Nota de premsa. Precisions a les notícies sorgides arran de la presentació de PISA 2009: avaluació de les desigualtats educatives a Catalunya

La Fundació Jaume Bofill va presentar, el passat dimarts 25 d'octubre de 2011, l'informe sobre les dades del PISA 2009 a Catalunya, com havia fet en les edicions anteriors. Els resultats i les conclusions de l'informe sobre el nostre sistema educatiu són molt rellevants, malgrat que una nota metodològica sobre la mostra en el dossier de premsa s'ha convertit en el centre de la notícia: ha posat en dubte el valor de l'enquesta i li ha atribuït intencionalitat al biaix.

Voldríem fer algunes precisions:

- En cap moment hem qüestionat la representativitat de la mostra, tanmateix perquè si haguéssim tingut dubtes al respecte no haguéssim fet l'explotació d'aquestes dades ni haguéssim publicat l'informe (diu el dossier: "Sense poder afirmar que la mostra no és representativa del conjunt de Catalunya, en aquesta edició les característiques de la mateixa presenten alguns dèficits importants"). El prestigi de l'OCDE, en aquest sentit, avala precisament la nostra confiança en la mostra. - Tampoc hem atribuït cap intencionalitat o manipulació als canvis en la mostra.

- Les dades sobre el percentatge d'alumnes exclosos de la mostra van ser enviats directament per l'OCDE a l'equip responsable de la recerca a petició del mateix. Aquestes dades indicaven el percentatge d'exclusió de les diferents comunitats autònomes espanyoles, essent, el de Catalunya, del 5,93%. Recentment, l'OCDE al capítol 14 del informe tècnic del PISA (PISA 2009 Technical Report, Preliminary version) marcava aquest percentatge en el 5,97% (veure http://www.oecd.org/dataoecd/14/19/48578790.pdf)

- Ens va semblar necessari reflectir que el propi informe de l'OCDE assenyala que les normes de mostreig utilitzades al PISA permeten als països d'excloure fins a un 5% de la població corresponent, ja sigui mitjançant l'exclusió de les escoles o bé mitjançant l'exclusió d'estudiants a les escoles.* Aquests criteris s'expliquen al capítol 2 de l'informe.

- Sempre analitzem la composició de la mostra i ens va semblar necessari assenyalar que, segons dades oficials, el percentatge d'alumnes immigrats a la mostra del PISA és clarament inferior al de la població de referència. També constatem que entre les edicions del 2006 i 2009 el percentatge d'alumnes de 4rt d'ESO presents a la mostra de PISA ha passat del 69,8% al 76,7%.

- En el dossier de premsa diem que "sense qüestionar la representativitat", la mostra "pot haver tingut influència en els resultats finals" i que la millora de resultats l'any 2009 pot ser que "no hagi estat deguda tant a una millora del sistema educatiu com a aquest biaix de la mostra". L'OCDE ha dit avui que considera que aquest biaix ha d'haver tingut una influència mínima en els resultats. Amb aquesta consideració pensem que s'eliminen aquestes suposicions. Era el nostre deure constatar-ho però no esperàvem que el debat se centrés en això.

- Desitgem que les conclusions de l'estudi serveixin per obrir debats de qualitat, tenint en compte la seva rellevància. En la roda de premsa i el dossier assenyalem especialment els aspectes positius de l'informe, molts d'ells recollits per la premsa, que ens agradaria destacar malgrat que tota recerca també ha de reflectir les necessitats de millora:

a) L'educació a Catalunya és més equitativa que en altres territoris: té un percentatge menor d'alumnat en risc de fracàs escolar.

b) A Catalunya, les diferències de puntuació entre els centres de titularitat pública i els de titularitat privada, i entre l'alumnat que parla català a casa i el que hi parla castellà desapareixen quan es té en compte l'efecte del nivell socioeconòmic i cultural de l'alumnat i dels centres.

c) Catalunya té més alumnes resilients (alumnes d'èxit provinents d'entorns desafavorits) que altres territoris. Aquests alumnes ens confirmen que les condicions desfavorables no ens impedeixen aconseguir l'èxit.