La María Segurola, coautora de l'Anuari 2022, ens explica el plantejament i les principals propostes del seu capítol "El rol de la programació de l'oferta en la lluita contra la segregació escolar: reptes i oportunitats".
La segregació escolar és un dels principals problemes de Catalunya i encara no està resolt. En un context de creixement de les desigualtats com l’actual, assegurar que l’escola sigui un lloc on persones de diferents contextos socials es facin amics és fonamental. El fet que nens i nenes veïnes no vagin juntes a l’escola comporta greuges tant pels infants en situació de vulnerabilitat, que queden privats de moltes oportunitats educatives, com pels infants més benestants, que creixen aliens al món on viuen. La segregació escolar configura doncs els pilars d’una societat fragmentada i desigual.
La segregació escolar no és però un mal inevitable, es construeix amb la inacció institucional i amb mesures que l’afavoreixen. En aquest sentit, en els últims anys Catalunya ha impulsat importants avenços normatius i de consens per la reducció del problema, com la signatura del Pacte contra la Segregació Escolar o l’aprovació d’un nou decret d’admissions. Aquests passos estableixen el punt de partida per un desplegament de polítiques contra la segregació escolar ampli i rotund. Cal ara aprofitar al màxim aquests instruments i desplegar accions concretes i contundent.
Hi múltiples enfocaments des dels quals entendre i abordar aquesta problemàtica, però el present capítol se centrarà de manera monogràfica en un de molt concret: la programació de l’oferta educativa a P3, un dels àmbits amb més incidència respecte de la distribució de l’alumnat i sobre el qual s’han aplicat menys polítiques fins ara.
La caiguda demogràfica que experimenta Catalunya urgeix la presa de decisions, especialment considerant que tendència no revertirà en els propers anys. La reducció del nombre d’alumnes s’ha d’acompanyar amb mesures d’ajust i distribució equilibrada. En cas contrari, l’actual sobreoferta de places a la preinscripció creixerà, i amb ella els desequilibris en la distribució de l’alumnat i l’ús ineficient dels recursos en l’educació.
El Departament d’Educació ha de pal·liar els efectes de la sobreoferta als municipis, barris o centres on la reducció de l’alumnat tingui més efecte, però també utilitzar aquest àmbit per equilibrar la composició de tots els centres sota una mirada estratègica. Per això, cal elaborar un pla a i llarg termini per evitar que aquestes decisions es prenguin de manera aïllada o precipitada, que registrin i calendaritzin els canvis normatius per poder governar la programació de tota la xarxa escolar i que prevegi mesures per a aquells centres infrademanats i complexificats.
Algunes de les mesures més urgents i necessàries dins d’aquesta planificació a mig i llarg termini són:
a) Garantir que l’oferta places cobreix les necessitats d’escolarització de cada zona, fomenta l’escolarització de proximitat i preveu places oferta pública a tots els territoris.
b) S’han d’establir unes ràtios òptimes, màximes i mínimes, per grup en la preinscripció per a P3 i 1r d’ESO que garanteixin la bona atenció de l’alumnat, la gestió de l’aula i la personalització de l’aprenentatge, i evitin la sobreocupació de les aules, però que no suposin un nombre d’alumnat per grup excessivament baix. Així mateix, la planificació del nombre de places ha de tenir en compte les necessitats d’escolarització durant la matrícula viva, que s’ha de distribuir de manera equilibrada.
c) Aplicar ràtios asimètriques per centre educatiu en funció de les necessitats d’escolarització, tant a les places ordinàries com a les places per alumnat amb necessitats educatives. Aquesta oferta asimètrica ha de servir per afavorir la barreja social de l’alumnat a la preinscripció.
d) El Departament d’Educació ha de garantir el compliment de mesures específiques per protegir els centres complexificats.
e) Aprovar urgentment un nou decret de concerts educatius que determini la programació conjunta de l’oferta entre tots els centres finançats amb fons públics.
f) Creació de zones educatives heterogènies per compensar la segregació residencial que han de servir per barrejar l’alumnat.
g) L’Administració ha de monitoritzar a temps real les tendències de concentració i complexificació dels centres educatius per implementar mesures extraordinàries de manera àgil abans que la situació s’agreugi.
El fet que nens i nenes convisquin a un mateix municipi però no tinguin espais de trobada comporta riscos importants tant per les seves oportunitats i com pel futur de la societat.
Un dels àmbits amb més impacte sobre el problema i sobre el que menys mesures dessegregadores s’han aplicat és la programació de l’oferta educativa.