Núria Sabaté
Mestra de primària i directora a l'Escola Marià Fortuny de Reus. Mentora de la Xarxa de Mentoria Edcamp de Catalunya.
Veure’n més
Núria Sabaté. Directora de l’Escola Marià Fortuny de Reus
[Miquel Àngel Alegre]
Benvinguda com a directora d'una escola d’infantil i primària d'alta complexitat. Que és moltes altres coses a part d'això, però això també ho és. Volia preguntar quines són les dues o tres necessitats o els dos o tres límits amb que us trobeu a l'hora de disposar d'uns determinats recursos i de gestionar-los. És a dir, estem parlant d’una pregunta una mica en genèric però esteu parlant de què és sobretot la qüestió dels recursos us és problemàtica perquè no en teniu prou, perquè no arriben quan haurien d'arribar o no arriben en el format en què el necessitaríeu. I tot seguit una pregunta que potser aterra aquesta que és, si tinguéssiu, si poguéssiu fer la carta als Reis d'alguna manera, si tinguéssiu pels propers cursos un increment substancial de recursos com el que en el vostre cas, si apliquéssim la fórmula, podríeu tenir. Et vaig preguntar quants alumnes teníeu, els vaig posar en la fórmula, en l'algoritme que tenim, i em sortia que podríeu tenir al voltant de 350.000 € més dels que ara mateix teniu. És una aproximació, estem refinant la fórmula, però seria substancial en el vostre cas. Altres centres que no estan aquí representats no perdrien però tampoc tindrien aquest increment, com el que tindríeu vosaltres o la resta de centres aquí representats. És a dir, si això ho poguéssiu tenir, quines serien les dues o tres prioritats o necessitats que voldríeu garantir que teniu ben cobertes, perquè són prioritats del vostre centre i que ara mateix amb el que teniu doncs no acabeu de cobrir fins al nivell que voldríeu.
[Núria Sabaté]
Pel que és la primera part de la pregunta, amb quines dificultats, ja ho apuntaves tu, la dificultat més greu dels nostres centres és que ens manquen aquests recursos tan necessaris i que a vegades arriben tard i potser no són els que realment necessitàvem. Això seria el primer i després el tema de la burocràcia, se'ns menja el dia a dia. Com a líder pedagògica del centre de vegades intentes anar a les aules més, intentes a banda de fer les teves classes el poder modelar, el poder liderar alguns projectes nous al centre i el dia a dia se't menja, no ho permet. Llavors penso que els dos factors: la manca de recursos i el fet de que tenim molta feina burocràtica que potser podria fer una altra persona, que no hauria de ser la persona directora o la persona cap d'estudis o els referents del centre. I per la carta als reis, ostres, m'encanta. Si poguéssim disposar d'aquesta dotació el primer de tot i penso que tots o quasi tots estarem d'acord és la part de recursos personals. Què necessitem els centres per poder anar tirant endavant, per poder fer una inclusió real a les escoles? Necessitem persones i persones que no vull dir només docents, que també necessitem tècnics d'integració social, necessitem educadors socials que acompanyin aquestes famílies, que acompanyin aquest alumnat que té unes dificultats i unes necessitats diferents d'altres centres.
I jo ara ho veig, l'altre dia miràvem les plantilles i et cau el món a sobre quan te n'adones de coses que hem pogut fer ara amb els recursos Covid que abans comentàveu, si poguéssim mantenir de codocència, hem canviat metodologies de centre perquè realment és el que dèiem, venen amb unes motxilles de casa i unes mancances que l'escola fa aquesta funció supletòria. I clar, amb la plantilla que tenim des de fa dos dies serà molt difícil poder continuar. A més, la majoria de centres som centres inquiets, que realment creiem que aquests alumnes són els que més oportunitats necessiten, més oportunitats els hi ha de donar l'escola perquè el seu entorn no els hi està donant. A banda de les persones, tenir l'economia suficient perquè no hagin de pagar res, aquesta canalla ha de poder fer tallers, ha de poder anar de colònies, ha de poder tenir totes les coses que altre canalla per sort ja té. Ja no parlem de coses bàsiques com el menjar, l'aigua i l'alimentació, que també, però com a escola penso que els hi hem de donar això.
I per últim recursos materials. Les escoles en el dia a dia ens estem posant les piles, estem en molts projectes i tots els canvis necessiten també aquesta part de finançament que vagi sustentant aquestes necessitats. Ja són coses més supèrflues, coses de tema de mobiliari. Ens estem adaptant a unes noves pedagogies que si no hi ha una inversió a l'escola, en aquest cas escola pública, doncs tenim un problema perquè estem fent, bé si mai veniu a l'escola ens hem reinventat molt però potser no és el més adient per fer aquest canvi metodològic. Estem una miqueta espantats però amb moltes ganes de poder continuar perquè avui al matí parlàvem amb els directors de la Xarxa d'Escoles Públiques de Reus que fèiem tots números, no ens quadra a ningú, no és el meu centre, en general. No ens quadra la plantilla per poder continuar estant a totes les xarxes perquè a més, és el que dèiem, som centres inquiets estem a totes les xarxes del Departament, estem fent projectes europeus l'any passat, l’any que ve no sé com anirem d'Erasmus, no em poden marxar cinc docents del centre. I és una llàstima perquè ara que hem guanyat l'acreditació, seria un problemon. Però bé seria una miqueta resum: recursos humans, si pot ser interdisciplinaris; captar recursos econòmics per tapar aquestes desigualtats que té la canalla i recursos materials per al centre, per posar-nos al dia.