Avaluació de les competències soft - Jordi Musons

Jordi Musons, director de l'escola Sadako, fa la presentació "Avaluació de les competències soft", i ens parla del projecte d'Avaluació d'aquest tipus de competències, en el marc de la jornada "Del Currículum a l'aula. Fer realitat l’aprenentatge competencial als centres educatius", que es va celebrar el 12 de novembre de 2021 al MACBA.

Més informació https://fundaciobofill.cat/age...

#JornadaCurrículum

TRANSCRIPCIÓ DEL VÍDEO

Hola, molt bon dia a tothom. La Mònica amb la mirada m'està dient que tinc cinc minuts, que no en tinc vuit i parlar amb cinc minuts d'un procés tan complex com el d'avaluació i davant de persones que en saben tant com alguns dels que esteu aquí, o la majoria dels que esteu aquí, doncs és francament difícil. Per tant, em concentraré molt en un aspecte molt concret.

Però deixeu-me abans, és indispensable fer un mínim de contextualització del procés que ha fet l'escola, crec que els tres ho hem fet perquè és molt difícil d'entendre l'avaluació sense entendre quin és el procés d'ensenyament aprenentatge que hi ha dintre de l'aula. Només així, a títol de recordatori, pels que potser no coneixeu l'escola, nosaltres hem identificat unes quantes línies que ens sembla que han de formar part de qualsevol procés formal o informal de la vida de la nostra escola. Per una banda, que els aprenentatges que es promouen a l'escola estiguin més contextualitzats en la vida real on viuen els nostres infants i els nostres joves. Per altra banda, que sigui un model que sigui inclusiu i perquè tots els alumnes puguin progressar i tinguin possibilitats d'èxit dintre del seu procés d'ensenyament. I, per últim, intentem transmetre molt la idea en molts espais de l'escola, tant dins com fora de l'aula, que s'han d'acabar convertint en veritables agents de canvi, en persones que són capaces d'identificar els problemes que envolten el seu entorn, però sobretot capaces de transformar-lo.

I potser el més interessant que ha passat els últims anys a l'escola és que, més enllà d'aquesta gran complexitat del que és definir el que és essencial que ha d’aprendre un infant o un jove en una escola, amb aquestes competències més tècniques aquestes conegudes com hard skills que ens ha portat bastant de corcoll, hem avançat molt en donar molt d'espai presencial a les competències més socials, més emocionals, aquestes competències que creiem que són les que veritablement s'emportaran a la seva motxilla, que els faran competents en qualsevol entorn personal, professional o en qualsevol entorn de la nostra societat. Llavors, nosaltres vam determinar unes 7 Cs de l'aprenentatge que intentem que tot el que es construeix a l'escola, abans es passi per desenvolupar algunes d'aquestes competències, amb una vinculació molt forta a l'actitud proactiva per aprendre, volem intentar passar d'alumnes molt passius a alumnes molt actius vers l'aprenentatge amb aquesta idea de ser agents de canvi i en el desenvolupament de l'empatia cap al meu entorn, en el meu context.

Amb aquesta idea així molt genèrica de fons potser el més important que ha passat els últims anys a l'escola és com s'ha modificat l'avaluació per adaptar-nos a aquest format d'aprenentatge. Encara estem en un camí molt llarg de recórrer d'un canvi molt profund de mentalitat: de passar d'una avaluació pel resultat a passar a una avaluació basada en que m'ajudi a saber si estic aprenent o no i quins objectius em marco de millora, en base al meu nivell cognitiu, la meva situació en el procés d'aprenentatge que estic. I crec que aquí és on estem intentant aprofundir molt en moltes eines que s'han comentat ara i per tant no les repetiré, però una mica aquesta ha estat la idea.

I fa dos anys ens plantegem, arran de conèixer algunes propostes dels Estats Units que es feien en aquesta línia d'un conjunt d'escoles, a dissenyar una proposta de tancament de l'escolaritat diferent a l'escola. El nostre alumnat el preparem sobretot, tots tenim la imatge sempre del que vindrà a continuació, nosaltres som una escola que tenim les tres etapes; infantil, primària i secundària, i no tenim batxillerat, ni tenim cicles formatius, per tant lògicament, els nostres alumnes han de tenir unes competències per abordar els estudis postobligatoris. Però molt més important que això, ens sembla que han de saber reconèixer quines competències socials i emocionals s'emporten, que són com us deia en les que nosaltres creiem que són les que veritablement seran competents. Llavors vam decidir elaborar una estructura de tancament de curs en la que intentem posar en valor tot allò que han treballat durant molt temps i que, de forma conscient o inconscient, volem que aflori en el moment de marxar de l'escola. En els últims quinze dies de l'escola han de preparar una presentació davant d'un tribunal, que ara us comentaré, i estem quinze dies que abordem només el treball o l'aprenentatge de les competències socials i emocionals, que acabarà amb una exposició que fem durant dos dies, que hauran de fer durant uns 20 o 25 minuts, demostrant que han adquirit aquestes competències i demostrant-ho de forma pràctica, no de forma teòrica.

Aleshores, en aquesta exposició oral se'ls demana moltes coses, durant aquests 20 25 minuts han de fer moltes coses que hem decidit que, segurament, algunes són encertades i algunes han d'anar canviant perquè potser no hem aconseguit el que volíem, però d'una banda, que són alumnes que tenen una bona competència oral. Sabeu que el sistema educatiu evalua moltes competències però de forma efectiva aquesta no l’avalua que acaba sent una de les competències que ens fa més eficients com a persones, com a aprenents i com a professionals, i han de fer-ho en quatre idiomes. Lògicament les llengües que dominen més són el català, castellà i l'anglès però també saben una mica de francès i també ha, de fer una part d'aquesta exposició en francès.

Han de demostrar que tenen una bona capacitat d'argumentació, trien una temàtica a l'atzar quinze minuts abans de la seva presentació que han de saber defensar i argumentar si estan a favor o en contra i per què.

Han de defensar que tenen un talent, nosaltres creiem que és molt important que tot l'alumnat abans de marxar de l'escola surti sent conscient de que totes i tots ells tenen un talent i l'han de demostrar davant del públic que tenen, que són els seus companys i companyes que moltes vegades se sorprenen de tenir companys que han estat tota l'escolaritat amb ells i no saben que tenien aquella capacitat de fer, o de desenvolupar alguna competència o alguna habilitat.

Per altra banda, se'ls demana que siguin capaços de demostrar quines competències intrapersonals tenen i interpersonals, què s'emporten els seus companys i companyes d'elles i ells i que ells creuen que han aportat als seus companys i companyes.

I per últim també se'ls demana aquesta idea d'agent de canvi que us dic que és una idea molt present en tot l'itinerari de l'escola, què han aportat o sigui quina ha estat la seva aportació en el món, en la vida, dins i fora de l'escola, que els identifica com a agents de canvi.

Això ho fan davant d'un tribunal, en aquest tribunal hi ha un grup de docents de l'escola, un grup d'alumnes del curs de tercer d'ESO perquè vagin fent-se el càrrec de que els vindrà a continuació el curs vinent i ja tinguin en ment que això passarà, i un grup de famílies que també s'incorporen amb una mateixa rúbrica d'avaluació que compartim tots, que se'ls avalua dels diferents àmbits competencials que són capaços d'exposar en aquesta estona que tancarem, com us deia, l'escolaritat a l'escola.

Per altra banda, durant aquests quinze dies, més enllà de preparar aquesta presentació, doncs se’ls demanen moltes altres coses, anem fent petits reptes, doncs se'ls avalua per exemple de la capacitat que tenen de treballar en equip, de cooperar, són alumnes que tota la seva escolaritat l'han fet sempre treballant en equips cooperatius, per tant se'ls dóna per fet que aquesta competència la tenen però la intentem visibilitzar en alguna activitat que fem explícita d'avaluació d'aquesta competència. Fem alguna activitat de capacitat d'argumentació o d'improvisació. Fem algun repte de competència social i d'empatia, vinculat a l'àmbit més social han de fer una argumentació en escrit demostrant l'empatia i el coneixement que tenen sobre aquell context. També han de fer algunes activitats en escrit, ens passem totes l'escolaritat fent-los fer textos argumentatius, doncs és un moment de validar que tenen diferents tipologies de textos i saben expressar-se i saben fer-los amb el que han après i poden utilitzar les àrees que han utilitzat fins aleshores per portar-ho a la pràctica.

Després, aquests alumnes ja vénen molt acostumats perquè els últims cursos de la seva escolaritat a l'escola hi ha diferents activitats i un treball que fem amb ells bastant continu de gestió d'equips grans, els intentem ajudar a aprendre eines que els permetin gestionar grups d'alumnes, grups grans, i se'ls avalua d'aquestes activitats que fem en uns moments molt concrets de gestió d’equips i de lideratge. I per últim, doncs se'ls avalua com us he dit el que és la competència cooperativa.

Hem decidit aquestes competències però el més important segurament de tot això una mica quan avaluàvem aquest procés d'avaluació, el que veiem per una banda és que ho posem en valor, o sigui sí que la presa de consciència de que hi ha moltes coses que formaven part de l'entramat de l'escola, de la vida de l'escola, de l'aprenentatge de l'escola, cada cop pren una vigència i una rellevància enorme. I això crec que, n'hem parlat moltes vegades, en els procés d'avaluació és tan important la mateixa avaluació com el procés de metacognició que jo faig respecte el procés d’avaluació que jo estic fent. I, per tant, crec que aquest moment d'aturada és un bon moment d'aprofundiment en quant a l’autoconeixement d'aquestes competències. I, alhora, crec que és un moment molt bonic de millora de l'autoestima i de l'autoconeixement, descobrim tots en aquestes presentacions i en aquests dies, punts molt forts de companys i companyes nostres que en realitat ens enforteixen i crec que això és bo a nivell individual i a nivell personal, però també és molt bo per la dinàmica de cohesió d'un grup que està justament el moment que es començaran a disgregar i a separar. Bé, us explicava només, ja us dic, és un apunt molt petitet del que és el procés d'avaluació a l'escola, doncs que hi ha molta complexitat però que aquests dos últims anys hem volgut caminar una miqueta per posar lo en valor i animo a altres escoles que vulguin continuar en aquesta direcció, fins i tot a establir una xarxa que un dia ens permeti que l'avaluació de tancament de secundària pugui ser aquesta. Perquè, dit de pas, el que a nosaltres ens agradaria, i ens trobem un autèntic entrebanc, és garantir que aquesta avaluació formi part de l'avaluació qualitativa de tancament de la secundària que ens marca el mateix sistema educatiu i que, ara per ara, ens posa alguna cosa més que dificultats.