El valor de l’avorriment

Avorrir-se no és dolent!

És força habitual que quan els infants es queixen que “estan avorrits” es generi una reacció immediata per part dels progenitors de buscar i proposar activitats per fer. El fet que en la nostra cultura industrialitzada el “no fer” es visqui com un error, unit a la pressió de les famílies per donar als fills i filles una infància “perfecta”, generen una combinació que dóna com a resultat aquesta resposta quasi inconscient.

Frenar aquesta espiral d’hiperestimulació passa per redescobrir els plaers simples de la vida, per prioritzar la qualitat a la quantitat, i per permetre que els infants s’avorreixin. En aquest sentit és important ensenyar els nostres fills i filles que l’avorriment és una situació plena d’oportunitats:

1. L’avorriment és el lloc de naixement de la creativitat. Solucionar l’avorriment dels infants és castrar les seves pròpies capacitats de resolució de problemes i impedir que siguin sobirans del seu propi temps. Com a molt, en aquestes situacions, feu un canvi menor: obriu una finestra, reproduïu música, o simplement col·loqueu un llibre o puzle a la taula sense fer cap comentari.
2. Eviteu renyar-los quan es queixen que estan avorrits fent-los la reflexió sobre com els nens i nenes a l’Àfrica no s’avorreixen. Això només crea vergonya i no poden entendre-ho.

1. No critiqueu mai a un infant per “no fer res”, la majoria de nosaltres passarem la nostra vida adulta intentant aprendre a no fer res.

1. Quan un nen o nena està immers en la seva pròpia activitat, no l’interrompeu ni comenteu res. Això soscava la seva capacitat d’atenció i els redirigeix a buscar la propera entrada sensorial.

1. Planifiqueu menys. Anar a un museu? Un parc? Una partida de joc? Genial! Que sigui aquesta l’única activitat programada del dia.

1. Quan aneu a un museu, o a un parc d’atraccions, no hi ha cap necessitat de “veure-ho tot”. Respecteu que el vostre fill o filla vulgui fer la foto d’un dinosaure una vegada i una altra. És important recordar-nos a nosaltres mateixos que cada activitat té valor i que no hem de tenir pressa per “fer-ho tot”.

1. Quan és l’última vegada que els vostres fills o filles us han vist gaudint del vostre temps? O d’un llibre? O d’una mica de meditació o d’escoltar música? Feu-ho davant d’ells.

1. Permeteu que els infants estiguin sols. Estar sols una estona és un luxe que els pares i mares sovint anhelem. El que no ens adonem és que als infants (fins i tot els més petits) a vegades també els agrada i els convé. Confirmem que estaran segurs, fem-los saber que som a la vora, i permetem que el seu joc es converteixi en una manera de desenvolupar el seu propi ritme i el seus interessos.

Tenim una infografia de resum que esperem que t’agradi!

Font: Slow parenting i el valor de l’avorriment-Faros