Poden les evidències apoderar els centres?

Estem vivint un moment de transformació educativa apassionant, ple de reptes i oportunitats que ens demanen donar el millor de nosaltres i estar en processos de constant aprenentatge. Aquesta onada de canvi pot segons com marejar-nos i fer-nos tenir massa fronts oberts. Qui molt molt abraça poc estreny diuen...

Acompanyant aquesta innovació, existeixen moviments que aposten per l’ús de les evidències per a la millora educativa. És un món molt ampli, on trobem grups amb una visió de What Works in Education, o bé amb una perspectiva més flexible com ara Evidence-Informed Education i d’altres més relativistes com en Dylan Wiliam qui afirma: “Everything works somewhere, nothing works everywhere”.

S’obren moltes incògnites que encara estan per resoldre: Com generem evidències de qualitat en l’àmbit educatiu? Com les fem arribar als centres educatius d’una manera efectiva? Com impliquem als centres educatius en la generació d’aquest coneixement? Com apoderem als docents per a enriquir la seva pràctica professional? Com experimentem a l’hora que assegurem la qualitat?

Hi ha milers de recerques rigoroses i interessants que ens diuen coses que funcionen i que no funcionen a l’educació. Segur que a tots els docents, direccions i qualsevol actor educatiu ens encantaria saber-ne més i així prendre decisions amb més fonaments tant a nivell pedagògic com de gestió. Un dels grans referents és en John Hattie, qui fa un llistat dels 150 factors que millors efectes positius generen en els estudiants. També trobem posicions més relativistes en quant a les evidències. 

Per saber-ne més, un equip de la Fundació Jaume Bofill (@mnadalanm i @hgardo) han participat a la trobada ResearchED a la ciutat de Haninge, a prop d’Estocolm. Aquesta comunitat aposta per un enfocament nou i molt interessant sorgit des de les aules. L’impulsor és un docent, en Tom Benett. Aposten per la creació de xarxes de coneixement compartit entre els centres de recerca i les escoles per engegar projectes d’alta qualitat i arrelats a les realitats de cada centre i comunitat educativa. Van fent trobades informals i accessibles a tothom a diversos països per compartir la seva experiència en aquest àmbit i “desvirtualitzar-se”. Podeu consultar allò més destacat de la trobada a Suècia través de l’etiqueta #rEDHan. Allà vam conèixer projectes i persones que estan construint les xarxes internacionals del moviment de les evidències a l’àmbit educatiu. El Dr Gary Jones és un dels referents teòrics més importants. Ha desenvolupat un toolkit descarregable amb un model operatiu per a que les escoles puguin estar al dia i enriquir les seves pràctiques de forma continua gràcies a les evidències. D’altra banda, l’Alex Quigley i en Carl Hendrick el projecte més important del Regne Unit en quant a l’ús d’evidències a les escoles. El projecte es diu Research Schools Network i està impulsat per la Education Endowment Foundation. 

Des de la Fundació Jaume Bofill ja hem donat les primeres passes. El projecte Què funciona en educació? realitzat conjuntament amb l’Ivàlua ha suposat un primer gran impacte en aquest àmbit. S’hi donen pistes per apropar-nos a les evidències de polítiques i pràctiques educatives que milloren els aprenentatges d’infants i joves. Aquí teniu vídeos i publicacions per poder saber-ne més. 

Us convidem a seguir compartint i participant per créixer, innovar i aprendre a través de les evidències utilitzant l’etiqueta #Eduevidències.