Juana M Sancho, catedràtica de tecnologies educatives de la UB, explica els principals continguts del capítol que ha escrit per a l'Anuari 2020: "L’ús de les TIC per ampliar, diversificar i connectar espais i temps d’aprenentatge"
Relacionat: La Fundació Bofill alerta de l’estancament del sistema educatiu
L’Anuari 2020: L’Estat de l’educació a Catalunya revisa els principals indicadors sobre la realitat del sistema educatiu català i aporta propostes al voltant dels desafiaments que planteja la necessitat d’avançar cap a una educació de qualitat i generadora d’oportunitats per al conjunt de l’alumnat.
Vols saber-ne més?
Transcripció del vídeo:
Quin paper juguen les tecnologies en l’educació?
En aquest moment vivim en un món que està ubíquament transformat per les tecnologies digitals. El tema és que l'educació no pot mirar les tecnologies digitals només per la seva aplicació perquè estan afectant a tot el desenvolupament d'infants i joves, i ho hem de fer no des de la Oh! tot això és una meravella, tampoc des de la tecnofòbia perquè és evident que els desenvolupaments tecnològics porten coses importants per a la societat però no hem d'oblidar els efectes col·laterals. Hem de mirar aquestes tecnologies des de 360 graus i no només això sinó en profunditat, què hi ha darrere de tot això. Hi ha molts efectes col·laterals en el desenvolupament dels nanos, de les nenes i dels joves i això ho hem de veure amb profunditat però a l'hora de fer-la servir també hi ha una sèrie de qüestions, una altra vegada no tecnofòbia no tecnofília sinó una mirada educativa. L'educació ha de ser crítica, ha de poder mirar totes les variants, totes les cares d’un fenomen. En aquest moment s’està plantejant per una banda, tot és una meravella, sí que és veritat ens obren moltes possibilitats, ens obren mons, ens obren possibilitats de connexió, etc. però hem de pensar, què ens tanquen? i què ens impossibiliten? mentre els nens estan davant d'una pantalla, què es perden de tot això? Hi ha molta recerca de tot això que no la podem ara parlar aquí. Però sobretot hi ha una altra qüestió: qui està manegant aquestes tecnologies digitals? Qui està desenvolupant totes les aplicacions? No estan desenvolupades des del sistema educatiu, estan desenvolupades des de la indústria, molt bé, però hem de mirar què hi ha darrere. Darrere hi ha que cada vegada, com deia una companya d'Austràlia, ara el currículum el dissenya Silicon Valley en alguns països, si això és el que volem, però per altra banda també hem de veure quan utilitzem aquestes aplicacions què hi ha darrere, què hi ha darrere amb les analítiques d'aprenentatge, tota la informació que li donem a aquestes empreses sobre els nostres nens, nenes i joves, i com tot això pot ser utilitzat amb tecnologies persuasives, per la qual cosa sense menysprear totes les possibilitats que tenen, tenim un repte que els sistemes educatius, jo dic que Europa tendría que ser com un gran sistema educatiu, desenvolupessin aquestes aplicacions i que ho fessin de forma totalment democràtica i que sapiguéssim transparentment qué hi ha darrere i que vehicula la forma de relacionar-se i sobretot els nens, les nenes i els joves no es poden estar moltes hores davant d'una pantalla, han d'estar a la natura, han d'estar parlant, interactuant, fent exercici, etcètera, etcètera. Per a mi aquestes són les possibilitats, els reptes i el que a mi m'agradaria que passés.
Com s’han d’utilitzar les tecnologies digitals a l’educació?
Primer els sistemes educatius han de saber cap a on volen anar, si jo no sé cap a on vols anar em passarà com Alicia en el país de las maravillas, doncs depèn. Una vegada que sabem quin tipus de ciutadà, de ciutadana volem contribuir a formar, quin tipus de societat, això és fonamental, anem a veure quines eines necessitem. I evidentment les tecnologies digitals estan allà, les necessitem conèixer. Llavors en els currículums hem de propiciar que els estudiants entenguin què hi ha darrere de tot això, perquè ells els fan servir fora de l'escola però també dir a veure com ens poden ajudar, són eines, com ens poden ajudar a desenvolupar el tipus de ciutadà que nosaltres volem? Llavors, quin tipus d’aplicacions necessitem? Jo no ho demanaria a les empreses perquè les empreses sempre es queden les dades, etcètera, etcètera, sinó que la meva proposta seria fer un think tank europeu i desenvolupar aquestes tecnologies de forma democràtica entre tots els sistemes educatius dels països. Jo crec que és totalment necessari perquè les tecnologies digitals està allí i podrem treure’ls-hi molt de partit. Però, quin? Aquest és el tema i això ho han de decidir els ciutadans i les ciutadanes. No puc decidir jo, ni el ministre d'Educació, és una qüestió de democràcia i del tipus de societat que volem contribuir a formar.
