Quines necessitats prioritzaríeu i amb quina mena de recursos les afrontaríeu?

Gemma Solé. Escola Sagrat Cor-Besòs

[Miquel Àngel Alegre, cap de projectes de la Fundació Bofill]

Com a escola concertada o com a exemple d'escola concertada de màxima complexitat, dèiem abans si sou institut escola, vosaltres teniu primària, teniu secundària... Si haguéssiu de fer aquesta carta als Reis, en el vostre cas, si ens fixem en la part de la primària només a l'increment que us correspondria seria més o menys el mateix que li correspondria a ella (assenyala la Núria Sabaté) potser una mica menys perquè teniu menys alumnes de la primària que no pas elles, però per allà estaria. En tot cas, més enllà de la qüestió anecdòtica de la xifra, si poguéssiu dir les tres necessitats que ara mateix veieu perillar en la situació dels recursos que ara mateix teniu i que amb aquests increments penseu que podríeu cobrir bé i amb garanties, per donar oportunitats al vostre alumnat, quines serien aquestes necessitats? i quins instruments teniu, d'alguna manera, com per intentar que aquests recursos us arribin?

[Gemma Solé]

Mira, fins ara els instruments que disposem ja ens han arribat partides, menys que a les meves companyes en aquest sentit, perquè una de les dificultats amb les que moltes vegades ens trobem és que a vegades hi ha recursos que no tenim, aquest treball en xarxa, doncs també volem treballar en xarxa i entrar a molts projectes que a vegades no hi tenim accés. Però coincideixo totalment que tenim pocs recursos, que els volem repartir, que en volem més i concretar en quines coses. M'ha semblat interessant el que comentava el Xavier (Chavarria) que hem de partir dels objectius i un dels objectius, jo no estic a la direcció, col·laboro amb la direcció però no en formo part i mirant des del punt de vista... jo m'havia fixat molt per preparar i per pensar en aquesta trobada en un curs de primer de l'ESO, i l'objectiu que a mi m'agradaria millorar per donar oportunitats als meus alumnes i evitar l'exclusió social és millorar el nivell d'aprenentatge. Crec que arriben molts nanos amb un retard d'aprenentatge i crec que aquest seria el meu objectiu. Quines coses necessito per millorar això? Jo ho havia centrat en tres coses. Per descomptat, i aquesta no cal quasi ni justificar-la, la reducció de les ràtios, amb 30 alumnes a l'aula és molt complicat treballar d'altres maneres i atendre tota aquesta complexitat. Principalment dues coses, una és la reducció de ràtios i la segona seria més mans. Necessitem més mans perquè volem fer un suport psicopedagògic que agilitzi d'alguna manera els diagnòstics que arriben tard, perquè el procés és lent, i que crec que hauríem de tenir les reeducacions dintre del centre i dintre de les aules. La majoria d'aquest grup del que us parlava on hi ha més d’un cinquanta per cent d'alumnes que actualment estan en un retard d'aprenentatge, no han tingut cap reeducació durant tota la seva etapa de primària. Per a qualsevol família ja és un cost important haver d'assumir la reeducació quan hi ha una dificultat educativa diferent, les meves famílies del meu centre és impossible. I llavors jo penso que podríem reduir a la meitat aquest retard i crec que això és bàsic per realment donar oportunitats i evitar el fracàs escolar. Igual que parlo de les necessitats de suport psicopedagògic que crec que són imprescindibles parlo el mateix pel suport social. Nosaltres no tenim integradors, tècnics d'integració, ni educadors de barri dintre del centre però evidentment m'agradaria poder-los tenir. I a més en els dos suports, tant el suport psicopedagògic com en el suport social, crec que s'hauria d'intentar que els centres el tinguéssim integrat en el centre, que formin part dels nostres equips. Vull dir, jo entenc i fem, nosaltres fem les trobades amb la Comissió Social però crec que es desvincula molt, quan són una trobada mensual, una trobada amb un traspàs d'informació, i penso que aquestes persones haurien de formar part del nostre equip. Per això dic: més mans, docents, tècnics i suport psicopedagògic.

També penso que s'ha de cuidar els docents d’aquests centres, crec que és important que els centres tinguem equips estables perquè el docent d'un centre d'alta complexitat crec que hem d'estar al cent per cent en tot moment. Vull dir que la gestió de l'aula és més complicada la gestió de l'aula ja requereix molta més feina. Però a més a més la gestió fora de l'aula també es triplica. Es triplica quan jo vull fer una bona adaptació a un alumne, no en faig una, jo estic fent dotze adaptacions dintre del mateix curs, quan hem de tractar temes de conflictivitat, perquè tenim centres on hi ha molta conflictivitat. Fem moltes tutories individualitzades, quedem amb les famílies d'una manera molt continuada, aquest seguiment constant sobrecarrega moltíssim el docent. Per això necessitem més mans, més docents i sentir-nos acompanyats en aquest procés.

Parlaria també de la matrícula viva, si em deixes afegir una cosa més. També se’ns carrega moltes vegades i acabem assumint alumnes que, benvinguts si no poden anar a centres potser de no tant d'alta complexitat però que vinguin acompanyats de recursos. Del gener a ara en aquest mateix grup que et comentava amb un 60 % de risc d'exclusió social n'arriben tres més sense cap recurs. Nouvinguts, i tenim el suport de l'aula d'acollida, que és un suport molt bo però necessitaríem més hores i penso que és en aquests projectes on destinaria aquest finançament.