Debat d’Educació amb Melissa Benn, Melissa Benn, escriptora britànica i activista per a l'educació integral, comprensiva i pública d'alta qualitat i pels beneficis que aporta a la societat en el seu conjunt. Acte organitzat per la Universitat Oberta de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill amb la col·laboració del MACBA. http://www.debats.cat, #debatseducacio
Es tracta d’una de les veus més crítiques al sistema educatiu britànic destacant els gran contrastos que existeixen: inspirador i depriment, igualitari i elitista, selectiu i no selectiu, secular i religiós, multicultural i monocultural, centralitzat i anàrquic, sota-finançat i fastuós, desgastat i brillant...
SÍNTESI D'IDEES
Quin és l'estat actual de l'educació a Anglaterra?
- Està marcada per criteris neoliberals. La competitivitat és l'element més significatiu. Molts professors actuen de forma immoral només per obtenir millors resultats. És un sistema que fomenta l'individualisme i que s'allunya de l'escola inclusiva.
- En els darrers cinc anys, el govern ha fet un esforç per millorar l'escola pública, a diferència d'altres governs conservadors anteriors. S'ha apostat per les escoles «acadèmia». Però la directriu ha estat confiar al sector privat la «revolució de l'escola pública». Això ha fet possible una aliança entre govern, sector privat i tercer sector. Melissa Benn els considera els «evangelitzadors de l'educació». Ha significat l'entrada de grups religiosos en el control de l'escola pública.
- Aquesta revolució no ha comptat amb els actors locals i el món educatiu que té més experiència en educació. Melissa Benn considera que una part de responsabilitat és del món educatiu. «Aquells que creien en l'escola inclusiva no van ser capaços de reformar-la i van deixar el camí lliure a altres actors». La política educativa anterior, del laborista Tony Blair, va iniciar aquesta tendència.
- Les famílies són consumidores que trien escola en funció dels resultats, i no pas membres i partícips d'un projecte col·lectiu.
- Tot i que el govern ha apostat per l'educació com a motor econòmic i com a forma d'acabar amb les desigualtats socials, el sistema perpetua les desigualtats en lloc de reduir-les, els resultats no són bons i molts professors s'han quedat sense energia.
- Quin és el context global de l'educació?
- Estandardització de l'educació basada en un currículum molt tancat que dóna gran importància als resultats en assignatures troncals com llengua o matemàtiques.
- S'ha reduït la recerca en educació.
- S'aposta per l'autogestió dels centres educatius.
- Adopció del rendiment com a element per a valorar o castigar els centres educatius, a partir de tests estandarditzats. Per això són tan importants informes com el PISA.
- No es valoren les assignatures que fan més «divertida» o interessant l'educació.
- «L'educació pública està en risc».
Alternatives de futur
- Cal reconèixer que l'escola sola no pot acabar amb les desigualtats. Gran Bretanya no és Finlàndia. Hi ha una gran desigualtat de classe que l'escola per si mateixa no pot solucionar.
- És necessari un context de discussió i reflexió en què participi la comunitat local, que posi en valor la qualitat i no la quantitat (els resultats numèrics) i que ampliï el currículum.
- Les escoles públiques han d'aprendre de les escoles d'elit pel que fa a l'atenció individualitzada dels alumnes. I per a això calen recursos econòmics en personal.
- Cal tornar a les escoles de barri, sustentades en valors democràtics i en la relació amb l'entorn.
