El model d’escola universalitzat a molts països europeus va ser dissenyat fa més de 150 anys segons un patró industrial per transmetre una cultura general a tots els infants de manera homogènia, partint de la base que tots aprenen igual.
Durant el primer terç del segle XX, a Catalunya, com en altres països, el moviment Escola Nova va iniciar la tasca de renovació de l’escola, que la dictadura franquista va estroncar.
Avui, en el nou context global, complex i canviant, l’educació ha de permetre donar resposta, individual i col·lectiva, a reptes globals i a noves realitats: el desenvolupament sostenible, la pobresa i la inequitat, els grans moviments poblacionals, la desigualtat de gènere, la intolerància i la violència; i el canvi tecnològic exponencial, que està transformant les nostres realitats i que requereix, també, capacitat per resoldre problemes complexos, pensament crític i creativitat.
El programa Escola Nova 21 vol contribuir a catalitzar els esforços per al canvi educatiu des del treball conjunt entre centres educatius, comunitat educativa, administracions, entitats, universitats i institucions internacionals.
Un canvi educatiu que ha d’avançar cap a un horitzó comú que anomenem “marc d’escola avançada”, que agrupa quatre eixos interconnectats i interdependents:
Un propòsit dirigit a desenvolupar competències per a la vida;
Pràctiques d’aprenentatge basades en el coneixement de com les persones aprenen;
Avaluació competencial i global amb mecanismes formatius que contribueixen a l’aprenentatge; i
Organització autònoma i oberta, capaç de l’autoreflexió i d’actualitzar-se.
El propòsit educatiu ha d’estar enfocat a desenvolupar competències per a la vida integrant els quatre pilars d’aprenentatge: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a conviure i aprendre a ser.
Aquestes competències han de millorar les expectatives vitals dels infants en dignitat, capacitat i benestar. I reverteixen també en ciutadanes i ciutadans lliures i responsables, capaços de donar resposta als reptes globals i de transformar la societat.
D’altra banda, les pràctiques d’aprenentatge s’han de centrar en el coneixement científic existent, que ens diu que l’aprenentatge:
- S’ha de centrar en les persones que aprenen.
- És fonamentalment social i cooperatiu.
- Ha de tenir en compte les emocions i la motivació.
- Ha de contemplar les diferències individuals.
- Requereix esforç, però no sobreesforç, ni avorriment, ni por.
- Ha de tenir en l’avaluació contínua una eina d’empoderament del qui aprèn.
- Ha de construir connexions horitzontals entre àrees de coneixement.
L’avaluació i l’organització han d’estar al servei de l’aprenentatge.
Escola Nova 21 vol contribuir a la transformació educativa del conjunt del sistema cap a l’horitzó comú. I ho vol fer sumant esforços i creant i compartint coneixements i procediments.
És un canvi urgent, necessari i possible.