Com us imagineu un sistema de retiment de comptes dels centres educatius? Participen tots els anteriors, i el Miquel Àngel que com a moderador també apareix a tots els vídeos.

Com us imagineu un sistema de retiment de comptes dels centres educatius?

Extracte del debat de la taula rodona.

[Miquel Àngel Alegre. Cap de projectes de la Fundació Bofill]

Com us imagineu un sistema en el que es rendeix comptes de manera no burocratitzada? Aquesta és una pregunta que us atreviríeu a respondre?

[Núria Sabaté] La visió del retiment de comptes hi ha de ser, però si podem que s'assembli una miqueta al que estem intentant fer els centres, d’una avaluació formativa, acompanyada, de procés, llavors el compro. Que no sigui, el que diem, alguns anys que es va dir tots els centres amb mals resultats a partir d'ara heu de fer un pla de millora, a veure, parlem-ne de perquè hi ha hagut mals resultats, mirem el perquè. Sempre he dit, tu quan fas un projecte de direcció per exemple, fiques uns indicadors que han de ser quantificables, bla bla bla, ja ens ho sabem, i després rets comptes amb la inspecció. Si alguna cosa no ha sortit però tu pots explicar el perquè no ha sortit no hi ha problema. Doncs que sigui una miqueta així flexible, obert i que se’ns acompanyi. Ara estem amb els plans de millora educativa, són molts diners, alguns centres que n’hem pogut rebre, hem pogut fer coses magnífiques i hem tingut que retre comptes. Jo penso que s'ha fet bé al final, nosaltres vam anar allà, als serveis territorials, vam explicar totes les actuacions, hi havia diferents representats de l'administració que ens van escoltar i vam poder debatre de com havia anat i una miqueta l'impacte que havia tingut amb els objectius que ens havíem planificat. Però em va faltar, el que va ser molt finalista. Potser si ens ho plantegem d'una manera més formativa. Nosaltres podem fer el document de retiment de comptes però després, al llarg del curs, podem parlar-ne, que no sigui només al final de tot. Penso que potser seria una miqueta més útil perquè el retiment de comptes ens és bo als centres. Penso que és el que et fa parar i mirar en perspectiva, el que vas dir que faries, el que estàs fent, on estàs i on has de ficar ara el múscul per poder-ho arribar a bon port. M'agradaria que fos una miqueta aquest format que crec que tots compartim.

[Domi Viñas] El tema seria buscar, d’alguna manera, o investigar al voltant de com podem fer que aquest retiment de comptes sigui productiu, sigui eficaç, i d'alguna manera també ens ajudi a reconèixer aquesta tasca i aquestes actuacions que es fan als centres. Jo insisteixo, té molta importància també saber per a què fem un retiment de comptes perquè no és només per justificar aquells diners que ens haguem gastat amb unes intervencions o amb unes actuacions sinó que també, d'alguna manera, ens ha de fer, com deia ara la companya, valorar quines actuacions es fan i anar més enllà, anar a possibles vies de millora, anar a afiançar. Com comentava l'inspector també és molt important veure quines actuacions han de tenir continuïtat, han de ser palanques de millores. Per mi ha estat molt interessant escoltar el tema de l'educació infantil perquè realment les oportunitats que tenen aquests infants d'escoltar la llengua catalana a l'escola gairebé és nul·la i, en canvi, ens replantegem què podem fer. Doncs valorem d'una manera més integrada recursos, intervencions que es puguin fer a l'aula i millora, proposta de millora. Per tant jo diria més autonomia, més visualització i més recursos.

[Albert Ramirez] Jo, si em permeteu també, i en línia amb el que el Xavier Chavarría ens exposava al principi i el Xavier (Bonal) també reforçava: s'ha de potenciar més la cultura d'avaluació interna. I fer una cosa tan fàcil o tan difícil com que en comptes de fer un retiment de comptes anual quan toqui, fer lo bianual i l'any que no es fa cap a fora es fa més cap a dins i es permet això que ara també comentava la Domi, que el claustre, que la comunitat educativa, sigui conscient de quines són les coses importants que estem fent. Perquè de vegades des de la inspecció ens trobem amb alguns docents, amb alguns claustres, que, bé, tot això són coses que fa l'equip directiu, a mi no m'ho expliquis, ho faig la meva classe de no sé què, ara em toca no sé què. Falta xup xup intern també i no deixem prou espai, prou temps perquè això es pugui realitzar. I una possibilitat com espaiar aquest retiment de comptes més extern una mica, permetria poder-lo fer de manera més interna.

[Xavier Bonal] Completament d'acord amb el que dius Albert afegiria que la rendició de comptes no es pot fer a Via Augusta. Via Augusta no sap què està passant al Pallars Sobirà, Via Augusta no sap què està passant al Penedès no ho pot saber i és lògic que no ho sàpiga, té una altra funció. Llavors, allò que desplega el decret quan parlem de taules locals de planificació, quan busquem aquests espais de zones que siguin unitats de programació d'oferta però que siguin unitats de política educativa, en definitiva és allà on realment se sap millor quins són els recursos que es necessiten. I és aquell tipus d'espai de proximitat on cal retre els comptes. Per tant, avaluació i rendició interna i de proximitat. Jo crec que són dos elements que valdria la pena reforçar especialment.

[Gemma Solé] Jo, estant d'acord amb el que estan dient tots els companys, em quedo amb una idea que s'ha introduït abans i que jo també he dit en la presentació, aquesta d'integrar els diferents recursos, els serveis socials, els serveis... Crec que també ha de ser comuna aquesta avaluació, aquest retiment de comptes, entre diferents equips d'una manera implicada, dins d'aquesta avaluació i sempre des d'un punt de vista de què ha sortit bé, què no, què podem millorar i quins aspectes ens quedem i quins reforcem de cara a altres cursos.

[Xavier Bonal] I perdona, només per afegir un element més que em deixava. Hem parlat sovint i en debats de la fundació (Bofill) i en debats educatius en general sobre el contracte programa, però encara no el despleguem. És a dir, en política educativa hi ha una mena de termes i eslògans que formen part ja del nostre imaginari però són abstractes encara. L'autonomia de centre i la rendició de comptes només agafaran forma quan comencem a dissenyar contractes programa perquè llavors ets capaç de dir bé, aquests recursos, a partir del teu pla que tu dissenyes autònomament, i després buscarem indicadors de resultats, buscarem indicadors, que seran la base per a aquesta rendició de comptes. I per tant, ha de ser un procés en paral·lel a la definició d'aquest contracte programa, que també ha de ser local i per centres.

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar la informació que es fa pública al nostre lloc web i recopilar informació estadística. Si es continua navegant, considereu que s’accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració i obtenir més informació aquí.

Acceptar