Nota de premsa: Els programes de segona oportunitat contribueixen a la represa dels estudis i afavoreixen la inserció laboral dels joves en situació de vulnerabilitat

Combinar el suport psicosocial i l’orientació, el treball acadèmic i una forta connexió amb el món laboral, i comptar amb equips multidisciplinaris i experimentats són característiques clau per a la seva efectivitat.

Funcionen millor quan inclouen feina o pràctiques remunerades, i si hi ha un vincle d’aquests programes amb les empreses i altres agents de l’entorn.

Catalunya té des de fa anys una de les taxes més altes d’abandonament educatiu prematur d’Europa: l’any 2020, el 17,4% de joves entre 18 i 24 anys no tenien cap titulació més enllà de l’ESO i no estaven estudiant, i només els efectes econòmics de la pandèmia l’han aconseguit reduir recentment al 14,8%, una xifra igualment alta. Això implica que una gran quantitat de joves queden fora del sistema educatiu i exposats a un mercat laboral que tampoc els dona oportunitats, amb una taxa d’atur juvenil també entre les més altes d’Europa (27,3%). A més, la proporció de població jove a l’atur que no segueix cap itinerari formatiu és de més del 21% (mentre la mitjana UE és del 14,4%).

Com a resposta a aquesta realitat, en els darrers anys, les administracions públiques i les entitats socials han apostat pel desenvolupament de programes de segona oportunitat, dirigits als joves sense l’ESO o amb poques qualificacions, i que es troben en una situació de vulnerabilitat personal, familiar i social. En són exemples el programa Noves Oportunitats, de la Generalitat de Catalunya, i les escoles de segona oportunitat que s’estan posant en marxa en molts municipis. Es tracta de programes que es distingeixen d’altres polítiques actives d’ocupació perquè integren un acompanyament al desenvolupament personal i el treball d’habilitats acadèmiques amb l’objectiu d’obtenir unes titulacions que permetin reprendre els estudis i afavorir les transicions laborals.

Tenint en compte la magnitud de l’abandonament educatiu prematur a Catalunya i els esforços que administracions, entitats socials i institucions educatives estan dedicant a oferir programes de segona oportunitat, és necessari disposar d’evidències rigoroses sobre l’impacte d’aquests programes en la represa d’itineraris educatius i en la millora de les perspectives laborals dels joves a qui es dirigeixen, i alhora, saber quines característiques han de tenir aquests programes perquè siguin veritablement efectius.

En el marc del projecte Què funciona en educació?, l’Institut Català d’Avaluació de Polítiques Públiques (Ivàlua) i la Fundació Bofill presenten un informe que revisa els resultats de més de gairebé 1.000 estudis que analitzen de forma rigorosa l’impacte de programes de 25 països que volen ajudar al retorn a l’educació, a millorar les transicions al treball i a millorar l’empleabilitat de persones joves que han abandonat els estudis i que tenen dificultat per tenir una feina estable.