L'organització social de l'aula com a motor per personalitzar un currículum competencial - Jaume Montsalvatge

  • Data 12/11/2021

Jaume Montsalvatge, Responsable de l'Àrea de Pedagogia i Innovació de l'Escola Pia de Catalunya, fa la presentació "L'organització social de l'aula com a motor per personalitzar un currículum competencial", en el marc de la jornada "Del Currículum a l'aula. Fer realitat l’aprenentatge competencial als centres educatius", que es va celebrar el 12 de novembre de 2021 al MACBA.

Més informació https://fundaciobofill.cat/age...

#JornadaCurrículum

TRANSCRIPCIÓ DEL VÍDEO

Agrair a la Fundació Bofill que ens hagi convidat a aquesta jornada. Mireu, jo us parlaré com a representant d'una xarxa d'escoles, per tant també faré una mica de context per situar-nos. I de fet en el títol de la mini ponència de 10 minuts ja hi ha la resposta a la pregunta, al final intentaré focalitzar per anar directament a aquest element. I ho titulem així “L'organització social de l'aula com a motor per a la personalització del currículum competencial” per tant ja hi ha la resposta. Nosaltres creiem que una aula organitzada (amb) una organització social cooperativa ens permetrà personalitzar el currículum, aquí hi ha la resposta. Us intentaré explicar com hem arribat fins aquí i com ho estem treballant, d'acord?

L'Escola Pia de Catalunya per als que no ho coneixeu és una institució que tenim 20 escoles amb realitats molt diverses en tota la geografia de Catalunya, per tant podem tenir una escola a Moià d'una línia amb 250 alumnes només d'infantil i primària i una escola a Mataró amb batxillerat i formacions professionals, amb 2.500 alumnes. Una escola com Sant Antoni que està a 500 metres d’aquí el MACBA, una escola on hi ha més de 45 nacionalitats diferents, que s'assemblaria segurament molt a Tanit, que ha rebut aquest any per exemple, l'escola de Barcelona que ha rebut més alumnes del Pla de Xoc, 350 alumnes han arribat del pla de xoc. Per tant, molta diversitat molt diversa i que el que intentem és compartir projectes com a xarxa, tots formem part de xarxes perquè les xarxes ens possibiliten avançar i aprendre i nosaltres ja pròpiament com a institució som una xarxa de 20 escoles. Des del 2015 que estem impulsant aquest projecte que nosaltres hem anomenat, l'hem batejat així, el projecte “Summem” que té un subtítol que per nosaltres vol dir moltes coses, és “Summem, aprèn i conviu”. Per tant té dues potes que les intentaré explicar molt ràpidament, però per centrar-me en la part del conviu que és aquesta part tan interessant que és la de canviar l'estructura de l'aula.

Mireu, la necessitat, és que aquí coincidim per tant jo crec que hi anem ficant el focus, al final diem que el que volem és que tot el que passi, passi dins de l'aula. Per tant el que ens va moure l'any 2015 quan vam començar el projecte és que hi havia coses que no ens agradaven: els grups de reforç, que trèiem alumnes fora de l'aula, els desdoblaments per nivells... tot això no ens agradava perquè veiem que individualitzàvem l'ensenyament però no el personalitzàvem i per tant la mirada que estem intentant treballar a les nostres escoles és des d'una mirada inclusiva, per tant, tots els recursos a dintre de l'aula i, per tant, flexibilitzar el currículum, anar a franges que no siguin d'una hora sinó poder treballar en franges molt més àmplies, i per tant acostar-nos més a una realitat més contextualitzada i no tan fragmentada. Aquest és un mica el punt de partida.

Què és el que fem?

El projecte té dues potes, té la pota diguem-ne més didàctica que seria treballar a partir d'itineraris d'aprenentatge, treballem molt amb l'exemple que ens explicaven de l'escola Tanit, és a dir a través d’aquest model, de models, és a dir projectes que al darrere hi ha uns models que són transferibles a d'altres situacions. Com que tampoc és el tema d'avui el salto molt ràpidament però és molt interessant entrar en el tema del modelatge perquè realment avances molt i aquí sí que et permet una cosa que té molt a veure amb la jornada d'avui, que és que et permet escurçar el currículum, et permet retallar el currículum perquè no ho has de fer tot o no et cal fer-ho tot.

I l'altra gran pota del projecte és aquest canvi d'estructura d'aula, aquest canvi d'organització d'aula. Passem d'una aula que fins aquell moment eren aules molt pensades, aules individuals, aules fins i tot a vegades competitives, a una organització social cooperativa i aquí sí que hi ha un canvi que ha anat sortint, aquí l'aprenentatge cooperatiu ja no és una metodologia més, ja no és part metodològica en què jo faig unes estructures simples o complexes per aprendre matemàtiques, per aprendre llengua, sinó que el que faig és que canvio l'estructura de l'aula, canvio l'organització social de l'aula i, per tant, això té unes conseqüències que van molt més enllà d'aprendre matemàtiques a partir d'un joc cooperatiu, va molt més lluny que això i ara també ho intentaré aterrar molt ràpidament.

Però per acabar també aquest context, coses que han sortit, per fer tot això ens hem trobat amb obstacles i el César Coll abans ja n'ha anomenat alguns, aquí n'han sortit alguns altres i tots anem a parar al mateix: obstacles organitzatius. Aquests obstacles organitzatius evidentment els has d'afrontar i a vegades t'has de saltar la llei entre cometes, o has de fer equilibris amb la llei per poder acostar-te a poder fer realitat això, vol dir el tema de l'estratègia que ja ha sortit, a partir d'equips motor que ho impulsin, de pilotatges a cada centre, cada escola, a partir d'un pilotatge a un curs i després passar una fase de generalització i de consolidació, això són fases per consolidar un projecte, una innovació. El canvi del model de formació del professorat o un model més formació-acció, de la mà de les universitats, nosaltres ens hem acompanyat molt de la Universitat de Vic amb tot això. Primer amb en Pere Pujolàs i després, malauradament després de la seva mort, amb tot el seu equip, amb la Mila, amb el José Ramon, per tant molt acompanyats d'experts que no venen a fer-te un curset i després et deixen, sinó que t’acompanyen. Nosaltres portem cinc anys amb ells, vol dir cinc anys de reflexió, acció, d'anar, tornar. I això són processos que són lents però que realment canvien després el que passa a l'aula, és més lent però és més significatiu. I altres elements que ja han anat sortint aquí: les cotutories, la codocència... per això t'has de saltar algunes coses per poder fer això.

Després també el tema del suport dels equips d'orientació, els equips psicopedagògics a dintre de l'aula i no a fora. Tots són elements molt claus. Treballar per àmbits i deixar de treballar per matèries. Reduir al màxim els equips educatius, sobretot al primer cicle de l'ESO. Quin sentit té que un alumne a sisè té un mestre de referència i un o dos especialistes com a molt, per tant, un alumne al llarg de la setmana veu tres mestres a sisè i passa a primer d'ESO i en veu 11, en veu 12. A nosaltres això ens passava el 2013, el 2014, un alumne a primer d'ESO podia tenir 12 professors diferents i això no té cap sentit des de la personalització del currículum. Per tant vol dir treballar per àmbits, reduir els equips, i a primer d'ESO tenim equips de 5, de 6, de 7 màxim, i tendim cap a aquest tipus d'estructura. I al final en el que volia aterrar és, el que volia explicar-vos una miqueta més després de fer una mica aquesta descripció, és al final el que realment també ens dona molt de joc és el canvi de l'organització de l'aula, passar d'aquesta aula més individualista, més competitiva, a una aula cooperativa i això realment és una condició bàsica per poder personalitzar el currículum.

I això com us deia va més enllà de treballar cooperativament, no és una qüestió metodològica, d'estructures simples, estructures complexes, hi ha l’1-2-4, el llapis al mig, el full giratori, no es tracta d'estratègies sinó que es tracta de concepte de concepte d'aula i això què vol dir, vol dir que hem de crear uns equips que han de ser estables, quan creem els equips, aquests equips han de durar el màxim possible. Normalment, ens donem un mes, un mes i mig, per treballar la cohesió de grup però un cop arribem a finals d'octubre, principis de novembre, els equips que es crearan han de durar si pot ser tot el curs. És veritat que a vegades passen coses i hem de fer algun canvi, hem de reestructurar els equips a mig curs i això ens passa. Si us dic que a totes les nostres escoles, els equips quan es creen duren tot el curs us estic dient una mentida. Però en alguns llocs sí i en alguns llocs a vegades els equips es creen problemes, doncs s'han de canviar, i si podem fer un canvi no en fem dos durant el curs. Això és molt clau per tenir aquest concepte d'equip perquè quan surten els problemes dintre de l'equip es puguin treballar amb aquell equip. No els hi estem dient que quan surt un problema, no et preocupis canviem l'equip i així el problema desapareix, no no, el que estem dient és que hem de resoldre aquest problema que surt aquí i això què requereix, requereix posar dos professors a l'aula, requereix posar l'orientació dintre l'aula, els equips d'orientació, els equips psicopedagògics... i per tant aquest element és molt important: la de l'estabilitat dels equips.

Després, aquest suport extern que dèiem que també és súper important i després que evidentment el que s'està creant dintre de l'aula són petites comunitats d'aprenentatge i això amb relació a la pregunta de la jornada i amb relació al títol de la jornada. Mireu hi ha competències que són impossibles, i això suposo que ho compartirem tots, són impossibles de treballar sense aquesta estructura. Si no tenim una organització d'aula cooperativa, totes les competències relacionades amb l'àmbit comunicatiu i amb l'àmbit social no les treballarem. Per tant, és que és imprescindible, necessitem tenir aquesta estructura per treballar competencialment aquestes competències. I direu: bé, i les altres? Home, doncs les altres si volem que siguin contextualitzades, reals i transferibles també necessitem aquesta estructura, al final la necessitem, unes perquè sí o sí, si no tenim aquesta estructura no les podrem treballar, i les altres perquè l'estructura serà un facilitador d'aquestes altres competències.

Per tant una mica aquest seria el resum. Hem anat molt ràpid, és veritat que hem dit que tenim, teniu la pàgina web també per poder mirar el projecte i veure el que estem fent i també estem oberts evidentment, com us dèiem a poder explicar-vos i a poder aprendre nosaltres. Per fer tot això també hem visitat i estem visitant moltes escoles perquè és bàsic i intentem fer-ho, intentem fer-ho durant el curs, visitar escoles, veure què estan fent, compartir, i això ens enriqueix a tots molt.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar