La Marta Curran ens explica el potencial dels Centres de Noves Oportunitats, un aspecte dels que tracta el capítol escrit amb l'Aina Tarabini "Els Centres de Noves Oportunitats: una peça clau del sistema educatiu català per a garantir l’èxit escolar", de l'Anuari 2022 de Reptes de l'educació.
Els Centres de Noves Oportunitats (CNO) sorgeixen com a resposta a un dels principals problemes del sistema educatiu català: l’Abandonament Escolar Prematur, que encara afecta un 14,8 % de joves 18 a 24 anys. L’objectiu dels CNO és fomentar el retorn al sistema educatiu dels i les joves que n’han estat exclosos, tot millorant les seves oportunitats d’incorporació al mercat laboral. Els trets distintius que defineixen els CNO són: la personalització dels processos educatius, la flexibilitat dels itineraris formatius i l’ètica de la cura (Meo i Tarabini, 2019; Tarabini, 2018).
Tot i l’important paper que juguen els CNO per a garantir l’èxit educatiu de tots els i les joves, la seva situació institucional és encara molt precària i el seu encaix dins el conjunt del sistema educatiu encara està poc clar; no sempre poden donar continuïtat als seus programes formatius, les seves plantilles tendeixen a ser precàries i les seves formacions no sempre reben certificacions oficials. En aquest context, és imprescindible avançar en la definició i concreció dels CNO com una peça clau del sistema de Formació i Qualificació Professional i, per això, plantegem les següents mesures d’acció:
1.- Planificació: dimensionar el conjunt d’actors i programes que s’ofereixen al territori català, ampliar l’oferta de recursos de noves oportunitats apostant per un model integral de CNO, planificar a mig i llarg termini i reforçar la idea de la circularitat i flexibilitat en la planificació de les trajectòries educatives dels i les joves.
2.- Governança: promoure esquemes integrats de noves oportunitats educatives a escala local des d’una perspectiva de la corresponsabilitat, reforçar els canals de diàleg entre els centres de noves oportunitats i les administracions educatives públiques, establir sistemes de coordinació estables entre els diferents agents educatius de la formació reglada i els CNO, consolidar els vincles de la comunitat i la indústria local, ampliar les sinèrgies entre els CNO, les universitats i els centres de recerca.
3.-Reconeixement i finançament: garantir la certificació oficial de totes les formacions que ofereixen els CNO, apostar pel models de centres integrats de noves oportunitats, establir partides pressupostàries específiques que assegurin la sostenibilitat econòmica dels CNO; explorar fórmules de concertació de serveis educatius i contractes-programa per garantir l’estabilitat pressupostària dels CNO i ampliar les beques i ajudes de caire social.
4.- Funcionament: vetllar perquè els requeriments administratius siguin coherents amb els principis pedagògics dels CNO, promoure l’autonomia i l’estabilitat dels CNO de cara a poder mantenir l’esperit del seu model pedagògic.
5.- Població diana i avaluació: Millorar els sistemes de detecció, atracció i permanència de la població destinatària dels CNO, Reforçar els mecanismes d’atenció i seguiment de les persones joves que es beneficien dels CNO, implementar models d’avaluació sistemàtica i rigorosa dels CNO que tinguin en compte tres elements cabdals: el temps, els processos i l’acció multinivell.