Aprenentatges competencials i avaluació, un repte des dels inicis de l'escola - Anna Micaló

Anna Micaló Aumedes, Directora de l'escola Fructuós Gelabert, fa la presentació "Aprenentatges competencials i avaluació, un repte des dels inicis de l'escola", en el marc de la jornada "Del Currículum a l'aula. Fer realitat l’aprenentatge competencial als centres educatius", que es va celebrar el 12 de novembre de 2021 al MACBA.

Més informació https://fundaciobofill.cat/age...

#JornadaCurrículum

TRANSCRIPCIÓ DEL VÍDEO

Gràcies també per convidar-nos a l'escola Fructuós Gelabert a aquesta jornada i per proposar, precisament, aquesta jornada amb un tema tan, tan clau com és l'avaluació, no crec que hi hagi cap centre a Catalunya que no es plantegi l'avaluació i com estem fent tot això. Intentaré ser breu.

Els aprenentatges competencials i l'avaluació ha sigut un repte des dels inicis de l'escola, aquesta presentació que jo faig és simplement: primer explicaré el context de l'escola, després quines necessitats i quins plantejaments se'ns han plantejat en aquests anys i finalment quines propostes de millora estem portant a terme ara mateix.

Bé, per situar-nos una mica, l'escola Fructuós Gelabert va néixer el 2004 i ja va néixer amb una mirada, una mirada competencial dels d'aprenentatges, la qual cosa implica també una mirada a l'avaluació. O a l'inrevés, una mirada a l'avaluació que implica una mirada nova als aprenentatges competencials. Què vull dir amb això? Mirada competencial dels aprenentatges, treballem per projectes, per propostes, altres tipus de propostes com el coneixement del jo, teatre, capsa d'aprenentatges, espais. Cada escola ho fa a la seva manera, però teníem aquesta... vam néixer ja d'aquesta manera i en l'avaluació, aquesta avaluació formadora i formativa, aquesta avaluació que forma part del procés i que coneixem ja diferents maneres d'avaluar d'aquesta manera, com l'observació a l'aula, les autoavaluacions de l'alumnat, les coavaluacions, el feedback que sempre fa la mestra cap a l'alumnat, les rúbriques. Amb aquesta idea que l'avaluació, o reptes individuals fins i tot, en el sentit que l'alumnat hagi de posar de manifest els seus aprenentatges en situacions noves.

Evidentment tot això des dels inicis amb gran reflexió del claustre, és a dir som un claustre des dels seus inicis que està repensant i pensant constantment com la majoria de vosaltres, i en formació, però una formació com deia abans i abans ha sortit, una formació, no una formació com una píndola que ve a l'escola i parla sinó una formació que treballa amb nosaltres a l'escola, partim del que estem fent a l'escola. Una de les formadores precisament ha sigut durant molts anys la Neus Sanmartí que ha treballat amb nosaltres a les aules, amb els mestres i fins i tot amb famílies, perquè aquesta nova manera de fer, aquesta nova manera de treballar, aquesta nova manera d'avaluar, doncs ens implica a tota la comunitat i n'estem contentes d'aquesta manera de treballar. També ha sortit abans, dèiem que l'alumnat que surt de l'escola, tant pel que fa als instituts com ara que ja tenim promocions que estan a la universitat, doncs estan molt contents de com han après, ens diuen sempre que és un alumnat que arriba a l'institut amb ganes d'aprendre, de participar, fins i tot que no callen mai. Participar, no només dels aprenentatges del que s'està fent a l'aula, sinó que estan posats al Consell Escolar o estan posats com a delegats de classe, van una mica més enllà, amb aquest esperit crític, aquestes ganes de participar del seu aprenentatge. I això fa que nosaltres insistim treballant d'aquesta manera.

Planificació. És a dir, com ho fem tot això? Tenim una planificació i durant tots aquests anys també hem hagut de treballar amb una planificació, tenim un currículum, ja ho sabeu, i tenim un munt d'eines i hem dit, què fem amb aquest currículum? Treballem així, no tenim un llibre per seguir, què fem amb aquest currículum? Doncs hem fet un buidat, un buidat amb una rúbrica, doncs, de tots els aprenentatges que han de fer els nens i nenes des de que entren a P3 fins a sisè, per fer-nos-els nostres. El que dèiem abans, quines són les coses importants amb les que creiem que han de sortir aquests nois i noies quan surten a sisè, aquesta caixa d'eines que diem de treball competencial, perquè potser algun nen o nena no sabrà fer alguna cosa concreta però tindrà les eines. Durant aquests nou anys que passen per l'escola hem de donar aquestes eines. Doncs bé, aquesta planificació ha de ser, és, per nosaltres les coses claus que han de treballar, que hem de treballar a l'escola.

I després tenim uns informes, sí també tenim uns informes qualitatius des del primer dia. No, no hi ha una nota en l'informe, recull la veu de l'alumnat, la veu de les mestres i la veu fins i tot de les famílies. I sí que és un informe que informa les famílies del procés, on està el seu fill i filla. Quin és el tema? El tema és sí, ja treballem de manera competencial, ja avaluem d'una determinada manera, ja planifiquem, ja escollim el que fem, el que agafem i el que volem fer del currículum i ara tot això, a més a més, ho hem de posar en un informe. I sí que és un informe qualitatiu però com ho lliguem tot això, com donem coherència, que sigui útil, perquè planifiquem molt bé, planifiquem, fem propostes que poden ser molt interessants i molt competencials, avaluem i informem però, com podem lligar tot això? com ens pot ser útil? perquè de vegades ens queda com separat, fem unes propostes motivadores, unes propostes que realment engresquen l’alumnat i que són realment competencials i ens en anem molt més enllà i ens obliguem a dir: però ara ho hem de posar en un informe això, ara això ho hem d'avaluar. I sí que avaluem respecte el que estem fent, a aquestes competències però clar després hem de posar-ho en un informe, això. És a dir que la dificultat d'aquesta planificació molt global, les propostes d’aprenentatges competencials i l'avaluació, que moltes vegades aquesta avaluació que fem ens costa recollir aquestes dades per posar a l'informe, i que el que més ens costa fer de l'avaluació és, l'alumne realment és conscient del seu procés d'aprenentatge? d'on és i cap a on va?

Totes aquestes coses són coses que en el claustre se'ns van plantejar. I els informes, sí un informe qualitatiu però, potser queda deslligat de la planificació, vull dir de vegades estàs treballant i dius ostres, ara he d'avaluar això, com ho farem? És un informatiu, llarg, moltes vegades és redactat, que depèn molt de la mestra, que s’hi inverteixen moltíssimes hores, i ho sabeu, en fer informes d'aquests i segurament ens costa com a mestres posar-hi actuacions, propostes d'actuació perquè realment l'alumnat pugui avançar en el seu aprenentatge i després una altra cosa és no situar la família on està [l’alumne/a]. Les notes ens situen molt clar a tothom però no és tan clar quin sentit té aquesta situació, els informes situen on està el teu fill “comença a...” “amb acompanyament fa...” però no situa en: però, com el puc ajudar? o on està realment? i cap a on hem de caminar? O sigui això era la necessitat, el que se'ns plantejava a nosaltres. Doncs d'alguna manera veieu que havíem de tocar-ho tot: hem de tocar la planificació, ens hem de replantejar coses dels aprenentatges, de l'avaluació i dels informes. I no és que només hàgim començat una cosa primer, després d'una altra, sinó que el que hem fet és pensar en un nou informe, pensem en un model d'informe, i aquest model d'informe ens ha portat a fer una nova planificació que hi estigués vinculada.

I què hem fet? Doncs al final hem fet una proposta de millora que és en el cicle de grans, quart, cinquè i sisè hem concretat una mica la rúbrica que teníem general d'escola en el cicle i hem fet una rúbrica que va des dels aprenentatges que creiem com a escola de tots els àmbits i totes les competències, aquí [presentació] he posat un exemple i ja veureu que això és revisable, perquè quan te n'adones i t'hi poses te n'adones que la gradació és molt difícil de fer, la gradació realment d'uns aprenentatges que has triat com a escola. Des de quart fins a sisè, és a dir una mica la gradació. I això és la planificació que vol dir que per tenir una mica d'orientació les dues primeres columnes serien el que podríem posar un marc de quart, les dues del mig podria ser un marc de cinquè i les dues del final un marc de sisè. Aleshores la planificació és, tens les dues columnes per quart i tens una columna en blanc on aquí és on diem tot el que fem nosaltres a nivell competencial: projectes, espais, teatre, o qualsevol de les propostes que fem a l'escola. Tenim el que hem d'aprendre i com ho fem a l'escola, lliguem el que estem fent, de la manera que treballem competencial, sense oblidar-nos que darrere d'això hem de treballar allò. I anotem com ho fem, és a dir si hem de treballar la lectura, doncs quan fem teatre o quan fem qualsevol cosa que fem a l'escola, estem treballant competencialment, doncs escrivim en la planificació tots els projectes que fem que estiguin vinculats al que després haurem d'avaluar, perquè l'informe és la mateixa planificació.

Què vol dir això? La mateixa rúbrica de tots els àmbits ens serveix de quart fins a sisè, les famílies reben la mateixa. Això és una prova pilot que vam fer el curs passat, o sigui s’està valorant, s'està posant en marxa tot això. Les famílies reben el mateix informe i són informes en els que es pot veure l'evolució des de quart fins a sisè, que respecta els ritmes d'aprenentatge perquè un nen de quart evidentment pot estar a qualsevol de les quatre columnes, i de cinquè i sisè, i després també va acompanyat això d'unes observacions i reptes i actuacions és a dir aquí la mestra es pot situar més bé on té l'alumnat i què puc fer com a mestra perquè pugui avançar en el seu aprenentatge. Situa les famílies, les famílies quan veuen això també diuen el meu nen està aquí, la criatura està aquí, sé cap a on he d'anar, sé cap a on caminarà, o sigui que hem d'anar tirant cap endavant. Això també ens dona pistes a les mestres, si tenim una nena de quart que el tenim situat a l'última columna, està claríssim que alguna cosa, alguna actuació hem de fer com a mestres o al revés, un nen de sisè que el tenim a les primeres columnes també haurem de fer alguna actuació i això tenint molt clar que ningú, no tothom vaja, no ningú, no tothom haurà d'arribar a l'última columna perquè som així, i això és la diversitat, si féssim ara una rúbrica de les nostres feines segurament no estaríem a l'última columna amb tot. L'important és on sóc i cap on he d'anar. Això ha de quedar molt clar i és una de les coses que costa d'entendre més a les famílies, això sí que és una cosa que és complicada. I després l'altra part és com que, i això ho hem dit i ha sortit aquí, la mobilitat que tenim nosaltres de mestres als claustres i que, a més a més, les mestres que arriben encara no porten de sèrie tota aquesta manera de treballar, perquè és així, l'acollida que hem de fer nosaltres a l'escola per dir com treballem, com avaluem, com funciona el dia a dia a l'escola. És tan complicat que això ens ajudarà, aquesta planificació, aquesta manera d'aquest informe ens ajuda a acompanyar-los i després també sí a les propostes que tenim més generals com teatre, que sempre fem el teatre, o com a capses d'aprenentatge, en aquest exemple que poso aquí, vinculem la planificació amb les propostes i després amb les auto avaluacions, l'avaluació que es pot fer el propi alumnat, estem donant com un model que després es podrà aplicar en els projectes, que són coses més fetes pel mateix mestre i més de creació del dia a dia amb l'alumnat.

Em refereixo que en aquestes propostes amb una caixa d’aprenentatge tenim molt clar l'objectiu que hi ha darrere l'aprenentatge que hi ha darrere d'aquestes propostes de la capsa d'aprenentatge: fer-ne conscient a l'alumnat, després poder tenir auto avaluacions preparades perquè no ha de ser només aquesta, pot haver-hi diferents models perquè pugui fer i després per situar-se i perquè pugui continuar aprenent, per fer l'avaluació més formadora i formativa, que és que l'objectiu que tenim, que formi part d'aquest procés.

Acabo aquí. És només una experiència que espero que hagi sonat o fet ressonar alguna cosa en vosaltres. Només és que seguim fent camí, aconseguim una planificació més útil, que ens serveixi per tenir clar com treballar, aconseguim que l'avaluació sigui realment part del procés d'aprenentatge, que les famílies coneguin en quin punt es troben els seus fills i què necessiten, que sigui més sostenible davant de la gran mobilitat de mestres. Aquí és on estem treballant.