitats complementàries i extraescolars, organitzats en ocasions per altres entitats o empreses, presenten –en realitat- en els currículums anomenats competencials unes fronteres no sempre nítides entre sí ni amb els horaris lectiu i curricular. Les activitats de caràcter especial (visites, sortides, estades o celebracions) en moltes ocasions representen un escreix notable d’horari respecte de l’habitual i els centres docents tenen autonomia per a programar-les. En realitat, les denominacions tenen una càrrega tradicional o històrica, lectiu com passar programa –llegir- o curricular com contingut encadenat de cursos i matèries –camí-. Actualment, aquests conceptes s’han entortolligant.  

Pel que fa a l’atribució horària teòrica a les matèries, el decret regulador de l’EP contempla 560 h/etapa de lliure assignació per part de cada escola una mitjana de poc menys de tres hores setmanals en ús de la respectiva autonomia (hi caben, doncs, ampliacions dels mínims de matèria, metodologies globalitzadores, activitats quasi fronteres amb curriculars no lectives o complementàries, etc.). En canvi, a l’ESO totes les hores lectives estan atribuïdes a una o altra matèria (en aquest darrer cas, a causa –potser- de l’assignació de les quotes de professorat especialitzat, més que d’una veritable orientació als estudiants), per bé que els treballs de síntesis i els projectes de recerca no tenen assignació horària.

Aquest és un marc general que es considera complert, inclús en molts casos d’incompliment (activitats de caràcter especial que anul·len les assignacions de matèria en els dies que es porten a terme, estratègies de reforç instrumental en horaris d’altres matèries, alumnat amb atenció individual domiciliària, alumnat en unitats d’escolarització externa, alumnat en unitats en aules hospitalàries, alumnat amb plans individualitzats, programes singulars o programes de diversificació curricular, alumnat amb convalidacions o exempcions, alumnat que cursa de manera simultània ensenyaments bàsics amb estudis de música o dansa, alumnat amb dedicació extraordinària a l’esport, esportistes d’elit, alumnat amb tractaments recuperadors externs, i un llarguíssim etcètera). 

També, en la regulació de drets i deures de l’alumnat s’hi inclou el dret a la formació que contempla que l’organització de la jornada de treball escolar s’ha de fer prenent en consideració, entre d’altres factors, el currículum, l’edat, les propostes i els interessos de l’alumnat, per tal de permetre el desenvolupament de la seva personalitat. Cal notar que el concepte treball escolar és menys restrictiu que horari lectiu o horari curricular, i que el desenvolupament de la personalitat opera com una ràtio interpretativa més genèrica que l’assoliment de les competències curriculars. Segurament, és la base lògica que permet organitzar el cúmul d’excepcions que –sense ser exhaustius- s’han anat referint més amunt.

Trobem una sèrie de concrecions del temps escolar (horaris inicials, hores diàries, distribució en matins o tardes, horaris per dinar, dies festius de lliure elecció per part dels centres, etc.) que s’estableixen anualment per ordre del Conseller d’Educació. Aquestes disposicions, en tant que no reprodueixin normes de rang superior, caduquen cada curs, és a dir no suposen cap obstacle a priori a propostes diferenciades d’organització del temps escolar.

Conclusió: Hi ha un marc general regulat amb una autèntica plèiade d’excepcions, només algunes barreres limitatives en els nombres totals d’hores escolars i lectives, i  en les assignacions d’hores a matèries a l’ESO. En alguns casos, es podrien superar conceptualitzant els horaris d’activitats o comptabilitzant certes activitats o dedicacions com a lectives o curriculars (com si es tractés, per exemple, de crèdits de lliure configuració). La majoria de barreres es podrien superar a través de l’ordenació del calendari escolar anual.

En qualsevol cas, caldria disposar d’un ampli acord social que contempli els interessos, les expectatives i els drets de tots els actors educatius, sense perjudicar drets individuals, que asseguressin la regularitat de la participació de l’alumnat en l’activitat educativa a les escoles, la claredat en els períodes o intervals horaris de custòdia dels menors per part de les escoles, i la seguretat i benestar dels estudiants (especialment, pel que fa a les activitats autònomes que impliquin l’ús de serveis escolars).

Les concrecions dels temps escolars que podrien apartar-se dels estàndards, més o menys comuns, actuals s’haurien d’aprovar, autoritzar i avaluar per tal d’assegurar la seva optimització.