Rosa Clar, directora de l'institut Tordària, fa la presentació "Les Rutines de Pensament: una eina per a la reflexió sobre el procés d'aprenentatge", en el marc de la jornada "Del Currículum a l'aula. Fer realitat l’aprenentatge competencial als centres educatius", que es va celebrar el 12 de novembre de 2021 al MACBA.
Més informació https://fundaciobofill.cat/age...
TRANSCRIPCIÓ DEL VÍDEO
En primer lloc moltíssimes gràcies a la fundació per haver-nos convidat perquè realment és un plaer poder compartir amb companys i companyes la nostra experiència. La primera cosa que us vull dir és que nosaltres som com una mena de mirall del centre de l'Anna però a secundària, és a dir, tot el procés que ella ha estat explicant de reflexió a l'entorn de l'avaluació realment a nosaltres és una cosa que ens ocupa des del principi. El nostre centre té set anys de vida, aquest és el setè any de funcionament, i també vam començar com ells amb la voluntat de treballar de manera competencial, significativa, contextualitzada, i tenint l'alumne com a centre de l'aprenentatge. Nosaltres hem intentat anar a la part com més concreta i com que tinc vuit minuts aniré molt a sac, després si voleu ja en parlarem.
Nosaltres us presentem les rutines de pensament que considerem que és una eina per a la reflexió sobre el procés d'aprenentatge, perquè considerem que l'avaluació està al servei de l'aprenentatge. Nosaltres tenim un lema de la meva iaia que era el “fent i desfent aprèn l'aprenent”, se'm va acudir explicar-ho als nostres nens i nenes, el nostre alumnat, els nostres adolescents i se'l van fer una mica seu fins al punt que tenim una paret decorada amb aquest lema.
Us explico una mica això [fent referència a l’índex que apareix a la presentació]: el nostre objectiu, en aquest cas les situacions d'aprenentatge; projectes transversals; rutines de pensaments i avaluació de l'objectiu. Nosaltres vam plantejar un projecte educatiu per al municipi, per què? perquè considerem que l'alumnat no només aprèn a l'aula sinó que aprèn amb relació al seu context, el lloc on viu i amb relació amb les entitats i institucions amb les quals està en contacte. Nosaltres tenim projectes i vincles molt estrets amb la biblioteca del poble, tenim un vincle molt especial amb el Teatre Clavé amb el qual compartim espai però també ens han vingut a fer optatives, hi ha molt vincle amb l'entorn, amb l'esplai, amb el centre jove, hi ha molt vincle amb l'entorn i pensem que és fonamental. Igualment tenim molt vincle amb el CEAB Cecili de Blanes. És a dir intentem que l'alumnat entengui que el que aprèn a l'aula li serveix per treballar a fora. En aquest sentit el nostre objectiu és que en el nostre centre tothom pot aprendre. Som un centre dels anomenats de complexitat i vol dir que les famílies tenen una expectativa baixa en relació a l'aprenentatge dels seus fills i filles en un 40 % diríem, un 30 o un 40 %, això és molt, però també alguns nens i nenes tenen expectatives molt baixes respecte la seva expectativa acadèmica.
Però nosaltres tenim la banya posada en què tothom pot aprendre, sigui quin sigui el seu punt de partida. El que és important és que arribi tan lluny com pugui i diríem que la nostra feina és que puguem donar-li les estratègies i les eines que li serveixin i, sobretot, fer-lo conscient, és a dir, el noi i la noia ha de ser conscient d'aquest procés d'evolució que segueix. Nosaltres treballem per situacions d'aprenentatge, treballem per projectes de primer a tercer i treballem sempre els àmbits de ciències, socials, tecnologia i visual i plàstica que treballem de primer a quart, sempre en el marc dels projectes. Tenim dues hores diàries de projectes i per tant són uns àmbits que estan sempre dins, no hi són l'àmbit lingüístic i una part d'educació física i de matemàtiques perquè, per les mancances del nostre alumnat, necessitem fer un reforç extra fora, però hi ha una part de les matèries que sí que és dins dels projectes. Tenim organitzat el currículum per situacions d'aprenentatge i vol dir que de primer a tercer cada trimestre hi ha una situació d'aprenentatge, hi ha tres projectes que intenten recollir tot el currículum. A quart, a més, la franja de projectes és el que seria les optatives prescriptives, que organitzem de manera contextualitzada i globalitzada amb un producte final. L'alumnat necessita tot un seguit de continguts curriculars, com ens deia abans el César, per ser competent a l'hora de demostrar què ha après i de posar en pràctica el producte final que li demanem. I això exigeix una coordinació molt alta per part del professorat, és a dir, hem de treballar molt en equip per poder realment destriar el currículum i els continguts del currículum que ens permeten treballar aquestes situacions d'aprenentatge tots a la una, per tant els equips docents són fonamentals.
Tota aquesta quantitat d'informació l'alumnat se l'ha de fer seva i nosaltres hem d'ajudar-lo, hem d'ajudar-la, perquè prengui consciència d'allò que està aprenent i per tant, seguint els consells de la Neus a qui fa molts anys que nosaltres seguim, van pensar que el que era molt important era ensenyar a pensar l'alumnat, és a dir, l'alumnat ha de prendre consciència de què aprèn, com ho aprèn i de quines estratègies va adquirint al llarg del seu procés d'aprenentatge dels quatre anys que és amb nosaltres, de les destreses, les habilitats, les eines que necessita per aprendre i que li han de servir per treballar en qualsevol àmbit, en qualsevol entorn, allò que vulgui saber i allò que vulgui saber fer. I, per tant com deia l'Anna abans, una de les coses que ens agrada molt del nostre alumnat, que ara ja tenim tres promocions fora i la primera que ha entrat a la universitat i que està fent cicles superiors ja, el que ens diuen és que han adquirit moltes estratègies per poder aprendre a aprendre, sols, i això és el més important, és el que pretenem amb aquestes rutines d'aprenentatge.
Llavors ens centrem en tres moments fonamentals, l'Anna Rodon que és la nostra coordinadora pedagògica va dissenyar aquests aquests documents que visualment són molt atractius per a l'alumnat [en referència a la presentació] i que ens permeten ordenar els tres moments d'aprenentatge. Ho fem tots això, eh? És el que ens demana el nostre currículum però ho hem centrat en documents tocables diríem, perquè l'alumnat realment ho visualitzi i sigui conscient del que està fent. La primera cosa és l'avaluació diagnòstica quan nosaltres abordem un contingut per primera vegada, com presentem els objectius d'aprenentatge d'un projecte o d'una seqüència didàctica, nosaltres demanem a l'alumnat què és el que sap sobre allò que li estem plantejant, què és el que creu saber, què és el que creu que necessita saber. I li demanem que intenti anticipar on pot trobar aquest coneixement. Després l'altra cosa, que és per la qual va sorgir això, i és perquè ens vam adonar que malgrat ser tan competencials, contextualitzats i significatius, ens saltàvem una reflexió al mig i ens en anàvem a la reflexió final i vam dir ei, això no pot ser. I a més això, quan la Neus ens ho havia dit tantes vegades no només en les seves xerrades sinó també en els seus articles.
Llavors dèiem aviam hem de fer una aturada tècnica, nosaltres hem de fer adonar l'alumnat d’on és, en quin moment és des que hem començat amb allò que ens havíem plantejat i abans de tot el que hem de saber o tot el que hem de fer, amb el producte final que hem de lliurar i amb les tasques que tenim pel mig i que ens serveixen de productes diana, per anar consolidant i per anar confirmant aquest aprenentatge que anem adquirint. I aleshores aquest document el que pretén, que ens serveix tant per als projectes com per a les seqüències, per a tot ens serveix. Doncs això: la primera cosa, què hauria d'haver fet fins ara, què he fet realment, si hi ha decalatge, és a dir, si hi ha coses que no he fet o si m'he passat de frenada, a què es deu aquesta diferència. I aquí surten coses molt xules. Desgraciadament la majoria de vegades és perquè no han arribat a fer alguna cosa, però de tant en tant algú es passa de frenada, vol dir que necessita més coses que no li hem donat, bé, aquest és un altre tema. I què faré a partir d'ara. I això ens permet moltes coses: a l'alumnat a reflexionar sobre realment on és i a nosaltres veure on som i si cal reelaborar, refer, avançar, frenar o el que sigui. I a això hi dediquem una sessió sencera d'una o dues hores, nosaltres tenim sessions de dues hores moltes vegades. En aquestes dues hores l'alumnat el que fa és, primer pensa sol, després pensen en equip i després entre tots decidim, tots els equips decideixen, com treballem per tirar endavant i per continuar. Ja està.
I al final, l'avaluació final és molt important perquè no només hem d'avaluar el que hem fet i on hem arribat nosaltres sinó hem d'avaluar el material que hem fet servir. Fonamental. D'allò que hem treballat amb què ens quedem, què és el que ens ha servit, què no ens ha servit i per tant procurarem eliminar, què hem trobat a faltar i com ens avaluem nosaltres. Amb això hem anat un pas més enllà perquè, pel que deia l'Anna, hem de repensar contínuament, el claustre tot el dia pensa i l'equip directiu ni us explico.
I hem anat un pas més enllà i ho hem fet amb Google fòrums, per què? Perquè mireu, el nostre alumnat després de la pandèmia o li planteges coses que hagi de tocar l'ordinador o li costa més. I això ens va molt bé perquè, no només li fem avaluar cada aspecte del projecte o de la seqüència didàctica, sinó que també fem que ens digui quines deu coses ha après, i que ens avaluï a nosaltres, però li demanem una nota perquè hem arribat a l'acord amb les famílies de l'alumnat que al final posem una nota, però l'hem de justificar. Ni tu ni jo, posem la nota però me la justifiques, i m'expliques perquè aquesta nota tu i perquè aquesta nota a mi com a docent. I què n’obtenim de tot plegat? Us ho llegeixo, de fet, sovint ens costa veure efectes ràpids, ja us ho dic ara. Però quan ens vénen els alumnes a veure, què ens venen molts alumnes a veure, i de tant en tant ens diuen, osti, allò del què sé, què no sé, què em falta saber, que on ho puc buscar, no sé què... sort d'això, perquè ens salva la vida. Doncs, en fi, ens diuen no deixeu de fer-ho. Doncs en això estem. Moltes gràcies.
