César Coll, codirector de l'Anuari 2020 i catedràtic emèrit de la UB, explica el punt de partida de l'elaboració de l'Anuari, les principals idees i conclusions que se'n deriven, i apunta algunes propostes per millorar l'estat de l'educació a Catalunya.
Més informació: https://fundaciobofill.cat/anuari-2020
Transcripció del vídeo:
- Com heu encarat l’elaboració de l’Anuari 2020?
Tant els directors com tots els autors que col·laborem en aquest anuari teníem dues idees clares des d’un bon començament.
La primera és que volíem fer un anuari que, centrat en l’estat de l’educació a Catalunya, mirés cap al futur. I, en aquest sentit, era necessari partir d’una diagnosi de quina era la situació actual, dels avenços que s’han fet durant aquests anys però també de les mancances, de les limitacions i de què cal fer per millorar això. I també, mirant cap al futur, vol dir fer front als nous reptes de la societat de la informació i del coneixement que obliguen a afrontar aquestes limitacions i intentar compensar-les no emprant les mateixes idees, solucions i propostes de sempre sinó des d’una perspectiva nova.
Això, diguem, ens ha permès al mateix temps veure com altres països estan afrontant aquests reptes cap al futur des de la seva realitat. En el cas del nostre anuari les propostes es fan des de la nostra realitat, per això diem mirant al futur però des de la nostra pròpia realitat. I això ens ha permès identificar com una sèrie de limitacions molt clares i també formular algunes propostes per fer front a aquestes limitacions dintre d’aquest nou escenari que s’entreveu.
- Quins són els topalls a la millora de l’educació?
Com a limitacions, bàsicament, n’assenyalaré tres.
Una és la persistència de les desigualtats educatives, que continuem tenint un sistema educatiu amb una xarxa escolar molt segregada i amb dificultats dels joves més vulnerables i dels infants per accedir a les oportunitats educatives que ofereix la nostra societat.
Això es veu claríssim amb alguns indicadors que apareixen en l’Anuari, com per exemple el fet que només 1 de cada 10 nens de famílies immigrants estan escolaritzats abans dels 3 anys mentre que en el conjunt de la població són 4 sobre 10.
I, també per exemple, en el fet que els nens, infants i joves de classe alta dediquen gairebé el doble d’hores a activitats extraescolars i de lleure educatiu que la resta de la població.
A més d’aquest fet, un segon problema que hem identificat greu és el del dèficit de finançament. Malgrat els esforços que s’han fet en el curs 2019-2020 el Departament d’Educació té el mateix pressupost que en el curs 2009-2010. Tot això comptant que s’hi han afegit i s’hi han incorporat al llarg d’aquesta dècada al sistema educatiu 150.000 alumnes més.
I el tercer gran problema que tenim és justament el problema d’un sistema educatiu que està organitzat al voltant d’una visió de l’aprenentatge que ja no respon al que és la manera com avui en dia s’aprèn, ni té en compte els diferents espais on s’aprèn, ni l’aparició de nous llenguatges i formats d’accés al coneixement i de construcció del coneixement. És a dir, tenim un problema greu de canviar, i això és important perquè implica canviar la cultura pedagògica i educativa de tot el sistema que és el referent per a la presa de decisions en el conjunt del sistema.
- Què proposa l’Anuari 2020?
I a partir d’aquí el que fa, un cop identificat això, és fer unes propostes concretes. Comentaré tres o quatre per no allargar-me.
En la primera, que em sembla que és important, és impulsar i desenvolupar un sistema de detecció de l’alumnat socialment desfavorit entre els 2 i els 17 anys. Em sembla que és una mesura molt potent perquè avui en dia el sistema no aconsegueix identificar aquest alumnat excepte quan ja ha estat exclòs o quan els problemes estan molt avançats.
Una altra proposta que em sembla absolutament cabdal i important és avançar cap a un finançament per fórmula, de tal manera que als centres educatius se’ls dona els recursos que els permetin realment donar una resposta adient a la diversitat i fer una atenció que no és la mateixa, ho sabem en tots els centres justament pel caràcter segregat de la xarxa escolar.
Una altra mesura que em sembla important és la proposta de fer plans individualitzats d’acompanyament i de promoció escolar justament en la franja que va des del final del primer cicle de l’educació secundària obligatòria fins al batxillerat i els cicles formatius de grau mitjà.
I per últim una altra proposta que em sembla fonamental i que volia subratllar per acabar, és la idea que necessitem un currículum referent de tot el sistema que realment respongui al que significa aprendre i, per tant, ensenyar també en l’actual societat de la informació i del coneixement.