Posar l'alumnat al centre - Mercè Capell

Mercè Capell, Coordinadora pedagògica de l'institut Caterina Albert, fa la presentació "Posar l'alumnat al centre", en el marc de la jornada "Del Currículum a l'aula. Fer realitat l’aprenentatge competencial als centres educatius", que es va celebrar el 12 de novembre de 2021 al MACBA.

Més informació https://fundaciobofill.cat/age...

#JornadaCurrículum

TRANSCRIPCIÓ DEL VÍDEO

Molt bon dia. Quan pensàvem què us portàvem aquí, què us explicàvem, ho pensàvem en equip, malgrat vinc jo, en nom dels qui som al Caterina Albert ara mateix, fins fa molt poquet Institut Juan Manuel Zafra, institut municipal de Barcelona i en ple procés de canvi, en moviment. No som escola de nova creació, però tot el que tenim ha d'anar evolucionant en la mesura que els nostres alumnes. L'alumnat va a marxes forçades i nosaltres ens hi havíem de posar. Per tant, dir que en primer lloc és la veu d'un equip, això que parlem ara de la inclusió perquè si innovem, intrínsecament hi ha la inclusió, no ho podem entendre d'una altra manera, si no ets inclusiu no ets innovador i si no innoves no inclous. És a dir, aquí era el nostre punt de partida i a partir d'aquí, com ho fèiem, no? Teníem clar, i una mica continuem amb el discurs de la Sandra i de les escoles de primària, on ens centrem malgrat estar a secundària. Clar que aterràvem a moltes coses, al currículum, a la selectivitat, a la prova d'accés, a moltes coses però en un moment d'aquests d’aturar, parar, i dir pensem, quina és la nostra raó de ser? Doncs l'alumne, i ens vam centrar en l'alumnat, sobretot en atenció a la diversitat, que és una mica la meva funció allà, sóc psicopedagoga, orientadora i abans mestra d'educació especial i no és tan complicat fer el que faria qualsevol mestra d'educació especial en una escola de primària a un institut de secundària, si és que no passa res, si és que treballar des del vincle, des de saber com estàs, ha hagut de venir una pandèmia perquè tots ho tinguem clar..

A secundària, no ha fet deures? Segurament no és un delinqüent en potència, anem a preguntar què ha passat. Des d'aquesta mirada d'atenció a la diversitat ens va bé per a tots i en la mesura que una mesura addicional o intensiva passa a ser universal, aquí és on pensem que val la pena continuar, continuar treballant. Tenim clar a l'institut que quan ens hi posem, és perquè l'alumne ha vingut, per tant el primer que necessitem, i aterrant a la base, a la base de la base de la base, és que vingui, perquè la franja de secundària venen sols i marxen sols, si no volen venir no vénen i ja està. No cal donar-hi moltes voltes, des del moment que vénen, que bé que has vingut, com et podem ajudar avui, estem aquí per tu, la primera llum que s’obre és per a ells, diem guardeu els mòbils, si has de trucar, a baix, si el telèfon que hi ha aquí és per a tu, el sentit de tot el que tenim a l'institut és per a l'alumne. Evidentment des de la mirada d’atenció a la diversitat i que una vegada més veiem que ens serveix per a tots, aquesta reflexió inclusiva és universal i aquí ens va donant peuets d'anar caminant, anar caminant.

Ara mateix, on estem? Doncs un treball potent d'equip perquè, això sí que és cert, que si no és una feina d'equip, no ens en sortim, tots hem d'anar a l'una, tots hem de tenir el mateix discurs i ens costa molt als adults, amb la qual cosa entenc que una adolescent buscant el límit, fent-se gran, entenent què passa al món, amb el seu cos, amb els seus grans, no sap què està passant si nosaltres tampoc no ho tenim clar. Per tant, el primer que hem de fer és parlar molt, que és una de les coses que hem de polir com equip, tenim estones però 22 hores de presenciaitat al centre, la cosa és complicada, hem de parlar molt, ens hauríem de trobar molt. Però anem fent passets a poc a poc. Ara mateix si partim de la motivació i de les ganes d'aprendre, qualsevol alumne pot aprendre si personalitzar amb el seu aprenentatge i si sabem el que sap, i jo el puc ajudar amb el que sé o renunciant al que sé, de vegades, no ho sé. Sentint el César Coll em venia tota aquella teoria constructivista que té molt sentit amb tot el que fem. Per tant, un cop el tenim motivat automàticament se’ns emociona perquè un adolescent exitós és una bomba, són súper treballadors, súper competents. Segurament no poden estar quiets a la cadira. Però bé comencem a tenir un bull a l'aula. La qüestió és com això ens porta al treball per projectes com una metodologia, una excusa, una manera de fer perquè vingui Juanmi Muñoz amb xarxes i ens ajudi, amb Escola Nova 21 i també tinguem un mentor i poquet a poquet anem fent, amb formació, i això ens fa repensar les nostres NFOC.

No podem sancionar la puntualitat, el que arriba tard no entra? Ostres, això ens genera molts debats. Quan un arriba tard, no ve? Si el que volem és que vingui, ja hi som, ja estem repensant i estem reformulat les nostres normes, que ens fan reformular una estructura horària, quan ja el tinc motivat i està treballant li dic que ara s'ha acabat català i que et toca fer tecnologia o com fem lo dels horaris? Fins a quin punt estem encotillats en l'horari i com aquesta estructura ens l'hem de repensar. I com reorganitzem l'espai, com si la mobilitat a l'aula la deixem de sancionar i l'entenem necessària i fins i tot la neurociència ens diu que això és un bon indicador de que alguna cosa s'està connectant aquí dalt, les aules que teníem no ens ho permeten, doncs quin mobiliari fem servir, com els preguntem amb ells i amb elles com et sents còmode treballant, vols estar de peu, en tamboret, en cadira, i fem unes sessions que ens porten a parlar, que al final a què ens porten, a venir a l'institut un dia a la tarda i a ser escoltats, a tenir aquest canvi de rol que els nois i noies amb més dificultats per assolir criteris d'avaluació socialment entesos, tenen uns altres potencials que o els fem aflorar o a poc a poc el fracàs porta fracàs i volem que l'èxit porti èxit i a vegades l'èxit és que bé que em pots ajudar, fes un disseny, jo no sé dibuixar, tu sí. Canviem aquest rol, aquest rol de posar l'expertesa de saber, si hem pogut entendre l'alumne, ens hem vinculat, tothom té algun potencial, quan l'hem fet aflorar com ens pot ajudar a la comunitat.

Això està molt lluny d'acreditar o no l'ESO que seria un altre capítol que ja en parlarem. El que volem és l'èxit de tothom i no sempre l'èxit és una acreditació, perquè estem tancant portes a un PFI, per exemple, o a donar un any més de maduresa a l'institut. Però en tot cas sempre posant a l'alumne al centre, del projecte, de l'avaluació, del que vulguem veure. I una de les coses que ens ha anat molt bé per fer tot això és poder abaixar les ràtios, actualment ara a les aules estem a vint-i-tres vint i... no ens agrada arribar a vint-i-cinc, tenim tres línies, fem quatre grups. Hi bolquem totes les hores d'atenció a la diversitat, no que l'alumne surti, sinó que un altre professor entri i treballem amb codocència en tota la mesura que podem. I el treball per projectes ens ajuda a això, a la rotació de professors, al suport, a tot bolcar-ho a dins.

A banda tenim altres aliances, per exemple, amb el CREDA de Barcelona, atenem a nois i noies amb sordesa. És evident que quan tenim una logopeda a l'aula, una mestra d'Audició i Llenguatge, el noi nouvingut amb problemes de llenguatge, encara que no sigui per sordesa, ens va molt bé que la companya també reforci la paraula, és a dir treure el recurs, portar-lo a l'aula, i una vegada més tornem a allò que el 150/2017 ens deixa fer o ens demana que fem, que és una mesura addicional o intensiva passi a ser universal.

Clar, tot això què vol? Reorganitzar molt, pensar molt, i sortir d'una zona de confort que com escoltàvem abans la diversitat rau en l'alumnat, rau en nosaltres, és una marca de nosaltres com a societat, com a persona, com a col·lectiu som diversos, tant els alumnes com el professorat. I aquest encaix, clar primària i especial jo ho veig evident, però a secundària sembla que de cop se'ns han fet grans i i el vincle, preguntar Com estàs? No ho hem de perdre de vista. A vegades començar una sessió, o no començar-la, o començar 40 minuts tard, permet que en 20 minuts si hi ha una predisposició psíquica sana, tranquil·la, per l'aprenentatge ho agafarà molt més ràpid. Arribar a entendre això quan t’apreta el currículum o quan hi ha selectivitat darrera, com a docents ens angoixa i ens ho hem de treballar. De fet a l'Institut tenim un espai que és “L'aula zen” on hi anem a fer esmorzars conscients un dia a la setmana, amb unes companyes que ens ajuden a meditar i a parar.