La Fundació Bofill alerta de l’estancament del sistema educatiu
06/05/2021
- En els darrers quinze anys, s’han produït millores significatives en els nivells de graduació a l’ESO, la taxa d’abandonament escolar o el nombre d’infants de 0 a 3 anys escolaritzats. Però en els últims tres anys aquestes millores s’han estancat o estan revertint-se.
- El pressupost del Departament d’Educació es troba encara a nivells de fa deu anys, malgrat que el curs 2019/2020 el sistema educatiu compta amb 150.000 alumnes més que el curs 2009-2010.
- Catalunya es troba en un punt d’inflexió: o bé cap a l’aprofundiment de les desigualtats educatives i, de retruc, cap a un sistema de resultats mediocres, o bé cap a una educació de qualitat i generadora d’oportunitats per al conjunt de l’alumnat.
- La davallada demogràfica de la població escolar ha d’aprofitar-se per alliberar recursos que es destinin a donar cobertura gratuïta d’escola bressol a tots els infants pobres de 2 anys, o a crear 25.000 noves places de FP que contribueixin a la reducció de l’abandonament escolar.
- Entre les principals propostes, la creació d’una beca educativa bàsica per als infants i joves més vulnerables que cobreixi al llarg de tot el seu procés d’escolarització la gratuïtat de les activitats complementàries, el menjador escolar i la participació en activitats extraescolars; i un Pla de desenvolupament curricular que aposti per la formació competencial dels docents i prioritzi l’avaluació de mestres i alumnes en clau competencial.
La Fundació Bofill ha presentat els principals resultats i conclusions de L’estat de l’educació a Catalunya. Anuari 2020 i ha alertat de l'estancament del sistema educatiu i urgit al pròxim govern a desplegar polítiques d'equitat, millorar el finançament i aprofundir en el currículum competencial. La publicació, dirigida per César Coll i Bernat Albaigés i amb les aportacions de deu experts en recerca educativa, ofereix un diagnòstic exhaustiu de la realitat de l’educació a Catalunya i situa els principals desafiaments i opcions de millora que té per davant el nostre sistema educatiu.
L’anàlisi de l’evolució dels principals indicadors educatius demostren que Catalunya es troba actualment en un punt d’inflexió: o bé cap a l’aprofundiment de les desigualtats educatives i, de retruc, cap a un sistema de resultats mediocres, o bé cap a una educació de qualitat i generadora d’oportunitats per al conjunt de l’alumnat. Aquesta cruïlla s’ha fet evident en ple context de la pandèmia, tot i que arrela en mancances endèmiques del nostre sistema educatiu.
L’Anuari ofereix un retrat exhaustiu de la realitat de l’educació a Catalunya, de quines són aquestes mancances del sistema educatiu, però també d’on es troben les oportunitats de millora. Partint d’aquest retrat, identifica quines polítiques educatives poden ser més efectives a curt, mig i llarg termini, i urgeix al futur Govern de la Generalitat de Catalunya i, en particular, al Departament d’Educació, a incorporar-les en la seva agenda de prioritats d’acció.
Relacionat: La millora de l’èxit educatiu, el gran repte per als pròxims anys
Pel que fa al retrat diagnòstic, l’Anuari detalla com en els darrers quinze anys, s’han produït millores significatives en els nivells de graduació a l’ESO, la taxa d’abandonament escolar, o de joves Ni-Ni o el nombre d’infants escolaritzats a l’educació de 0 a 3 anys. Tanmateix, les dades posen de manifest que en els últims tres anys aquestes millores s’han estancat o estan revertint-se.
Per exemple, després d’anys de reducció sostinguda, a partir de 2018 la taxa d’abandonament educatiu prematur s’ha estancat per sobre del 17% (del 17,4% el 2020) i la taxa de joves de 18 a 24 anys que ni estudia ni treballa (Ni-Ni), per sobre del 16% (del 16,6% el 2019). Aquest estancament situa Catalunya en una posició més negativa en relació a la mitjana de la Unió Europea. La taxa d’abandonament és pràcticament el doble que la mitjana europea (10,3%), mentre que la taxa de joves Ni-Ni és més de 3 a la de la Unió Europea (13,2%).
Per trencar el sostre de millora és necessari actuar contra tres topalls clau: les desigualtats educatives (en l’accés a les educacions no obligatòries o en les proves de competències), el dèficit de finançament en educació (el pressupost del Departament d’Educació es troba encara a nivells de fa deu anys, malgrat que el curs 2019/2020 el sistema educatiu compta amb 150.000 alumnes més que el curs 2009-2010) i la falta d’actualització dels continguts educatius (el currículum competencial i la personalitzat és lluny de ser una realitat al conjunt de centres educatius, i això genera manca d’oportunitats, desmotivació i abandonament).
Relacionat: Com trencar el sostre de millora del sistema educatiu
El mateix anuari presenta propostes ambicioses i plausibles de política educativa perquè l’educació a Catalunya ocupi el lloc que es mereix en equitat, qualitat i excel·lència. Cal ara més que mai una política educativa de cirurgia fina, més focalitzada i basada en donar resposta a les principals necessitats del sistema i a les seves baules més febles. De forma destacada:
- Per als alumnes, una beca educativa bàsica que doni suport als infants i joves més vulnerables al llarg de tot el seu procés d’escolarització i que cobreixi la gratuïtat de les activitats i serveis complementàries, del cost del servei de menjador escolar i de la participació en un mínim d’activitats extraescolars.
- Per als centres, el disseny i implementació d’un sistema de “finançament per fórmula” que ajusti el conjunt dels recursos que s’hi destinen a les necessitats socials i educatives dels seus alumnes, i que serveixi com a instrument de lluita contra les desigualtats i la segregació escolar.
- Per als barris i ciutats, una aposta pel rol dels ajuntaments com a actor de política educativa i prioritzant la inversió en l’oferta pública de places d’escola bressol, de formació professional, de lleure educatiu enriquit en aquells municipis i entorns més vulnerables i amb menor cobertura d’aquests serveis.
En un moment com l’actual, en què està per definir-se el Pla i les prioritats del pròxim Govern de Catalunya, és vital tenir present les dades i indicadors que detalla aquest anuari i apostar per polítiques d’equitat, increment pressupostari i personalització com les que es fonamenten en aquest Anuari.
Vols saber-ne més?