Educació i estabilitat laboral a Catalunya

Aquest estudi analitza la mobilitat dels individus entre tres estats en relació al treball remunerat, caracteritzats pel seu diferent grau de seguretat en l’ocupació i particularment transcendents en el context socioeconòmic català: no ocupat, ocupació inestable i ocupació estable. L’objectiu principal és determinar la influència de l’educació reglada sobre la mobilitat entre aquests estats. Amb aquesta finalitat, utilitzem les dades del Panel de Desigualtats a Catalunya (Fundació Jaume Bofill) per ajustar diversos models logit multinomials dinàmics amb efectes aleatoris, enfrontant així mateix el problema de les condicions inicials desconegudes.

Trobem evidència d’una forta dependència del nivell de seguretat actual del treballador respecte del seu nivell de seguretat previ en el temps, així com de l’existència d’un cicle excloent entre la no ocupació i l’ocupació inestable. L’educació reglada modula les transicions entre els tres estats de la següent manera: el nivell d’estudis universitaris, ceteris paribus, protegeix de forma significativa de la pèrdua de seguretat en l’ocupació i incrementa també de forma significativa la probabilitat d’augmentar-la en pràcticament les sis transicions possibles.

Per altra banda, els resultats suggereixen que les probabilitats de millorar la seguretat en l’ocupació augmenten de forma gradual a mesura que augmenta el nivell educatiu (efecte de gradient). L’educació reglada actua de forma similar per a homes i dones, sense que s’hagi trobat evidència de canvis significatius en els seus efectes si es compara el període de cicle econòmic a l’alça, amb el de crisi actual.