Els projectes científics a la Tanit - Sandra Memminger

  • Data 12/11/2021

Sandra Memminger Ruiz, Cap d'estudis de l'escola Tanit, fa la presentació "Els projectes científics a la Tanit", en el marc de la jornada "Del Currículum a l'aula. Fer realitat l’aprenentatge competencial als centres educatius", que es va celebrar el 12 de novembre de 2021 al MACBA.

Més informació https://fundaciobofill.cat/age...

#JornadaCurrículum

TRANSCRIPCIÓ DEL VÍDEO

Vinc a explicar l'experiència, l'experiència de la meva escola, l’Escola Tanit, i he pensat, què puc aportar? Jo ja fa molt temps recordo sentir molta cosa sobre projectes i innovació però no va ser fins a un moment que vaig veure una realitat tan complexa com la meva que vaig dir, ostres, ara és el moment. Sí m'ho crec, perquè és una realitat amb moltes dificultats i aleshores pensava que jo podia aportar aquí que és possible fer-ho i és possible fer-ho en una realitat molt complexa, i l'únic que vinc a explicar-vos és el camí i què hem fet nosaltres des de la meva escola. Els experts ja us explicaran molt bé, només és què hem fet nosaltres.

Aquí, la foto del col·legi amb el benvinguts amb tots els idiomes perquè sí sí estem a Santa Coloma de Gramenet i dins de Santa Coloma de Gramenet a un barri que es diu Santa Rosa. Us heu d'imaginar, si no coneixeu Santa Coloma, que està el centre i després hi ha tot de muntanyes, doncs és el cim d'una muntanya. Ja podeu entendre que és un lloc on les famílies venen de pas, i quan estan millor, doncs se'n van més al centre, llavors és una realitat molt complexa. És una realitat amb molta dificultat, no només per la quantitat d'idiomes, sinó per l'empobriment, per l'empobriment tant econòmic com social, és a dir quan nosaltres tenim alumnes que venen de Pakistan, venen de la Xina, però vénen amb una riquesa cultural, una riquesa econòmica, una estabilitat, no hi ha cap problema, hi ha un temps, una adaptació, però nosaltres ens trobem una realitat empobrida i llavors doncs és això.

Com que no hi ha molt de temps, us hem posat aquí [a la presentació] el link de l'escola perquè aquí dintre hi ha molts vídeos i els alumnes ho expliquen millor que jo, veureu allà coses concretes i us agradarà molt més. I també hem posat el link aquí al Magnet, per què? Doncs l'any 2000 hi havien dues escoles, Pins i Pirineus, i ens vam fusionar. Va ser un moment que ens vam constituir com a comunitat d'aprenentatge perquè nosaltres volíem innovar, fer algo, ensortir-nos, empoderar les famílies, empoderar els alumnes, i clar, aquest procés porta molt temps, porta des de l'any 2000 que jo estic a l'escola Tanit i fa quatre anys que hem entrat també en el programa Magnet, tot té programes que ens puguin ajudar, perquè tota l'ajuda és benvinguda i ens puguin formar, i intentar atendre aquesta diversitat tan gran que crec que us podeu imaginar. Doncs ara mateix aquest projecte innovador ens serveix per dues coses: una, per donar sortida a aquestes necessitats, aquesta diversitat que trobem a l'aula, i l'altra perquè hi hagin famílies que són del barri, nosaltres som escola pública i escola per al barri, però hi ha famílies que opten per anar a l'escola concertada o per anar a Badalona o per anar a un altre lloc, ens puguin triar i puguem optar a tindre un alumnat més equilibrat.

Molt bé, llavors, a mi se m’han fet unes preguntes per orientar-me una mica cap a on portar el meu discurs. A quina necessitat respon el projecte? Doncs ho tenim claríssim: la nostra realitat tan complexa, per mi que sempre he vist l'ampolla mig plena no mig buida i aquestes necessitats, que hi eren, que estaven allà a l'aula, per mi va ser una oportunitat molt gran perquè hi havíem de donar resposta. Sí o sí havíem de fer un canvi. Sí o sí havíem de buscar maneres de poder atendre i això per nosaltres és un avantatge perquè això ho portem fent des de l'any 2000. Llavors per mi doncs aquesta realitat tan complexa, sí que és veritat que lluitem contra la segregació i que sigui més equilibrat però també ha sigut una cosa positiva per a nosaltres, per fer un canvi i una innovació i nosaltres els alumnes volem que tinguin èxit, ens és igual que visquin a Sarrià, que visquin a Santa Coloma, que visquin a... Volem que tinguin èxit i llavors tot el nostre projecte és per això, per aconseguir que tinguin èxit, i per aconseguir que tinguin èxit segur, segur, no fa falta parlar de metodologies, però qualsevol metodologia que fem al nostre centre ha de ser inclusiva perquè l'any 2000 ja vam dir llibres no, i abans i tot, perquè clar no responen ni a la meitat de la meitat de la nostra aula, llavors qualsevol adaptació, personalització, ja és des de l'aula, és a dir la primera cosa que ofereixes ja intentem que arribi el màxim possible d'alumnes. Evidentment que siguin actives, vivencials, que ells participin perquè clar, sinó, teníem nens a P3 esperant que la mestra digués algo, no no no. Tenim un 90 per cent de l'alumnat que la seva llengua materna no és el català però és que tenim un 90… bé, molts, que tampoc és el castellà i llavors, clar, intentar ensenyar les llengües vehiculars de l'escola, el català i el castellà, no podíem esperar que sortís la llengua, necessitaven activitats que fossin actives, que siguin manipulatives, perquè ells poguessin ja començar. Evidentment basades en les competències bàsiques i, molt important, totes necessitem que ens ajudin a aquesta expressió oral, que sigui molt present, per poder donar resposta, i tota la part molt important, que sí que estan parlant a l'altra sala, d'avaluar per aprendre perquè realment aquesta avaluació sigui buscar evidències del que estan fent i realment que aquesta avaluació sigui per formar, per ajudar-nos, perquè ells siguin molt més conscients de en quin moment estan, de què necessiten i no m'extendré perquè aquest camí avui no em toca.

Evidentment a la nostra escola els nostres alumnes porten unes motxilles molt grans, igual que a tots els centres, però enteneu que la realitat a vegades sigui molt difícil i aquests alumnes porten una motxilla a sobre amb moltes necessitats i clar, l'educació emocional, que ells estiguin bé, és el primer primer primer, perquè tot pugui rutllar i anar bé. Bé, aquestes dues primeres ha sigut per contextualitzar i espero poder haver donat una mica la finestra de quin centre estem parlant.

Bé, en tot aquest context, nosaltres fa molt temps vam prioritzar els projectes, treballar per projectes, va, comencem a treballar per projectes i vam decidir treballar per projectes científics. A la nostra escola, avui en dia, de P3 a 6è tots treballem per projectes. Per què treballem per projectes? Una, perquè ens permetia treballar dos mestres a l'aula, ens permetia que els nens estiguessin motivats, aquesta part de sentir, que abans aquest, us en recordeu que abans era un triangle? [fa referència a la imatge que apareix a la presentació] aquesta part de sentir per nosaltres era molt important, és a dir, aconseguim tenir nens motivats, volem, ells volen, volen aprendre, es fan preguntes, i és la primera part de tot. I no només els alumnes, nosaltres com a mestres estem engrescats, si volem. I, a partir d'aquí, de sentir-nos bé fem, fem coses i, per què és important? Doncs perquè introduïm molts materials manipulatius, moltes imatges, així fem que tots els alumnes que encara no tenen la llengua vehicular de l'escola, es puguin sentir partícips del que estem fent i aquesta adaptació no només és per a ells és per a tothom, que la manera de fer de l'aula cada vegada pugui ajudar i hi puguin entrar més persones. Aquesta adaptació va des del principi, ja des del que jo intento fer al principi, ja sigui la màxima, a les màximes persones i no només en els projectes, quan fem coses de matemàtiques evidentment introduir material manipulatiu, per què, perquè aquest accés ha d'estar garantit, perquè volem l'educació de tothom i evidentment amb nosaltres el fer no és important. Aquest fer ens ajuda a pensar i vam pensar que els projectes científics ens ajudaven a modelitzar i treballem amb models de ciència, que després ho explicaré una miqueta, què és això.

Per què? perquè el que volem és raonar, que aprenguin a aprendre. I la part de comunicar, perquè ja ho hem explicat que comunicar ho necessiten, aquesta part. Aquesta diapositiva no l’he posat pas per explicar, perquè aquí són mestres i tots sabem com va això del cicle de l'aprenentatge només és que jo estava preparant aquesta presentació i vaig dir, ostres, aquesta, la Isabel quan ens feia la formació ens ho va explicar i la posava i deia ostres, ara aquestes bafarades si me les miro, realment per mi han adquirit un significat especial i és el que volem. Estic vivint el que volem aconseguir amb els alumnes que realment això sigui significatiu per a ells. Jo veig aquest esquema, que vosaltres veieu un triangle, i per mi aquí hi ha la base dels projectes, un model una cosa, què era abans, què era després, la mirada micro, la mirada macro.

A mi m’ho van explicar el primer dia i vaig pensar, sí sí, ho entens i ara realment dius, ostres, això és significatiu. Volia dir que era significatiu per a nosaltres, que el que volem aconseguir és que aprenguin però allò que aprenen que els serveixi de veritat. I res, breument dir els nostres imprescindibles. Tenim molta sort d'haver tingut formació en claustre, i no formació personal, sinó de tot el claustre. Ja fa molts anys, molts anys, la Isabel Muñoz va venir a dins de l'escola a formar-nos, no “jo t'explico com es fa”, no no, entrem els dos a l'aula i jo ajudo, i aquests models que semblaven tan difícils, els de química, aquest contingut que no és per ensenyar el contingut, sinó que tu l'has de dominar molt bé per després intentar fer un projecte i que ells amb les seves preguntes investigables, arribin a aconseguir, perquè el que volem és que aprenguin a aprendre. Però tu has de dominar molt bé. Per a mi era súper súper important aquesta formació, com al principi que hi havia mestres que no s'ho creien, vam tenir la sort de tenir la Neus Sanmartí, mentre explicava ciències, no ara amb avaluar que també la tenim, amb la Marta Luna i feien un discurs de com la ciència i la llengua podien estar junts i globalitzar. Necessitem franges horàries llargues, treball globalitzat, la col·laboració amb científics, treballar amb altres centres, nosaltres en el nostre cas treballem amb l'Institut de Ciències del Mar i evidentment un canvi d'avaluació, si canvies com avalues, ho canvies tot.

I una mica explicar les nostres fortaleses i les nostres debilitats i què ens ha passat. Doncs mireu, el primer dia que vam dir, volem treballar cooperativament, no ens va sortir. No ens va sortir, posàvem els nens a treballar en grup, després el que sap molt amb el que en sap poc, que us explicaran després molt bé i no ens en sortíem, no era fàcil, no era fàcil perquè deiem, ostres hi ha nens que no treballen. Hi ha nens que no... bé, és que això no és posar-los i ja està, aquí dintre hi ha unes estratègies, unes dinàmiques que Déu n'hi do. No és ràpid però realment l'aprenentatge entre iguals val la pena. I després fer-nos preguntes investigables. I ja està. I com a punt fort tenir un grup impulsor compromès, fort, treballar en xarxa i igual que us passa a moltes escoles nosaltres ens van venir molts mestres moltes renovació i costa molt haver d'acompanyar els mestres nous. I això és continu, és continu, però és el que hem de fer perquè sigui transferible i que aquest projecte continuï.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar