La darrera etapa de l’ESO és un punt de transició clau pels i les joves, ja que han de prendre decisions que indubtablement influenciaran les seves vides, tant a nivell formatiu i professional, però també personal i familiar. Bona part d’aquestes decisions estan condicionades per les expectatives i aspiracions educatives de cada persona. Un primer repte amb el que ens trobem és que la informació i eines per treballar les expectatives dels i les joves solen estar compartimentades per temàtiques, dificultant l’elaboració d’un diagnòstic individual que permeti donar el millor suport en matèria d’orientació i adaptar les seves expectatives formatives i professionals a la realitat. Alhora, un segon repte és que el sistema d’orientació tendeix a proporcionar una visió focalitzada en les esferes formatives i/o professionals, sovint ignorant la resta de dimensions vitals (p.ex. la salut, el temps d’oci, lloc de residència). És important tenir en compte altres situacions i preferències personals a l'hora d’orientar els i les joves, tant a l’hora de treballar les expectatives com en l’elecció de trajectòries formatives i professionals.
Per tal de fer front a aquests dos reptes, les preguntes clau que aquest capítol afronta són: Com podem treballar les expectatives dels i les joves de forma global? Quins principis orientadors es podrien posar en pràctica a Catalunya per tal de desplegar aquest objectiu?
Mesures per promoure un model d’orientació global:
- Un model global d’orientació veuria els i les joves com a persones i no solament com a estudiants, tenint en compte que els seus plans de vida van més enllà dels purament formatius i/o professionals. Hi ha altres factors com ara la preferència per un lloc de residència i/o preferències del temps de lleure que també s’han de tenir en compte a l’hora de prendre les decisions formatives i professionals.
- L’elaboració d’un pla estratègic de centre que treballi la infusió curricular permetria adaptar l’activitat orientadora a les característiques dels i les joves i el seu entorn. Un model global d’orientació incorporaria activitats d’orientació durant les hores lectives de cada assignatura all llarg dels diferents cursos d’ESO, promouria la connexió amb l’entorn i antics alumnes, presentant un ventall de realitats sobre diferents trajectòries formatives i professionals d’èxit que cobreixin les diferents opcions que tenen al seu abast.
- Promoure i finançar la recerca, monitoratge i avaluació de la pràctica orientadora a Catalunya, per tal de millorar l’efectivitat dels programes d’orientació. És essencial promoure la recerca de les expectatives educatives i professionals d’aquelles persones que no volen anar a la universitat, ja que tenim poca evidència sobre els tipus de programes d’orientació que funcionen, per a qui i sota quines circumstàncies.
- Promoure el model global d’orientació més enllà de la secundària obligatòria. Flexibilitzar les opcions de les diferents trajectòries post-obligatòries i assegurar la possibilitat d’adaptació i canvi pot ajudar a promoure trajectòries no-lineals i menys normatives que s’adaptin millor a les necessitats de les persones i el seu context de vida.
