Teixint entorns d’aprenentatge

Teixir un projecte educatiu global, que generi contextos d’aprenentatge amb coresponsabilitat entre els diferents agents educatius i culturals, i que posi en valor el desenvolupament cultural i artístic de les persones al llarg de la seva vida. Aquesta és la missió del programa IntersECCions de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, que el passat 2 de juliol va celebrar la seva escola d’estiu, l’espai comú de relació i trobada entre les persones de les comunitats educatives i culturals que han estat implicades en els diferents projectes i espais de treball durant aquest curs 2017/18. Es tracta d’un dels projectes pilots d’Educació 360, amb el que es vinculen projectes conjunts d’educació, cultura i comunitat. 

Experiències com les d’El Prat de Llobregat, mostren algunes de les possibles vies per avançar en la consecució d’un dels principals reptes educatius d’avui: crear entorns d’aprenentatge innovadors. Fa uns anys, l’OCDE esbossava les línies estratègiques d’una transformació educativa que passa per generar vincles entres diferents actors i espais educatius. En concret, el darrer dels 7 Principis de l'aprenentatge de Innovative Learning Environments, ens convidava a “crear entorns d’aprenentatge que promouen intensament la “interconnexió horitzontal” entre àrees de coneixement i matèries, i per tota la comunitat i el món en general”.

Bona part de les experiències d’Educació 360 presenten noves pràctiques i maneres d’entendre i organitzar el que s’entén per educació, en què les fronteres entre temps formals i no formals, entre currículum i lleure, entre centre escolar i entorn es desdibuixen i donen peu a projectes educatius globals que transcendeixen de la distinció i la separació d’activitats, temps i espais tradicionalment lectius i no lectius. 

Perquè cal evolucionar cap a aquest tipus de projectes? Quins reptes educatius ens pot ajudar a superar? Quins beneficis aporten a l’educació i, en especial, als infants i joves?  Hi ha múltiples raons per a les quals és necessari avançar en projectes d’educació a temps complet. Una d’elles és que cap agent educatiu (tampoc els centres escolars ni els seus professionals) no pot respondre en solitari a les necessitats educatives d’avui, sinó que l’aprenentatge ha de ser necessàriament social i per tant, hi ha de treballar coordinadament diversos tipus de professionals i agents que en complementin i reforcin la tasca educativa. 

Altres arguments evidencien els avantatges educatius que comporta la realització d’activitats fins ara etiquetades com a no formals. Diversos estudis demostren que aquestes activitats permeten, entre altres coses, experimentar amb noves i diferents possibilitats per a l'aprenentatge tant dins com fora de les àrees temàtiques del currículum escolar, i contribueixen al desenvolupament cognitiu, emocional, social i cultural dels infants i adolescents. 

Cal insistir, a més, que les activitats no formals compten amb un ampli reconeixement normatiu com és el dret a l’educació i al lleure en la Convenció sobre els Drets de l’Infant de les Nacions Unides (1989), i a casa nostra, la Llei d’educació de Catalunya (2009) (LEC) i la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència (2010) de Catalunya. I tot i així, no hi ha garanties d’accés universal a aquest dret, que segueix essent el principal espai de desigualtats educatives, i depèn del capital econòmic, cultural i social de les famílies.

Ja fa anys que alguns països han vist que invertir en programes educatius que fomentin l’equitat és una política eficient i eficaç en termes socials i la gran palanca de millora del sistema educatiu. L’aposta passa per ampliar les oportunitats educatives no només garantint l’accés a activitats tradicionalment no formals, sinó transitant cap a un sistema educatiu centrat en la creació d’entorns d’aprenentatge on les activitats no lectives s’integren en un projecte conjunt amb les activitats lectives. 

Aquest és també l’interès que impulsa el programa IntersECCions, que ho posa en pràctica amb projectes desenvolupats als centres educatius i dissenyats de manera conjunta entre els equips docents i professionals externs (d'equipaments, d'entitats, tècnics municipals...). Utilitzant la cultura com a motor de transformació educativa i social, genera processos educatius a través del  teatre, música, dansa, arts visuals; suport en l'aprenentatge de l'anglès; coneixement de la ciutat, el seu patrimoni i la seva història i tradicions; o el projecte LECXIT de foment de la lectura.

Les avaluacions internacionals indiquen que aquesta és una aposta amb importants beneficis, entre les quals destaca la millora el clima i la satisfacció de la comunitat educativa, l’enfortiment de la vinculació dels alumnes i de les seves famílies amb l’escola (amb un reforç positiu dels sentiments i actituds cap a l'educació, millora les expectatives educatives, i reverteix positivament en l’assistència i la conducta escolar). Un conjunt de resultats que afavoreixen les condicions per al progrés educatiu, sobretot en nois i noies més desafavorits. 

Es tracta, doncs, d’anar estenent aquest esperit d’obertura i cooperació, fent que les aliances i les xarxes esdevinguin la forma habitual de treball, connectant els temps i els espais educatius i d’aprenentatge per garantir de forma efectiva la igualtat d’oportunitats educatives.